El Constitucional rebutja el recurs de Puigdemont i Comín contra la petició de suplicatori de Llarena

El ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la petició de suplicatori al Parlament Europeu feta pel magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena. En el recurs s’impugnaven també les interlocutòries successives que confirmaven aquesta primera resolució judicial i, així mateix, se sol·licitava plantejament de qüestió prejudicial sobre diversos extrems. El ple del tribunal creu que la simple petició al Parlament Europeu no vulnera cap dret i el mateix tema ja s’està jutjant al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).

Els dos eurodiputats independentistes van impugnar el fet que Llarena demanés al president del Suprem d’aleshores, Carlos Lesmes, que fes la petició a l’Eurocambra. Addicionalment, el dia 28 de novembre, una vegada assenyalat per a discussió en el ple aquest assumpte, es va sol·licitar, juntament amb la suspensió del procediment d’empara, una nova petició de plantejament de qüestió prejudicial, associada a algunes qüestions suscitades a la vista davant el TGUE, que es va desenvolupar el 25 de novembre passat, en relació amb el mateix suplicatori que conforma l’objecte d’aquesta empara. El ple no ha atès aquesta sol·licitud.

Un cop definit l’objecte del procediment d’empara, el TC entén que hi ha vicis processals que impedeixen judicar les denúncies relatives a la vulneració del drets al jutge imparcial i predeterminat per llei, a una resolució fonamentada en dret, al principi de legalitat penal, al dret de reunió i de manifestació i a la llibertat ideològica i d’expressió.

Pel que fa a l’objecte principal de la demanda d’empara, centrada en la vulneració del dret a la immunitat parlamentària i en la discriminació pel fet d’haver tramitat la petició de suplicatori a través del president del Tribunal Suprem i no del Ministeri de Justícia, com en un assumpte de l’any 2001, es desestimen les al·legacions del recurrent. S’entén que la sol·licitud de suplicatori, considerada aïlladament, no es pot entendre com una lesió als drets de l’exercici de la funció representativa sinó com una institució garant constitucionalment reconeguda. Si escau, serà la concessió o denegació del suplicatori de l’acte (purament parlamentari i no jurisdiccional) la que afectarà la immunitat parlamentària. Però aquesta qüestió no és pròpia a l’empara que ara s’analitza, sinó objecte del recurs pendent de resolució davant del Tribunal General de la UE.

Pel que fa a la invocació del dret d’igualtat i no discriminació davant la llei, el TC entén que no s’acredita un terme de comparació vàlid amb la cita del dictamen del Consell d’Estat número 1080/2001.

En darrer terme, el recurs es desestima per entendre que, una vegada concedit el suplicatori, i obert un procediment diferent i en una altra seu jurisdiccional, pels mateixos recurrents, davant d’aquesta concessió, aquest recurs d’empara ha perdut la raó de ser i qualsevol resolució de fons sobre la pretensió no tindria efectivitat.