Orient Mitjà
La formació del nou govern israelià
Israel s’ancora a l’extrema dreta
Ben Gvir, que acumula desenes d’acusacions per incitació a l’odi, controlarà el Ministeri de la Seguretat Pública i la policia
Netanhayu podria donar a Sionisme Religiós la gestió de l’agència que aprova la construcció de nous assentaments
“M’he fet gran, m’he moderat i he entès que la vida és més complicada.” És un fragment de l’article que va aparèixer, setmanes enrere, a la portada del diari Israel Hayom, el més llegit d’Israel, però resumeix els esforços amb què el seu autor vol allunyar-se del seu passat. En cosa de mesos, la cara visible de la ultradreta israeliana i la seva formació política han passat de la marginalitat al poder. Itamar ben Gvir, algú que va ser rebutjat en el servei militar per les seves idees “extremistes”, serà ara ministre de Seguretat Pública i el cap de la policia israeliana.
Són les conseqüències de l’acord a què Benjamin Netanyahu, líder del Likud i guanyador de les eleccions de l’1 de novembre, ha arribat amb el partit de Ben Gvir. El pacte acosta la formació del proper govern israelià, que arribarà quan el Likud pacti la repartició de ministeris amb la resta dels aliats. Després de cinc eleccions sense que es dibuixessin majories clares, Netanyahu podrà tornar com a primer ministre a càrrec de l’executiu més ancorat a la dreta que s’hagi vist mai a Israel. El seu partit i les dues formacions ultraortodoxes formaran govern amb Sionisme Religiós, la coalició de partits d’extrema dreta liderada per Ben Gvir que ha tret un intimidatori tercer millor resultat, quan el 2021 no tenia representació parlamentària.
L’arribada d’aquest grup a la Knesset –el Parlament– va ser un punt d’inflexió per a Israel, on la ultradreta no havia tingut lloc al Parlament des del 1984, en què hi va ser el Kach. Es considera que Ben Gvir és l’hereu d’aquella formació fundada per Meir Kahane, que defensava la violència contra els àrabs. Després d’una sola legislatura, el Tribunal Suprem israelià va il·legalitzar el Kach i els EUA i Israel el van designar com a terrorista. Les seves idees, però, van seguir vives de la mà de fanàtics com Ben Gvir, algú que acumula una cinquantena d’acusacions judicials per incitació a l’odi, disturbis i suport a organització terrorista.
Ben Gvir, que resideix en un assentament il·legal a Hebron, a la Cisjordània ocupada, vol fer creure que el seu conegut supremacisme va ser una idea de joventut. Durant anys, a la seva sala d’estar hi va penjar una fotografia de Baruch Goldstein, l’extremista jueu que, el 1994, va atemptar contra una mesquita d’Hebron en ple ramadà. Va obrir foc contra una multitud d’homes que hi resaven i en va assassinar 29. Els supervivents, entre els quals hi havia 150 ferits, van assassinar Goldstein, la tomba del qual encara és lloc de peregrinació per radicals.
Ben Gvir, el jove que admirava el supremacista que va morir matant, reivindica, avui, la seva suposada modèstia, mentre les seves propostes electorals la posen en dubte. Sionisme Religiós promou l’expulsió dels àrabs “deslleials cap a Israel” i la pena de mort contra els “terroristes”, que és la forma com la dreta israeliana anomena qualsevol palestí que s’oposi a l’ocupació.
Abans que el nou govern de Netanyahu sigui una realitat, la noticia que Ben Gvir assumirà el Ministeri de Seguretat Pública ja ha envalentit membres dels cossos de seguretat, que fan les seves primeres mostres d’odi en nom seu: “Ara, Ben Gvir posarà ordre. Aquí, la llei soc jo i jo dic que tu estàs actuant en contra de la llei.” Ho deien uns soldats a Hebron, aquest cap de setmana, mentre intimidaven i clavaven cops de puny a activistes israelians i palestins.
El retorn de Netanyahu al càrrec de primer ministre de la mà de l’extrema dreta no només entregarà a Sionisme Religiós el control de la policia, sinó, probablement, també la gestió de la Cisjordània ocupada. En les negociacions per formar govern, i a falta de concretar alguns serrells, el cap del Likud ja hauria acceptat atorgar el lideratge de l’Administració Civil a Bezalel Smotrich, l’altre líder de la formació supremacista. Aquesta agència militar es fa càrrec dels aspectes civils del territori ocupat, incloent-hi l’aprovació de nous assentaments i la demolició d’edificis que no disposen del permís de construcció de les autoritats israelianes, l’excusa habitual per enderrocar habitatges palestins. Múltiples observadors vaticinen l’expansió d’assentaments en cas que Smotrich aconsegueixi el control d’aquesta agència.
