ERC proposa reduir les penes per malversació sense lucre
Presenta esmenes també per rebaixar les condemnes mínimes per desordres públics i eliminar l’al·lusió a la intimidació
El PSOE ho estudiarà, però avisa que “l’ús arbitrari” de fons s’ha de penar
El grup d’ERC al Congrés va presentar esmenes ahir a la reforma en curs del Codi Penal per limitar el delicte de malversació, i reduir-ne al mínim les penes si no es produeix un ànim de lucre personal o d’un tercer. En concret, els republicans proposen introduir tres nous articles a l’esborrany presentat pel PSOE i Podem a fi de modificar l’actual article 432, que des de la reforma impulsada el 2015 pel PP entén la malversació en un sentit ampli, a fi que es diferenciïn altre cop i es peni especialment l’apropiació indeguda de patrimoni públic. En aquest cas, l’esmena proposa penes d’entre dos i sis anys de presó, augmentades fins a vuit en el cas que el valor malversat passi dels 250.000 euros.
Això sí, alhora reclama que si el patrimoni públic “es destina a usos particulars i aliens a la funció pública, sense apropiar-se’l”, la pena passaria a ser d’entre sis mesos i tres anys. Fonts d’ERC, en tot cas, asseguraven ahir que per a ells aquest cas tampoc seria d’aplicació per als impulsors de l’1-O, siguin els ja jutjats o els exiliats, que no amaguen que serien els potencials principals beneficiats pel canvi. Els republicans, a més, creuen que la reforma també aplanaria el camí a Josep M. Jové i Lluís Salvadó, pendents de judici també per l’1-O, i que així només podrien entrar a la presó pel delicte de revelació de secrets. Si es reintegressin els elements suposadament mal emprats a l’erari públic en un termini de deu dies des de l’inici del procés judicial, l’esmena d’ERC recull que la condemna màxima seria d’entre un i dos anys de presó.
ERC, a més, va aprofitar l’últim dia del termini per presentar esmenes també per suavitzar el delicte de desordres públics agreujats que recull el text registrat pel PSOE i Podem com a contrapartida a la derogació de la sedició. Els republicans justifiquen que aquell redactat ja “millora” el que és vigent actualment, però no és el que voldrien. És per això que les seves propostes se centren a eliminar l’al·lusió a la “intimidació” com a factor que poden emprar els jutges en cas d’accions de grups que actuïn “amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública”, ja sigui sobre persones o coses, obstaculitzant les vies públiques o envaint instal·lacions o edificis.
Els impulsors de les esmenes, en tot cas, reconeixen que no tenen cap acord amb la resta de grups, especialment el PSOE, i que serà “molt difícil” que prosperi el que admeten que és una proposta “de màxims”, que a partir de dilluns començaran a negociar en ponència i comissions. Per això ja presenten com a pla B una esmena subsidiària a l’anterior en què fan al·lusió a la necessitat que la intimidació sigui “greu”, i que la invasió d’edificis posi en perill “la vida o la integritat física” de persones per ser condemnable. A més, els republicans proposen reduir de tres a un any la pena mínima per aquestes penes, i també proposen la supressió de l’article 557 bis, a fi de despenalitzar les ocupacions pacífiques.
El PDeCAT, per cert, també va presentar esmenes ahir en un sentit similar, per treure la referència a la intimidació i rebaixar la pena mínima a un any, entre d’altres.
El PSOE també esmena
El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, va dir ahir mateix que el seu grup “analitzarà” les esmenes d’ERC per reformar la malversació, però va insistir que “en cap cas” s’aprovarà una reforma que beneficiï condemnats per corrupció –va fer especial al·lusió al cas dels expresidents andalusos Griñán i Chaves– ni que suposi despenalitzar l’ús indegut de recursos públics. El PSOE i Podem, de fet, també van entrar una esmena per introduir un nou tipus penal per castigar amb fins a tres anys de presó els càrrecs públics el patrimoni dels quals augmenti en més de 250.000 euros sense que puguin justificar-ho. Tots dos partits, a més, van presentar una altra esmena per evitar que la reformulació dels desordres públics acabi perjudicant les protestes dels moviments socials o l’ocupació pacífica de locals, oficines i despatxos.
En una entrevista a Efe, el líder del PSC, Salvador Illa, també va advertir que les seves línies vermelles són que tant la “corrupció política” com l’ús “indegut o arbitrari de fons públics”, també per a finalitats polítiques, han de tenir sanció penal. A partir d’aquí, estudiaran les esmenes presentades per ERC. Illa va defensar que “en cap cas” la reforma deixa desprotegit l’Estat per defensar-se si es produeix un altre eventual 1-O, i va recordar que les conductes del 2017 “continuen tipificades” en el delicte de desordres públics agreujats, que també es va mostrar obert a “afinar” per evitar que impedeixi protestes pacífiques. Illa, a més, va recordar que continua existint el delicte de rebel·lió i el 155.
