La xifra que s’ha insinuat però no s’ha dit al judici

Aquesta crònica sobre el judici a Laura Borràs és molt més fàcil d’entendre que l’anterior. No va de conceptes informàtics de difícil digestió –fins i tot per a qui escriu– ni de codis alfanumèrics criptogràfics de nom estrambòtic. Tampoc va de sigles estranyes, com les que formen el nou vocable GOI, grup objectivament identificable, si bé podria dedicar-se a aquesta qüestió. Va de números, de quantitats i, en concret d’una sola quantitat.

150.000 euros. Aquesta és la xifra econòmica que el Departament de Cultura va calcular en el seu dia que correspondria pagar a Laura Borràs per la feina feta quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i que mai no va ingressar. Xerrades, conferències i comissionats d’anys literaris realitzats sense cobrar.

Algú podria dir, i és cert, que Borràs, amb categoria de directora general, ja cobrava un bon sou, i que en el sou hi anava la feina. És evident, però, que si Borràs no hagués fet aquests actes pel seu compte, algú altre els hauria d’haver fet i la despesa l’haurien d’haver assumit els comptes de la Generalitat. Algun llest podria dir que, actuant així, l’aleshores presidenta de la ILC va perjudicar la lliure competència evitant que altres especialistes capacitats en la matèria poguessin fer aquesta feina. Millor no donar idees que Laura Borràs ja té prou problemes amb la justícia derivats de la manera com va gestionar la institució.

Ahir, en el darrer dia del judici per com es va dur a terme el portal de les lletres catalanes, Borràs va insinuar la xifra dels 150.000 euros, però no la va dir. Va defensar la seva integritat, explicant que la seva passió, a banda del país i l’objectiu irrenunciable de la independència, és la literatura i que per això es va entregar a la feina de la institució de les lletres anant on fes falta i fent el que fes falta, sense cobrar.

Borràs tampoc no va explicar que la quantitat dels 150.000 euros li la va dir l’aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en una conversa sobre els costos reals de la ILC. No la va dir ahir la presidenta del Parlament suspesa ni li la van preguntar els seus advocats quan l’exconseller va anar a declarar. La xifra és una revelació periodística que fa avui aquest diari, per tant no consta dins les actuacions sumarials sobre la base les quals els jutges hauran de dictar sentència. No tindran en compte aquesta xifra ni el que representa, ni tampoc el fet que la realitat sovint és molt diferent a aquella que s’acaba construint a través d’un llarg i interminable procés judicial.