Política

PSOE i Podem reculen en els desordres en cas de moviments socials

Les dues formacions mantenen, però, la “intimidació” per als agreujats

Busquen un redactat que no penalitzi més casos com l’ocupació de bancs o protestes de la PAH

PSOE i Podem han assolit un acord perquè la reformulació dels desordres públics a la reforma del Codi Penal no serveixi –en paraules de Jaume Asens- “com a excusa per perseguir les protestes dels moviments socials”. Han registrat esmenes al seu propi text que a la pràctica mantenen l’articulat del Codi Penal del 2015 per als desordres públics, però no en els agreujats. Eliminen del text que es pot atribuir el delicte de desordres públics als qui de manera pacífica ocupin despatxos, oficines o locals i causin una pertorbació rellevant de la pau pública. En canvi, mantenen la porta oberta perquè es puguin castigar com a desordres públics agreujats, amb fins a tres anys de presó, casos en què s’ocupin locals o vies amb “intimidació”.

PSOE i Podem busquen d’aquesta manera una via que eviti que a la pràctica la reforma del delicte de sedició –que té com a contrapartida la reformulació del delicte de desordres públics agreujats- acabi perjudicant els moviments socials i criminalitzant accions com l’ocupació de bancs o les protestes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

El text inicial que les dues formacions van registrar al Congrés obria aquesta porta, perquè establia que es podia atribuir delicte de desordres públics als qui “sense violència o intimidació, actuant en grup, envaeixin o ocupin, contra la voluntat del seu titular, el domicili d’una persona jurídica, un despatx, oficina o establiment o local, i causin amb això una pertorbació rellevant de la pau pública”. Establia penes de tres a sis mesos de presó.

L’esmena que han presentat elimina el requisit que ho facin “sense violència o intimidació”, de manera que ja no es podrà aplicar a protestes pacífiques de les entitats. Segons la justificació dels dos grups, l’esmena “busca oferir una major seguretat jurídica permetent una continuïtat respecte a l’actual modalitat atenuada de desordres públics”. A la pràctica, el text que queda en aquest apartat és el mateix de l’article 557 bis del Codi Penal del 2015.

En canvi, les dues formacions no presenten esmenes sobre els desordres públics agreujats. Mantenen que es podrà aplicar aquest delicte als casos de persones que actuïn en grup i utilitzin “violència o intimidació” sobre persones o coses, obstaculitzant vies públiques o envaint instal·lacions o edificis. El fet que el text que es tramita al Congrés mantingui el terme “violència o intimidació” obre la porta a que els jutges interpretin aquesta “intimidació” al seu criteri.

D’aquesta manera, segons Asens, l’acord suposa “un retoc per garantir que aquest article no es pot utilitzar per perseguir accions de protesta quan no s’utilitzi violència o intimidació”, però introdueix requisits perquè s’hagi d’interpretar “de manera més favorable a l’exercici dels drets fonamentals”.

“Nosaltres voldríem derogar directament l’article, però creiem que és una millora substancial per reforçar la idea d’evitar que el delicte sigui una excusa per perseguir accions de protesta”, ha dit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ESTAT ESPANYOL

Sánchez qüestiona el lideratge de Feijóo en el cara a cara al Senat

MADRID

Salellas defensa un nou rumb per a Girona que abasti tota la ciutadania

girona
política

El Suprem es considera legitimat pel TJUE enfront Bèlgica

barcelona

L’Estat francès dona més canons a Ucraïna

PARÍS
PREMIS NOBEL

Proposaran Erdogan per al premi Nobel de la Pau per la seva mediació a Ucraïna

BUDAPEST

Biden diu que parlarà amb Zelenski després de descartar enviar avions F-16 a Ucraïna

WASHINGTON
PRÒXIM ORIENT

Blinken expressa a Abbàs la preocupació dels EUA pel futur dels palestins

JERUSALEM
política

Absolt el cap de la Urbana pel desallotjament dels policies de l’1-O a Pineda

barcelona
ESTAT ESPANYOL

L’ONG Transparència Internacional denuncia la incapacitat de l’Estat espanyol per crear òrgans neutrals

MADRID