El govern ja estén la mà en peu d’igualtat al PSC pels comptes
Aragonès l’insta a presentar propostes per negociar, però Illa es queixa que no se’ls facilita informació
L’executiu manté els ponts amb Junts i avança en temes energètics amb els comuns
El president Pere Aragonès va estendre la mà ahir sense posar condicions al PSC en la negociació del pressupost del 2023 i, ja sense al·ludir a Junts i els comuns com a socis prioritaris, el va situar en peu d’igualtat en les converses com a potencial aliat, per instar-lo a fer arribar les seves propostes a fi de “poder-les incorporar si hi ha acord”. El president ho va oferir curiosament després d’una intervenció més indignada de l’habitual per part del cap de l’oposició, Salvador Illa, que es va queixar que no havien rebut tota la documentació sol·licitada, i que s’han assabentat “per tercers” del detall de l’esborrany de la llei d’acompanyament. “La documentació que tenim disponible se’ls ha fet arribar”, es defensava Aragonès, que admetia que el text en qüestió s’ha tramès al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i al Consell de Governs Locals, que agrupen diversos agents i entitats, perquè així ho marca la norma com a pas imprescindible abans que el Consell Executiu pugui aprovar el projecte de llei.
Precisament, a la tarda una delegació formada pels secretaris generals de la Presidència, Núria Cuenca, i Economia i Hisenda, Josep Maria Vilarrúbia, a més de Marc Ramentol, director general de coordinació interdepartamental, es va reunir amb una comitiva del PSC encapçalada pel diputat Jordi Riba, que no va servir per avançar gaire, més enllà que el govern es va comprometre a passar-los l’articulat de la llei d’acompanyament, i fins i tot els va fer avinents una dotzena de propostes a fi que les valorin, en espera que els socialistes facin les seves, cosa que diuen que no han fet en espera de tenir tot el que demanen. “Sense més informació no cal que ens tornem a reunir”, va indicar després el partit, que creu que “no és acceptable” el plantejament que els fa el govern de passar tot just una “llisteta” per veure què se’ls accepta.
Fonts del govern, en tot cas, van assegurar després que divendres ja van passar un resum acurat de la llei d’acompanyament al PSC, i que se li ha facilitat la resta de la documentació demanada que se’ls pot passar, ja que no poden facilitar-los una proposta final precisament perquè no la tenen tancada. “Preferim construir prioritats a mesura que avanci la negociació amb tots els grups”, va justificar l’executiu, que afirma que està donant “més informació que mai” en una negociació així.
Just després es va reunir amb la delegació de Junts, a què es va incorporar aquest cop l’exnúmero 2 d’Economia Jordi Cabrafiga, i la negociació va ser més “dinàmica” segons les mateixes fonts, ja que es van intercanviar i es va fer el retorn de diverses propostes. Els juntaires, que encara no tenen acabat el decàleg anunciat de condicions, ja van plantejar aspectes com ara l’escola concertada i la fiscalitat, en què aprofundiran en els pròxims dies. En una nota després, això sí, Junts lamenta que el ritme de la negociació ve marcat pel calendari del pressupost al Congrés. A més, es queixen que la reunió va ser “exclusivament tècnica” i que encara no han rebut concrecions sobre les prioritats del govern. Fins que no les tinguin no les analitzaran i faran la seva proposta, ja possiblement en l’executiva de dilluns.
En espera de nova data amb Junts i el PSC, amb qui ja van avançar ahir les negociacions és amb els comuns, sobretot en aspectes energètics, fins al punt que en la trobada hi va ser també el secretari general d’Acció Climàtica, David Mascort. “Ha anat bé amb ells”, deien fonts del govern, que ja hi té més cites demà i la setmana vinent.
La cambra du el Pegasus a Europa
El Parlament va aprovar ahir amb els vots dels grups proposants –ERC, Junts, la CUP i ECP– i el rebuig de tots els altres la proposta de resolució per demanar exercir el dret a petició davant el Parlament Europeu sobre el cas d’espionatge amb Pegasus. En concret, la moció reclama demanar a l’eurocambra, amb caràcter d’urgència, que una delegació catalana hi pugui comparèixer, tant davant la comissió de peticions com la comissió d’investigació sobre l’ús de Pegasus, per explicar amb detall el Catalangate. Així mateix, li fan arribar l’informe del laboratori CitizenLab, que va destapar el cas, i reclamen que s’estableixin instruments legals i mecanismes de control a escala europea dels estats membres per evitar ex-ante pràctiques “abusives i il·legals”. A més, volen que insti la Comissió Europea a la “prohibició total i immediata” del programa espia.
