Política

Junts promou la derogació total de la sedició i la neteja dels antecedents

Nogueras registra al Congrés una esmena a la totalitat amb articulat alternatiu a la reforma del Codi Penal de PSOE i Podem

Alerta que el nou delicte de desordres públics agreujat amenaça l’independentisme i protestes com les de la PAH, els taxistes o els estibadors

Aposta per redefinir la rebel·lió i lligar-la a l’ús d’armes i restar valor de prova a les “mirades d’odi” i “la trampa del Fairy”

El Congrés viu aquesta tarda el debat i la votació de la proposició de llei de PSOE i Podem sobre la reforma del Codi Penal amb la derogació del delicte de sedició, i l’horitzó punitiu obre un nou xoc en el si de l’independentisme. Si bé ERC votarà avui a favor de l’admissió a tràmit, Junts descarta el sí a la simple tramitació i registrarà una esmena a la totalitat amb un articulat alternatiu amb el qual vol destapar les escletxes punitives i els riscos de futur que detecta en la introducció del nou delicte de desordres públics agreujats. A més d’abanderar una derogació total que figuri com a tal –com la que el president José Luis Rodríguez Zapatero va aplicar el 2005 a la penalització de convocatòria de referèndums que havia introduït el predecessor José María Aznar per frenar el pla Ibarretxe– i que netegi els antecedents i no la supressió del títol del delicte, Junts aposta per refer el delicte de rebel·lió amb la inclusió de “l’ús d’armes” –el text de PSOE i Podem el deixa com està– i prefereix no tocar els graus oenals dels desordres públics perquè alerta que el nou tipus agreujat és una amenaça per a l’independentisme que es mobilitzi però també per a protestes com les de la PAH o la dels taxistes del 2018 o la dels estibadors de Cadis.

L’articulat alternatiu que el grup de Míriam Nogueras –amb l’assessorament jurídic del diputat Josep Pagès, professor de Dret Constitucional– registrarà al Congrés ha de passar per la mesa de la cambra baixa i a partir d’aquí s’obre un termini de vuit dies per a ser debatut i votat també, amb l’opció de bastir complicitats o no amb ERC i la CUP. “Aquesta reforma no pot consistir en una regulació confusa resultat d’una barreja de propòsits contradictoris, com són l’homologació amb els estàndards europeus i alhora la persecució de conductes que únicament suposen el legítim exercici de drets fonamentals”, denuncia Junts en el seu escrit.

Davant la derogació de la sedició que fan PSOE i Podem suprimint el capítol I del títol XXI de la llei orgànica 10/1995 del Codi Penal, Junts considera “inacceptable que la supressió del delicte de sedició sgui parcial i incompleta i vingui acompanyada d’una reglacuió transitòria confusa”. “També ho és que es vinculi a una contrapartida inassumible des d’una perspectiva europea, i per tant democràtica, com és la criminalització del pacífic exercici dels drets fonamentals (concretament la protesta en les seves múltiples variants –dret de manifestació, llibertat d’expressió, resistència no violenta–) en virtut de la modificació dels delictes de desordres públics compresos en els articles 557 i 557 bis del Codi Penal”.

El cas de Puigdemont

Si el propòsit confessat pel president Pedro Sánchez és el d’homologar-se als codis penals de la UE, el grup de Míriam Nogueras considera que sota aquest “pretext” de “discordància” amb l’entorn europeu “subrepticiament es ve a mantenir i fins i tot ampliar la criminalització de conductes democràtiques” i es busca desanimar l’exercici dels drets. Amb la combinació de “la supressió parcial i incompleta” de la sedició i l’adveniment del nou tipus de desordres agreujats”, el que Junts denuncia que Sánchez vol és “induir a engany les institucions europees”. Pels de Nogueras, l’únic que persegueix és que la repressió exercida per l’Estat espanyol “deixi de generar disfuncions en la cooperació judicial” i li “permeti culminar la persecució contra els líders independentistes catalans a l’exili (que amb la normativa actual ha resultat infructuosa)”, en al·lusió al cas del president exiliat Carles Puigdemont.

Si bé el text de PSOE i Podem s’oblida de la rebel·lió, Junts no oblida que va ser aquest el tipus penal de la querella original del fiscal general, el difunt José Manuel Maza, i que va ser aquest tipus barrejat amb l’article 384bis de la Llei d’enjudiciament crimial (Lecrim) el que va utilitzar l’instructor Pablo Llarena per suspendre els diputats i desposseir-los de l’acta d’electes. Mitjançant l’afegit de “l’ús d’armes” a l’alçament, Junts persegueix que la violència ja no pugui ser interpretable –“ni violència ambiental, ni mirades d’odi ni la trampa del Fairy”, citen fonts del partit com a exemples de les llicències interpretatives escoltades durant el judici al Tribunal Suprem– i sigui objectiva.

Per Junts, que la transposició de directives europees es faci a través d’una proposició de llei –que emana del Congrés i la firmen els grups– és una raresa en tècnica legislativa quan el lògic és que la via d’assumir el marc europeu sigui la del projecte de llei que surt del Consell de Ministres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras demana sumar-se a l’“estratègia” d’ERC cap a la independència perquè “és l’única que funciona”

Barcelona

L’oposició denuncia el resultat electoral a Guinea Equatorial

Nairobi
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

La majoria dels veïns de Kíiv tornen a tenir llum i aigua

Lviv (Ucraïna)

Municipals a la vista

barcelona

Meloni, forta amb els dèbils i suau amb els poderosos

Roma
ERC

ERC, a consolidar-se com a força hegemònica

barcelona

Puigdemont veu el seu litigi a la UE d’interès col·lectiu

barcelona
CUP

La CUP lluitarà pel regidor de Barcelona

Barcelona

De la tradició al futur

TORROELLA DE FLUVIÀ / PORTBOU