Política

Croàcia serà a l’espai Schengen l’any vinent

Zagreb elimina a partir de l’1 de gener els controls fronterers amb els altres 26 països

Àustria i els Països Baixos veten l’ingrés de Romania i Bulgària

Croàcia formarà finalment part de l’espai sense fronteres Schengen a partir de l’1 de gener del 2023. Els ministres de l’Interior de la Unió Europea (UE) van donar ahir llum verd a l’entrada de Zagreb al club de països que no tenen controls fronterers interns. Feia més d’una dècada que cap país se sumava a formar part de l’espai Schengen i amb aquesta decisió dels ministres es va culminar un procés que ha estat llarg per a Zagreb, que aspirava a entrar-hi des de la seva adhesió a la UE, ja fa una dècada.

Ara bé, l’aspiració de Croàcia no era l’única que els ministres de l’Interior tenien sobre la taula. Bulgària i Romania també buscaven integrar-se en l’espai sense fronteres, però Àustria i els Països Baixos van mantenir el vet a l’entrada de Sofia i Bucarest, que hauran de continuar esperant perquè la decisió dels Vint-i-set ha de ser unànime.

Amb el llum verd de la UE a Croàcia, s’eliminaran a partir de l’1 de gener els controls fronteres terrestres i marítims del país amb els altres 26 països que formen part de Schengen, la majoria dels quals també són a la UE. En el cas dels controls aeris, es mantindran fins al 26 de març. A banda de la supressió dels controls fronterers interns, formar part de Schengen també permetrà que Croàcia emeti visats vàlids a tot l’espai i harmonitzar els procediments duaners.

La decisió de la UE d’obrir-li la porta a Schengen farà que l’1 de gener marqui encara més un any de canvi per a Croàcia, que també adopta l’euro a partir del 2023. “Els que més se’n beneficiaran seran els ciutadans i l’economia”, va dir el primer ministre croat, Andrej Plenkovic.

Si bé l’entrada a l’espai sense fronteres pot aportar beneficis pel que fa al turisme, el comerç i el transport, també suma un repte migratori. Zagreb haurà de gestionar part de la ruta balcànica en les fronteres amb les veïnes Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro. Per fer-ho, l’agència europea de gestió fronterera Frontex ja ha format uns 6.000 policies croats.

A diferència de Croàcia, Bulgària i Romania hauran de continuar esperant que la UE els obri la porta de Schengen. La CE fa una dècada que defensa que els dos països compleixen els requisits i en demana la integració, però Àustria i els Països Baixos s’hi oposen al·legant motius migratoris. “Necessitem més temps. En aquest moment tenim 75.000 immigrants il·legals no registrats a Àustria; això s’ha de resoldre primer”, indicava el canceller austríac, Karl Nehammer, aquesta mateixa setmana.

La posició austríaca i neerlandesa va xocar amb l’enuig de la Comissió Europea, que considera “injust” el vet, en paraules del comissari responsables de migració, Margaritis Schinas. “Bulgària i Romania estan tècnicament preparades per unir-se a Schengen, han fet tot el que els hem demanat i fins i tot més”, va dir Schinas. Així, Romania i Bulgària són juntament amb Irlanda i Xipre els únics estats de la UE que no formen part de Schengen.

LES FRASES

Els que més se’n beneficiaran seran els ciutadans i l’economia
Andrej Plenkovic
primer ministre de croàcia
Bulgària i Romania estan tècnicament preparades per unir-se a Schengen
Margaritis Schinas
Comissari responsable de migració

Google haurà de retirar enllaços amb informació inexacta

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar ahir que els cercadors d’internet, com ara Google, hauran de retirar els enllaços que redirigeixin a pàgines amb informació “manifestament inexacta”, sempre que ho demostri qui ho sol·licita. Després d’una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem d’Afers Civils i Penals d’Alemanya, els jutges europeus consideren que, si una persona declara que en el cercador hi surt una informació falsa, almenys en una part del contingut, i així ho acredita, ha de prevaldre el dret a l’oblit (la supressió dels continguts digitals) i han d’eliminar-se els enllaços que condueixen a la plana web o a altres sobre aquesta informació. A internet, els enllaços serveixen per vincular, per exemple, parts del contingut d’un text d’una plana web amb un contingut similar d’un altre portal, permetent a l’usuari navegar d’una plana a una altra amb només un clic. Els jutges europeus consideren que, si hi ha informació falsa en algun d’aquests enllaços, és responsabilitat de l’afectat acreditar aquesta inexactitud, o bé demostrar que la part errònia té més importància que el conjunt del contingut. El Tribunal de Luxemburg sosté que el demandant només haurà d’aportar proves “que pugui raonablement exigir-se-li que busqui”. No es demanaran impossibles. En la seva sentència, el TJUE demana, això sí, que en cada causa judicial que examini un cas sobre enllaços amb informació inexacta es tingui en compte el paper que desenvolupa en la vida pública el demandant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC situa el referèndum en el centre

lleida

Mor Rubert de Ventós, far del pensament a Catalunya

BARCELONA
MAITE AYMERICH BOLTÀ
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS (JUNTS PER SANT VICENÇ)

“Els anuncis d’habitatge del govern no et donen la clau per entrar a casa”

sant vicenç dels horts

Barcelona dedica una plaça a Josep Benet

barcelona

Trias vol un Junts fort que no faci “segons quines ximpleries”

Girona

La CUP de Figueres proposa espai per a la nova estació de busos

FIGUERES

Onada d’indignació als EUA pel nou cas de violència policial

washington

Constitueixen a Olot un grup independent per a les municipals

Olot
Leopard, un pas incert en la guerra
El Radar

Leopard, un pas incert en la guerra