Europa s’oblida de les llengües no oficials com el català

Units en la diversitat és el lema de la Unió Europea. Però de quina diversitat parla, més enllà de la dels estats? Les concrecions pressupostàries en qüestions lingüístiques acaben afectant les 24 llengües oficials, que coincideixen amb les dels estats membres, i les anomenades “llengües regionals i minoritàries” (entre 60 i 80) com ara el català i el cors són més aviat part de la retòrica i poca cosa més. Dels projectes dedicats a llengües, les no estatals tenen un paper irrisori, fins i tot superat per idiomes de fora de la UE. Tot això ho examina un informe presentat al Parlament Europeu deu anys després de la resolució Alfonsi a favor de la diversitat lingüística. L’ha executat el professor de la UPF Vicent Climent-Ferrando, per encàrrec d’eurodiputats d’ERC i Junts.

Tot i la mancança de dades, ha fet una laboriosa recerca que determina la situació a grans trets: per exemple, només el 0,004% dels projectes sobre llengües del programa de mobilitat universitària Erasmus afecten les no oficials; és a dir, 100 projectes d’un total de 22.278. En el cas dels programes lingüístics per als sectors culturals i creatius Creative Europe, representen el 0,89% i un 11,7% dels de la iniciativa Horizon 2020 sobre innovació. Les xifres estimades originen dubtes sobre la voluntat política.

L’informe assenyala la paradoxa que malgrat que la Comissió Europea assegura que no té competències per fer polítiques sobre llengües regionals, va endegar un projecte l’any passat per protegir les llengües en perill amb polítiques de promoció i cooperació en el terreny lingüístic pressupostades amb 3 milions d’euros i que s’implementarà en els pròxims dos anys. Per això, diu que aquest és un camí per recórrer. Assenyala que, a més de la cooperació amb polítiques dels països, hi podrien incloure mencions a les llengües minoritàries en els apartats lingüístics dels programes de la UE, incloure-les en les iniciatives de la Comissió i fer estudis per conèixer la seva situació. Qüestió de voluntat.