països baixos
Els Països Baixos es disculpen pels seus 250 anys d’esclavitud transatlàntica
Més d’un milió dos-centes mil persones van ser traficades i esclavitzades entre 1814 i 1873
El primer ministre neerlandès, Mark Rutte, ha pronunciat aquest dilluns paraules esperades durant 150 anys pels descendents de persones esclavitzades pel Regne dels Països Baixos entre 1621 i 1873: “L’esclavitud va ser un crim de lesa humanitat”, i “demano disculpes en nom del govern” pel paper de l’Estat neerlandès.
En un discurs en l’Arxiu Nacional de la Haia, Rutte ha parlat d’un sistema que ha infligit “sofriments indescriptibles”, la qual cosa fa que es pugui “condemnar i reconèixer l’esclavitud en els termes més clars com un crim de lesa humanitat”, una terminologia que no s’havia usat abans pel govern per a referir-se a l’esclavitud.
“Durant segles, l’Estat neerlandès i els seus representants han permès, fomentat, mantingut i s’han beneficiat de l’esclavitud. Persones s’han convertit en mercaderies, explotades i abusades en nom de l’Estat neerlandès (...) Avui, en nom del govern neerlandès, demano disculpes per les accions de l’Estat neerlandès en el passat”, ha afirmat.
L’esclavitud va ser “un sistema criminal que ha causat un gran sofriment incalculable a un nombre incalculable de persones en el món, i continua afectant la vida de les persones aquí i ara”, ha subratllat Rutte, qui ha considerat que l’Arxiu Nacional és el lloc per a aquest “examen de consciència nacional”.
El racisme
Rutte ha admès que, durant molt de temps, va pensar que “no és possible assumir la responsabilitat de manera significativa” per alguna cosa que va ocórrer en el passat i del qual no va ser testimoni en persona, però ha reconegut que “estava equivocat” perquè els “segles d’opressió i explotació” encara afecten les societats d’avui.
“En estereotips racistes, en patrons discriminatoris d’exclusió, en desigualtat social”, va dir. Encara que és cert que “ningú viu avui és personalment culpable per l’esclavitud”, l’Estat neerlandès “en totes les seves manifestacions històriques, és responsable del gran sofriment infligit” a les persones esclavitzades.
Altres representants del govern neerlandès estan avui a Surinam i sis illes de la part del Carib del Regne de Països Baixos: Aruba, Bonaire, Curaçao, San Eustaquio, Saba i Sint Maarten. Allí mantindran trobades amb els representants locals sobre aquestes disculpes, que el mateix Rutte ha qualificat de “moment significatiu”.
El comerç legal d’esclaus va acabar en 1814, però va sobreviure en les colònies neerlandeses fins a 1873. “Més de 600.000 dones, homes i nens africans esclavitzats van ser enviats al continent americà en condicions espantoses per traficants d’esclaus holandesos (...). Van ser separats de les seves famílies, deshumanitzats, transportats i tractats com a bestiar”, ha denunciat Rutte.
Sovint això ocorria sota l’autoritat governamental de la Companyia de les Índies Occidentals, mentre que, a Àsia, entre 660.000 i més d’1 milió de persones van ser traficades dins de les àrees sota autoritat de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals entre el segle XVII i XIX.
