Política

JOAN ‘NANI’ MORA I BUCH

ALCALDE DE SANT ANDREU DE LLAVANERES (ERC)

“Hem complert amb el compromís de transparència i diàleg”

“Ens hem trobat que moltes propostes han quedat aturades, com ara la construcció dels 75 pisos de protecció oficial”

“A Llavaneres, volem frenar el creixement urbanístic”

“Un projecte que no ha estat possible és el del centre ocupacional”

No vam malversar diners públics i vam rebre les retribucions que ens pertocaven
Estem en plenes negociacions per la casa del Capità General, perquè no estan sent gens fàcil
Tot el Maresme està sent un punt de creixement pel que fa a la producció i el tràfic de marihuana

Fotògraf de formació i pagès per convicció, Joan Nani Mora milita a ERC des dels anys vuitanta. Va aterrar en la política l’any 1999 i, abans que alcalde, va ser regidor d’àrees tan diverses com ara Cultura, Promoció Econòmica i Serveis Socials. Va agafar la vara el 2015 i, quatre anys després, va revalidar l’alcaldia, amb una victòria aclaparadora. Assegura que amb aquest proper mandat tancarà l’etapa al capdavant de l’Ajuntament.

Han estat quatre anys inusuals marcats per una pandèmia. Com se n’ha sortit Llavaneres?
Suposo que com tots els altres pobles. Una de les grans coses que vam aconseguir durant la pandèmia va ser que la gent va voler i va poder ajudar. El teixit del voluntariat va ser molt important, i això ho hem notat, perquè, després, un cop passada la crisi, la gent ha continuat col·laborant. La pandèmia va ser un cop molt fort al municipi i ens va posar a prova a tots, sobretot, va posar a prova l’estructura de l’administració local, que va quedar debilitada. Però repeteixo que la resposta social (fent mascaretes, enviant roba als geriàtrics, repartint el menjar per les cases…) va ser increïble. Com a Ajuntament també vam haver de donar sortida a demandes urgents, com ara la compra d’ordinadors per a alumnes que no en tenien i que havien de seguir les classes des de casa, o garantir les mateixes connexions a internet. Va ser un cop important, però en vam sortir enfortits com a poble.
Ha governat amb una àmplia majoria de nou regidors. Això és beneficiós com a partit, però no fa perdre la perspectiva?
No crec que l’haguem perdut, perquè una de les coses que sempre he demanat a tots els regidors és que informessin sempre de tot allò que estaven fent des del seu departament. A més, una de les peces importants ha estat que com a govern hem complert amb el compromís de transparència i diàleg, no només amb l’oposició, sinó amb tota la ciutadania. Un dels reptes que vam encarar a l’inici del mandat va ser crear l’agenda dels barris. Vam dividir el municipi per seccions, i hem estat fent reunions dos cops a l’any escoltant els problemes que poguessin tenir i trepitjant amb els ciutadans aquells espais on calia actuar. Això vol dir que, tot i la comoditat de tenir una majoria absoluta, hem prioritzat ser al costat de la gent i obrir les portes del consistori.
Quins objectius s’han aconseguit?
Aconseguir-los els estem aconseguint tots, una altra cosa és que s’hagin pogut executar al 100% com era el nostre desig. La pandèmia ens va afectar de ple, com a tothom. Com a anècdota, un dels nostres regidors sempre demana que, de la mateixa manera que amb la pandèmia es van haver d’aturar tots els processos i un cop superada es van poder allargar els terminis, aquest mandat hauria d’haver durant cinc anys i no quatre. Ens hem trobat que moltes accions i propostes han quedat aturades, com ara la construcció dels 75 pisos de protecció oficial. Els tràmits de l’obra es van començar a principi del 2019 i, mesos després, van quedar aturats. Quan hem pogut tornar a reprendre el procés, les regles han canviat. Ja no podem fer servir les ajudes directes de la Generalitat i els fons Next Generation, un fet que també ha endarrerit el procés. Aquesta aturada obligada ha afectat la majoria de grans projectes, perquè no es van poder fer els concursos públics i les valoracions econòmiques que es van fer llavors no ens serveixen ara, quan tot s’ha encarit. Hi ha hagut concursos que han quedat deserts i hem hagut d’augmentar les partides per poder-los adjudicar. Projectes com ara el bar del camp de futbol, la segona fase del pavelló i la coberta de Sant Pere no es van poder fer fins que hi va haver nova licitació i encara no s’han executat. Ha estat un parèntesi obligat per les circumstàncies.
Si no hagués estat per la pandèmia, s’hauria pogut executar tota l’obra que es va anunciar en campanya electoral?
Crec que la gran majoria sí. Aquest any i mig d’aturada ens ha fet molt de mal. Tot i això, un dels projectes que no s’ha pogut tirar endavant i que espero resoldre el proper mandat si continuo al capdavant del govern és l’antiga escola Labandaria. La ciutadania va decidir que volia convertir-la en un centre cultural i cívic i tenim l’estudi fet i la distribució de com ha de ser, però amb un cost de 10 milions d’euros. L’objectiu prioritari és desencallar-lo els propers anys. No partim de zero, perquè sabem què hi ha d’anar i què necessitem. Esperem que aquest 2023 ja es pugui tirar endavant.
Parlava de les audiències públiques i de la necessitat d’informar la ciutadania. La gent ha perdut la confiança en la política i els polítics locals?
No diria que l’hagi perduda, diria, i la sacsejada de la pandèmia hi ha ajudat, que la gent va tenir molt de temps, obligada a quedar-se a casa i va començar a estar més al cas de tot el que passava al seu voltant. Això va comportar que des de l’administració ens veiéssim obligats a donar més explicacions, i això ja m’està bé. Som un govern que fem audiències públiques dels projectes més transcendents per al municipi; aquest mateix mes de març, en fem dues. I ha estat una constant des que vam donar les explicacions pertinents sobre les acusacions que ens havien fet al govern des d’Antifrau, perquè vam tenir la necessitat d’explicar i aclarir a la ciutadania què estava passant. També en farem una als veïns de l’Ametllareda, perquè farem un canvi important en aquell sector, una altra sobre l’equipament al sector del Balís, per concentrar-hi totes les dependències de la brigada municipal, i una tercera sobre els pisos de protecció social o lloguer econòmic, entre d’altres. Insisteixo que és una de les virtuts d’aquest govern: explicar a la gent les coses que fa.
Les denúncies d’Antifrau han enterbolit el mandat? Els veïns van rebre tota la informació que es mereixien?
Malauradament, i això pot passar amb qualsevol altra situació, a les xarxes socials tothom pot dir el que li sembla i es queda tan ample, encara que no tingui tota la informació. Nosaltres hem intentat anar explicant tot el procés i les passes que s’han fet en cada moment. La comissió jurídica assessora de la Generalitat ens ha donat la raó sobre que s’havia actuat correctament i que les retribucions rebudes havien estat les correctes. Sap greu, però, que segur que alguna cosa ha quedat i potser algú se’n voldrà aprofitar insistint que les coses no s’han fet bé. Tot i això, nosaltres estem molt tranquils. En cap moment vam malversar diners públics i vam rebre les retribucions que ens pertocaven com a membres del govern. Repeteixo: ho hem explicat tot, però és cert que no hi va haver la mateixa repercussió ni a les xarxes socials ni als mitjans de comunicació quan es va saber la denúncia que quan la comissió jurídica assessora va confirmar que no hi havia cap delicte. A més, ens ha reforçat com a govern poder demostrar que les coses es van fer bé.
En un moment en què es parla molt sobre el creixement urbanístic, Llavaneres ja ha arribat al seu sostre o encara li queda camí per córrer?
A Llavaneres, volem frenar el creixement urbanístic. Quan es va aprovar, el 2013, el POUM estava dividit en dos sexennis, cosa que vol dir que el 2025 aquest període queda esgotat. A partir d’aquí, iniciarem modificacions importants. La nostra voluntat, que també hem explicat en audiència pública, és aturar el desenvolupament urbanístic. Una de les apostes amb què ja hem començat a treballar és treure d’aquest creixement dues zones tocant a mar, tant de la part de Sant Vicenç com de la de sobre de Marinada. Parlem, en global, d’aturar la construcció de 700 habitatges. Aquesta modificació pretén equilibrar un creixement que no es va contemplar quan era l’hora. Això fa que el sector discontinu de Riera-Sant Sebastià pugui tirar endavant, perquè serà un creixement controlat i que ens permetrà disposar d’un seguit d’equipaments necessaris, com ara una tercer centre educatiu, que serà un institut escola. Aquí hem estat previsors i ja hem parlat amb Educació per a la reserva d’aquest espai a la zona de Sant Pere. Amb aquest desenvolupament podrem comptar ja amb els terrenys per habilitar un cementiri municipal, perquè crec que som només dues poblacions a Catalunya que no disposem d’aquestes instal·lacions.
Se’n sortiran, amb la cessió al municipi de la casa del Capità General?
Crec que sí. Vam fer tots els passos correctes, vam trobar tota la documentació i vam fer els registres corresponents, tant a Barcelona com a Madrid. De fet, una de les peces clau ha estat la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, perquè ha fet un seguiment de tot el procés i ha estat de gran ajuda. Vam viatjar a Madrid personalment per fer la petició i vam entrar un seguit de preguntes al Senat a través de la senadora d’ERC, Mirella Cortès, que ha fet una feina excel·lent, i tot això ha fet que, a poc a poc, hàgim pogut anar portant el tema fins al Ministeri de Defensa. La veritat és que vam poder parlar amb la ministra Robles i ens va dir que faria tots els possibles perquè el poble fes ús de la casa. Estem en plenes negociacions encara, perquè no estan sent gens fàcils i no ho tenim tancat. Ens hem hagut de plantar, perquè ells ens demanaven unes compensacions econòmiques per la casa que creiem que no hem de fer, i ara estem pendents que ens truquin i ens proposin unes noves condicions que nosaltres vulguem acceptar.
Els Mossos han intervingut i desmantellat diverses plantacions de marihuana al terme municipal. Els preocupa que la situació s’agreugi?
Em preocupa. Una de les reivindicacions que faig cada vegada que hi ha junta local de seguretat i que es reuneixen tots els cossos que actuen al territori és que facin els possibles per aturar aquest fenomen. Fa poques setmanes, vam trobar cinc-cents quilos de material d’una plantació de marihuana llençats a la muntanya. Això constata que són a la zona. Per sort, tant la bona feina de la policia local com dels Mossos d’Esquadra donen resultats i es fan entrades als habitatges i es desmantelles explotacions. Nosaltres ens assabentem perquè ens demanen documentació sobre determinades cases per poder-hi actuar. Tota la comarca del Maresme està sent un punt de creixement pel que fa a la producció i al tràfic de marihuana i ho combatem com podem. Hem de guanyar aquesta partida i ara, malauradament, no ho estem fent. Reconec que la policia tampoc ho té gens fàcil i els desanima veure que entren, detenen i, poc després, els acusats surten en llibertat. La justícia hauria de fer un replantejament de com s’actua en aquests delictes.
Què li ha quedat al tinter fins ara com a alcalde?
Un dels projectes que no ha estat possible és el del centre ocupacional. Tenim els terrenys, però no hem pogut iniciar res i això em dol. Hi ha uns ciutadans amb unes necessitats específiques a qui els cal aquest servei i encara no hi hem pogut donar resposta. La voluntat hi és, però no hem aconseguit poder donar-li forma.
Un dels punts forts del municipi en promoció econòmica es basa en el producte local i la gastronomia.
No ha estat difícil ser un referent, perquè el producte ja el teníem [riu]. Sí que des de la regidoria s’estan fent els controls de qualitat dels productes estrella com són el pèsol i la coca de Llavaneres per assolir la marca protegida. Treballem per aconseguir un objectiu que encara no tenim, com és la DOP del pèsol, perquè necessitem que siguin els productors els qui s’hi involucrin i la sol·licitin. Aquí també la frenada de la pandèmia ens va afectar de ple. Però estic convençut que, com a Ajuntament, hem sabut fer publicitat d’aquests dos productes excel·lents que tenim i expandir-los, acompanyats sempre tant dels productors del pèsol com dels pastissers i d’alguns restaurants que tenen la certificació per fer la coca. Aquest reconeixement ens ha d’ajudar perquè els qui bategen la coca que fan com a coca de Llavaneres aprenguin que han de posar a l’estil de Llavaneres perquè no disposen del certificat corresponent.
Creu que l’època en què Llavaneres era un dels pocs feus del PP ja és història?
M’agrada creure que sí. El cert és que ERC de Llavaneres ha picat pedra per arribar on és ara. Parlem de la fantàstica feina que va fer el regidor Ródenas abans del 1999 i, posteriorment, quan vam arribar amb el grup independent Gent de Llavaneres. Quan ERC va tornar al municipi com a formació, la gent va creure en nosaltres. Aquest proper mandat ens marcarà per saber on som ara. Llavaneres ha crescut, hi ha vingut gent nova i hem passat dels 10.000 i escaig a més de 12.000 veïns. Hem de veure si continuen fent-nos confiança. Pensar en Llavaneres com un vot del PP crec que ja està superat.
Serà el seu darrer mandat?
Sí. Quan vaig ser escollit, ja vaig marcar-me una vida com a alcalde de deu anys. Crec que en aquest període pots fer els projectes que t’has marcat. Estic en política municipal des del 1999 i, tot i que soc un home feliç i m’ho passo bé fent aquesta feina, aquest serà l’últim mandat, i els meus companys ho saben. Malgrat tot, sé que patiré quan deixi la política, però és una decisió ferma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Vergés convocarà un ple divendres que ve per escollir el relleu de Borràs

BARCELONA

Reunió de la mesa després que el Suprem tombi frenar la retirada de l’escó a Borràs

BARCELONA
OTAN

Stoltenberg insta Turquia a ratificar l’adhesió de Suècia a l’Aliança

Barcelona
Vilafranca del P

El PSC aposta per no pactar i començar el mandat en solitari

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
POLÍTICA

El Suprem confirma la condemna a Dani Gallardo

barcelona

Esquerra aposta per un govern independentista a la Bisbal amb Junts i la CUP

la bisbal

El Parlament ja és la tercera cambra que reprova la ministra Sánchez

BARCELONA

El PSC planteja liderar un govern alternatiu a Roses i ERC recorda que són la llista més votada

ROSES

Arrimadas deixa la política després de la desfeta de Cs

barcelona