Política

La guerra s’acarnissa amb la població civil

Nou mesos després de l’inici de la invasió, els russos s’estanquen en els fronts i bombardegen infraestructura crítica

Putin diu que comparteix el dolor per la pèrdua d’un fill, en una reunió amb mares de soldats mobilitzats a Ucraïna

Quinze morts en un altre bombardeig a la ciutat de Kherson

La guerra a Ucraïna ha arribat ja al novè mes sense grans canvis en el camp de batalla, però amb l’exèrcit rus bombardejant repetidament infraestructura civil a les portes de l’hivern.

“Hem resistit nou mesos de guerra a gran escala i Rússia continua sense trobar la manera de sotmetre’ns, i no la trobarà”, va proclamar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en la seva al·locució nocturna.

Els combats a la regió del Donbass, a l’est del país, continuen sent cruents, però el focus se centra –des de mitjan octubre– en els atacs massius russos contra la xarxa energètica d’Ucraïna. Just quan les temperatures comencen a caure per sota dels zero graus, els ucraïnesos s’estan quedant sense llum, calefacció i internet, fet que amenaça de provocar una crisi humanitària semblant a la de l’inici de la invasió.

L’autèntica guerra la lliuren ara els equips d’emergència i de reparació de subestacions, plantes distribuïdores de gas, calderes, canals, torres elèctriques, antenes de telecomunicacions i, de vegades, centrals nuclears. La prioritat la tenen els serveis públics, especialment escoles i hospitals, motiu pel qual els habitatges particulars es queden a les fosques i, ocasionalment, sense aigua corrent. Segons va informar ahir la corporació estatal Ukrenergo, el 70% de les necessitats energètiques dels ucraïnesos s’han pogut satisfer. Però a la capital, Kíiv, l’alcalde, Vitali Klitxkó, va alertar que només una tercera part de les cases tenen calefacció i la meitat, electricitat.

“No saben combatre. L’únic que poden fer és terroritzar. O terrorisme energètic o d’artilleria i míssils. Així és com s’ha degradat Rússia amb els seus actuals dirigents”, va denunciar Zelenski. A més, els civils continuen morint en les operacions de càstig russes. Segons les autoritats locals, 15 civils van perdre la vida ahir en un bombardeig a Kherson i 35 van resultar ferits, inclòs un menor.

Hospitals evacuats

El governador d’aquesta regió del sud d’Ucraïna va informar que s’han evacuat pacients dels hospitals a causa dels atacs, l’endemà que un altre d’aquests centres, a la regió de Zaporíjia, fos també atacat, sense víctimes.

L’ONU va estimar ahir en 77 el nombre de morts des del 10 d’octubre. Al seu torn, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va informar ahir que ha verificat atacs contra 703 infraestructures i personal sanitari en què haurien mort un centenar de persones.

Però la guerra també està passant factura a la població civil russa. El president rus, Vladímir Putin, va rebre ahir a la seva residència dels afores de Moscou un grup de mares de soldats que combaten a Ucraïna, alguns dels quals hi han trobat la mort. El cap del Kremlin va dir que compartia el dolor de les dones que han perdut un fill al front, enmig de crítiques creixents, arreu de Rússia, sobre la falta d’instrucció militar i les males condicions en què han de servir els mobilitzats al front ucraïnès. “Res pot substituir la pèrdua d’un fill”, va dir Putin a l’inici de la reunió, abans que la televisió estatal tallés la retransmissió. El Comitè de Mares i Esposes ha denunciat que les seves representants no van ser convidades a la trobada amb Putin, a la qual van assistir una vintena de dones.

L’Estat espanyol ha acollit fins ara 155.000 refugiats

L’Estat espanyol ha acollit fins ara 155.000 refugiats ucraïnesos i n’ha donat d’alta al sistema sanitari 70.500, segons les últimes dades oficials. A l’Estat, a més, hi viuen 36.654 estudiants ucraïnesos desplaçats que han estat escolaritzats, dels quals 29.994 són menors d’edat. Des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, es calcula que han sortit del país més de 15,5 milions de persones, la majoria cap a estats de la Unió Europea (UE), on se’ls reconeix el dret de lliure circulació. La majoria d’aquests refugiats han anat cap a la veïna Polònia.

Compromís de Berlín i París per fer funcionar el BarMar

Alemanya i França es van comprometre ahir, en una declaració conjunta, a fer el que calgui perquè funcionin la “solidaritat” i les “interconnexions” energètiques a la UE, enmig de la crisi provocada per la guerra a Ucraïna. En la declaració, s’esmenta expressament el projecte BarMar, el conducte que unirà Barcelona i Marsella, acordat com a alternativa al gasoducte Midcat, vetat per París. Els dos governs “treballaran plegats” en la reforma del mercat europeu de l’energia, segons la declaració firmada pel canceller Scholz i la primera ministra francesa, Élisabeth Borne.

La UE prepara l’enviament de més generadors

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar ahir que la UE està treballant per ajudar Ucraïna a “restablir i mantenir” el subministrament d’electricitat i calefacció per a la població. En concret, enviarà 200 transformadors mitjans i un de gran i 40 generadors pesants. “Cadascun d’aquests generadors pot proporcionar energia ininterrompuda a un hospital petit o mitjà”, va assegurar. Brussel·les també es coordina amb els seus socis per al transport urgent d’equips d’alta tensió, inclosos més autotransformadors.

“Admiració” papal per la resistència ucraïnesa

El papa ha expressat la seva “admiració” per la manera en què el poble ucraïnès ha afrontat nou mesos de guerra després de la invasió russa, en una carta publicada ahir en què també va recordar el 90è aniversari del “genocidi” de l’Holodomor, la gran fam patida en època soviètica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona