Política

Fracàs europeu en la disputa entre Sèrbia i Kosova

La UE facilita el diàleg entre Belgrad i Pristina des de fa una dècada sense aconseguir una normalització de la situació

Els dos països prioritzen l’agenda nacional en no tenir incentius per resoldre l’afer pel reconeixement

L’equilibri als Balcans occidentals continua sent delicat, i una de les primeres costures que salten és la que hi ha entre Sèrbia i Kosova. La crisi per les matrícules no és més que el darrer episodi d’un conflicte que, de moment, s’ha tancat en fals amb un acord en temps afegit i amb poques garanties que les tensions no tornin a aparèixer.

La crisi per les matrícules ja fa més d’un any que dura i escenifica el problema de fons: la manca de normalització de les relacions entre Sèrbia i Kosova, més d’una dècada després que Pristina declarés la independència.

El primer episodi de la crisi per les matrícules es va viure el setembre del 2021 i, lluny de resoldre’s, Belgrad i Pristina anaven acordant treves que ajornaven l’exigència que els serbokosovars substituïssin les matrícules sèrbies per les kosovars. Després de l’estrepitós fracàs de la reunió entre els líders de Sèrbia i Kosova en el marc de diàleg impulsat per la UE, finalment l’acord segellat fa que Belgrad deixi d’emetre matrícules amb denominacions de ciutats kosovars i, a canvi, Pristina renuncia a multar els vehicles serbokosovars que no tinguin la seva matrícula.

Ara bé, l’acord per atenuar les tensions per les matrícules no oculta la ineficàcia del diàleg facilitat per la UE per avançar en la normalització de les relacions entre ambdós països. Més enllà de resoldre disputes puntuals, el Diàleg Pristina-Belgrad que va començar l’any 2011 no aconsegueix resoldre el problema de fons amb el reconeixement i estabilitzar la situació. I aquí la UE no hi té tota la responsabilitat: els actors balcànics tenen la seva pròpia agenda política, que sovint és prioritària.

“La reunió era una obligació per evitar una crisi amb conseqüències serioses”, avisava l’alt representant de la UE, Josep Borrell, que no va dubtar a assenyalar al primer ministre de Kosova, Albin Kurti, pel fracàs de la trobada amb el president serbi, Aleksandar Vucic. De fet, a Brussel·les se sospita que Kurti intenta aconseguir avantatges aprofitant el lligam de Sèrbia amb Rússia. En plena invasió d’Ucraïna, qualsevol aliat de Rússia és sospitós.

Amb el procés d’adhesió a la UE estancat, un dels trets que explica la manca d’avenços en la normalització de la relació és la falta d’incentius. “Les iniciatives diplomàtiques als Balcans han estat un èxit quan els partits polítics han pogut entreveure un futur diferent”, diuen els experts en la regió Dejana Saric i Heather A. Conley en un article en què apunten a la “intransigència política” a les dues capitals per no arribar a acords. “Molts dels acords que s’han signat no s’han implementat i això ha portat a la frustració mútua”, hi afegeixen.

A més, l’experta Jitske Hoogenboom, de l’organització d’estudis sobre la pau PAX, assenyala una “ironia” del diàleg facilitat per la UE. “Suposadament, Sèrbia i Kosova han de solucionar qüestions tècniques malgrat el desacord sobre l’estatus, però la mateixa UE no és capaç d’actuar de manera òptima per trobar solucions, precisament pel mateix problema sobre l’estatus”, indica en referència a la manca de reconeixement de Kosova d’alguns països comunitaris, entre d’altres l’Estat espanyol. Més enllà de la crisi per les matrícules, el que s’amaga al darrere són les tensions pel reconeixement, que no tenen cabuda ni al marc balcànic ni al de la UE.

LES DATES

8.3.2011
Celebració
de la primera trobada
del Diàleg Pristina-Belgrad, impulsat per la Unió Europea (UE)
24.11.2022
Sèrbia i Kosova
tanquen un acord per resoldre la crisi per les matrícules, iniciada el 2021

El maldecap de la UE amb els Balcans

La crisi entre Sèrbia i Kosova mostra que la UE no troba la brúixola als Balcans. Amb els països de la regió trucant a la porta del club comunitari sense que ningú l’obri de manera creïble, la Unió Europea busca apropar una regió que cada cop espera menys d’ella. Cinc mesos després de la darrera trobada a Brussel·les, els líders dels 27 i els balcànics es reuniran de nou a principis de desembre a Tirana (Albània). La guerra d’Ucraïna ha estat un toc d’alerta per a la UE: cal cuidar la relació amb els països de l’est. La dificultat ara és com mantenir una bona relació amb uns Balcans cansats de promeses europees que no s’acaben de materialitzar. Kosova no és l’únic maldecap per a la UE, també ho és Bòsnia i Hercegovina, sempre sobrevolada per la desestabilització. Si la UE no dona una resposta als Balcans, seran altres actors els que ho faran i Rússia i la Xina tenen totes les paperetes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ESLOVÀQUIA

Eslovàquia celebrarà eleccions anticipades el 30 de setembre

PRAGA
ESTATS UNITS

L’FBI va registrar una oficina de Biden buscant documents, segons mitjans dels EUA

WASHINGTON
ESTAT ESPANYOL

Sánchez qüestiona el lideratge de Feijóo en el cara a cara al Senat

MADRID

Salellas defensa un nou rumb per a Girona que abasti tota la ciutadania

girona
política

El Suprem es considera legitimat pel TJUE enfront Bèlgica

barcelona

L’Estat francès dona més canons a Ucraïna

PARÍS
PREMIS NOBEL

Proposaran Erdogan per al premi Nobel de la Pau per la seva mediació a Ucraïna

BUDAPEST

Biden diu que parlarà amb Zelenski després de descartar enviar avions F-16 a Ucraïna

WASHINGTON
PRÒXIM ORIENT

Blinken expressa a Abbàs la preocupació dels EUA pel futur dels palestins

JERUSALEM