Política

La justícia europea decideix el futur de les euroordres

El TJUE respon als dubtes de Llarena sobre els motius de Bèlgica per rebutjar l’extradició

L’advocat general va fer costat al jutge del Suprem tombant els arguments dels lletrats belgues

Moment crucial per a l’estratègia judicial europea dels exiliats. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decideix aquest dimarts sobre les preguntes prejudicials que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va presentar a Luxemburg per intentar tombar els arguments de Bèlgica per rebutjar les peticions d’entrega dels líders independentistes. Més de sis mesos després del pronunciament no vinculant de l’advocat general sobre la qüestió, el TJUE fa un dels pronunciaments més importants que marcaran el futur judicial dels exiliats.

La batalla per replicar Llarena no va començar bé per a l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. L’advocat general del tribunal va fer costat al jutge del Tribunal Suprem i, malgrat ser una opinió no vinculant, la sentència final acostuma a anar majoritàriament en la mateixa línia que la de l’advocat. En l’opinió publicada al juliol, el lletrat Jean Richard de la Tour es va mostrar d’acord amb Llarena adduint que Bèlgica no podia rebutjar l’euroordre contra Puig –l’única contra els exiliats que s’ha arribat a resoldre– pels motius que ho va fer.

Les preguntes de Llarena van arribar al TJUE el març del 2021, després que la justícia belga rebutgés la petició d’extradició contra Puig en veure-hi un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència. La decisió sobre Puig marcava un precedent sobre les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí i el jutge del Tribunal Suprem va optar per exposar els seus dubtes a Luxemburg sobre la interpretació que els magistrats belgues van fer de la normativa de les euroordres. Concretament, Llarena va preguntar al TJUE si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que el tribunal decideixi que sí, també demanava aclarir si l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU és un element prou sòlid i fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la competència del Tribunal Suprem per jutjar els implicats en el cas de l’1-O.

En la seva opinió no vinculant, l’advocat general del TJUE va defensar que calia demostrar “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el funcionament del sistema judicial d’un estat per denegar una euroordre. Així, el lletrat va considerar que Bèlgica es va extralimitar en el rebuig a l’euroordre contra Puig per risc de vulneració de drets fonamentals.

De la Tour va assenyalar que això no es pot fer sense demostrar “dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades” que indiquin que existeix aquest risc. D’altra banda, l’advocat general del TJUE també va tombar el qüestionament que Bèlgica va fer de la competència del Tribunal Suprem per jutjar els líders independentistes implicats per l’1-O. Sobre aquesta qüestió, en les conclusions va defensar que el tribunal que ha de decidir sobre l’extradició, en aquest cas belga, no podia qüestionar si l’alt tribunal de l’Estat és competent per emetre les euroordres perquè seria contrari al “principi d’autonomia processal”. Així, De la Tour va defensar que és cada estat el que ha de designar l’autoritat judicial competent i que qüestionar-ho és contrari al principi de “confiança mútua”.

Amb unes conclusions de l’advocat general en contra, fonts de la defensa de Puigdemont confien que la sentència del TJUE no sigui tan contundent en l’alineament amb Llarena, així com tampoc veuen problemes a demostrar deficiències sistèmiques en el sistema judicial de l’Estat. De moment, el futur de les euroordres es juga demà a Luxemburg.

LES DATES

14.07.22
Opinió
de l’advocat general del TJUE, Richard de la Tour, sobre les prejudicials.
09.03.21
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena
planteja les preguntes prejudicials al TJUE.

Lluís Puig, el principal afectat

La sentència del TJUE serà especialment rellevant per a Puig, l’únic dels exiliats que no té immunitat, ja que no és eurodiputat. En cas que el tribunal doni la raó a Llarena, no es descarta que el Suprem emeti una nova euroordre contra ell. A més, la sentència de Luxemburg arriba en un moment en què l’exconseller ha canviat d’advocat.

Ara és l’exconseller d’Interior Miquel Sàmper qui lidera la defensa de Puig, en substitució de Gonzalo Boye, que sí que continua representant Puigdemont, Comín i Ponsatí. A més, la decisió de Luxemburg arriba després que Puig hagi demanat al jutge del Suprem que li retiri el processament per malversació.

En el cas dels eurodiputats de Junts, amb immunitat provisional, la decisió de Luxemburg és rellevant, però no tindrà cap conseqüència immediata. El moment clau serà quan el tribunal decideixi sobre si donar-los la protecció parlamentària plena o, contràriament, retirar-los la immunitat. La sentència es preveu que arribi cap al març i si perden la protecció podrien arribar noves euroordres. Abans, però, la defensa dels eurodiputats indica que el Suprem hauria d’enviar noves peticions al Parlament Europeu per aixecar-los la immunitat, ara amb el delicte de desordres públics agreujats en substitució de la sedició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

El dia que la repressió a l’1-O va reblar el clau

barcelona
RAFAEL BERNABÉ PÉREZ
CAP DE L’OPOSICIÓ A LES FRANQUESES DEL VALLÈS (IMAGINA ESQUERRA EN COMÚ)

“El municipi va catorze anys endarrerit i té una administració dels noranta”

LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Interior suma vuit nous agents de Mossos d’Esquadra a la Selva interior

riells i viabrea
Estat espanyol

Dimiteix la directora de la Guàrdia Civil

Barcelona
Memòria Democràtica

L’exèrcit oblidat de Robert Capa en seixanta fotos

Barcelona
regne unit

Johnson afirma “amb la mà al cor” que no va mentir deliberadament al parlament sobre el ‘Partygate’

BARCELONA

La ministra Sánchez refusa una cimera pel traspàs de Rodalies

BARCELONA
estat espanyol

La majoria de l’Eurocambra critica la gestió espanyola de la tragèdia de Melilla

barcelona
El ‘brexit’

El Parlament britànic aprova per una gran majoria el ‘fre de Stormont’

barcelona