Els països de la UE acorden una llei per a impulsar la seva producció de xips

Els Estats de la Unió Europea (UE) han arribat aquest dijous a un acord sobre la nova Llei Europea de Xips, amb la qual pretenen duplicar la seva producció de semiconductors fins a aconseguir un 20% del mercat mundial en 2023 i dependre menys de proveïdors estrangers per a un element clau en el desenvolupament digital.

“Els xips estan entre les tecnologies capdavanteres més importants avui dia, però la UE actualment no té prou capacitat per a dissenyar i produir els seus propis xips madurs i avançats. La UE ha de reduir el seu excés de dependència dels líders globals de semiconductors a Àsia i els Estats Units”, ha dit el ministre d’Indústria txec, Josef Sikela.

L’acord, aconseguit pels ministres comunitaris d’Indústria, servirà de base per a negociar amb l’Eurocambra el text definitiu d’una llei que preveu fomentar tant la recerca com la construcció de fàbriques capaces de produir xips, tant els més avançats com uns altres menys capdavanters però en els quals té experiència, com els utilitzats en el sector de l’automòbil.

La Llei es planteja en tres pilars: una empresa comuna, batejada com a Iniciativa de Xips per a Europa, que se centrarà en la construcció de capacitats tecnològiques i la recerca en semiconductors, un marc per a atreure inversions i millorar la seguretat de subministrament i un mecanisme per a reaccionar davant una crisi que permetria recórrer a compres conjuntes o ordres prioritàries per a garantir els subministraments essencials.

Els estats membres mantenen, com la proposta de la Comissió Europea, que el pressupost per a l’empresa conjunta hauria de ser de 3.300 milions d’euros, procedents del programa Horitzó Europa per a la recerca (1.650 milions) i del programa Digital Europe, la dotació del qual serviria per a finançar el desenvolupament de capacitat industrial.

No obstant això, les capitals han rebutjat la proposta que Horitzó Europa aporti altres 400 milions d’euros per a aquest últim objectiu, ja que està pensat per a la recerca, per la qual cosa hauran de trobar la manera de cobrir aquest forat de finançament en la seva negociació amb el Parlament Europeu perquè es mantingui el pressupost global, tal com han recollit en una declaració que acompanya a l’acord.

El propòsit final és que la llei mobilitzi un total de 43.000 milions d’euros entre inversions públiques i privades.

Per a Espanya, que va introduir la demanda, era important assenyalar aquesta diferència entre el finançament per als diferents objectius, de manera que no es restessin recursos a recerca, segons ha explicat la ministra d’Indústria, Reyes Maroto.