Política

La fossa de Cipriano Martos s’obrirà la setmana vinent

Justícia posa data a l’excavació per exhumar el militant antifranquista, assassinat a Reus el 1973 per la Guàrdia Civil sota tortura

La Generalitat ha intervingut enguany en una dotzena de localitzacions

D’avui en vuit. La conselleria de Gemma Ubasart, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha posat data a l’inici de les excavacions arqueològiques que s’han de dur a terme a la fossa de beneficència del cementiri de Reus (Baix Camp) per trobar les restes del militant antifranquista Cipriano Martos, assassinat el 1973 en haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori sota tortura de la Guàrdia Civil. Martos va ser detingut i acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

El pròxim dia 12 començarà l’exhumació, però Justícia, Drets i Memòria adverteix que trobar les primeres restes potser no serà imminent, ja que es tracta d’una fossa comuna i els arqueòlegs han de condicionar primerament l’espai. Un cop s’hagin dut a terme els treballs de preparació del terreny, s’iniciarà l’excavació amb maquinària per extreure les primeres capes de terra, una tasca que pot durar dies, abans no apareguin les primeres restes òssies. Aleshores es procedirà a retirar les restes dels individus que hi pugui haver enterrats, que es traslladaran al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al programa d’identificació genètica.

Les despulles de Martos van ser inhumades en una fossa de beneficència el setembre del 1973 sense permetre que la família assistís a la inhumació o que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.

Martos era un obrer i sindicalista nascut el 1942 que va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat Oposició Sindical Obrera (OSO), va ser militant del Partit Comunista Espanyol Marxista-Leninista (PCE M-L) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost del 1973, després d’una acció de propaganda política a Igualada, i el va traslladar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar i, dos dies després, el 27 d’agost –de resultes de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina–, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).

El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. El 17 de setembre, a un quart d’onze de la nit, va morir per una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i va ser enterrat en secret el 20 de setembre a la fossa 11-67 nord del cementiri reusenc.

Accions en fosses el 2022

A Catalunya s’han intervingut 75 fosses de la Guerra Civil i el franquisme –dotze d’aquestes enguany– i s’hi han recuperat les restes de 845 individus (356 dels quals s’han reinhumat). Aquest 2022 les intervencions arqueològiques s’han executat a la Pobla de Massaluca (Terra Alta), Prades (Baix Camp), Ascó (Ribera d’Ebre), Montclar (Agramunt, Urgell), Corbera d’Ebre (Terra Alta), Vilanova de Meià (Noguera), la Bisbal de Falset (Priorat), l’Albagés (Garrigues), la Torre de Capdella (Pallars Jussà), Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i Bellprat (Anoia).

Les actuacions es fan en fosses localitzades en cementiris, espais propers als hospitals de campanya o en centres de cures dels camps de batalla, així com en fosses comunes o individuals escampades pels camps de lluita. Tots aquests treballs es recullen des del 2017 en els successius plans de fosses. Actualment s’està desplegant el corresponent al període 2020-2022.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ALBERT PIÑEIRA BROSEL
ALCALDE DE PUIGCERDÀ (JUNTS)

“Un dels reptes és fer compatible la sostenibilitat i el creixement econòmic”

PUIGCERDÀ
El govern destinarà 156,6 milions a Girona

El govern destinarà 156,6 milions a Girona

girona

Aragonès veu viu el 52%

Barcelona

Puigdemont demana que s’aparti Llarena per incompetent

BARCELONA

Suport redoblat a Kíiv mentre Putin endureix les amenaces

KÍIV / MOSCOU

L’ANC vol consensuar l’acció unilateral entre l’independentisme

BARCELONA

Pedro Sánchez es compromet a “no ofendre” el Marroc

rabat

Cargol, de nou alcaldable a Sant Jaume de Llierca

SANT JAUME DE LLIERCA

La Vall Plural anuncia un mandat de transició

La Vall d’en Bas