Política

OLIVER KLEIN BOSQUET

ALCALDE DE CAMBRILS (NOU MOVIMENT CIUTADÀ)

“No conec cap altre govern de Cambrils que hagi fet tant en tan poc temps”

Oliver Klein, que va accedir a l’alcaldia fa menys de dos anys després de la moció de censura a Camí Mendoza (ERC), afirma haver revertit la paràlisi que diu que hi havia

“Hem mirat per tots, governant junts, respectant l’acord i deixant de banda ideologies”, assegura

Si el ‘leitmotiv’ de la rambla Jaume I és el comerç, la mobilitat és el de l’avinguda de l’Esport
Cada vegada hi ha més pobles que ja no van a Tarragona o a Reus, sinó que venen a Cambrils
Reivindicarem més el complex esportiu amb un nou palau d’esports i una piscina olímpica

El setembre del 2021, Oliver Klein (Nou Moviment Ciutadà), que formava part del govern de Cambrils amb ERC i Junts, va encapçalar una moció de censura a Camí Mendoza, amb el suport del PSC, Ciutadans i el PP, i es va convertir en el nou alcalde. Acaba el curt mandat amb només dos regidors del seu partit –el tercer, Enric Daza, va ser expulsat perquè era cap de llista de Junts– i confia a ser reelegit.

No fa ni dos anys que ocupa l’alcaldia i ja s’acaba la legislatura. Han tingut temps de tirar endavant projectes?
I tant. Considero que ha estat un esprint, sempre amb l’horitzó d’acabar amb els deures fets. Teníem reptes importants per tirar endavant i, si no, no s’explicaria una moció de censura. Calia prémer l’accelerador, ja que es tenia la sensació que alguns projectes no es completarien. Vam considerar que com a Nou Moviment Ciutadà havíem de fer el pas i hem pogut gestionar i acabar aquests reptes.
Què buscaven amb la moció? Què creu que ha aportat el canvi de govern?
El fet de prioritzar, liderar i buscar les aliances de grans projectes de cara endins, la rambla Jaume I, l’avinguda de l’Esport i l’entorn de l’antiga estació, que són els principals que havíem acordat amb els partits que ens donen suport. Hem mostrat el segell de dir, fer i complir.
La reforma de la rambla Jaume I és una obra important en una zona molt cèntrica. S’hi estan complint els terminis?
A hores d’ara puc dir que l’obra ja està acabada. Hi falta la certificació i la recepció oficial per part dels òrgans administratius interns de l’Ajuntament, i aviat la podrem inaugurar.
El projecte, com d’altres, l’han fet seu, però ja els venia donat del govern anterior...
Bé, era una de les grans obres que calia desenvolupar i necessitàvem la certesa que s’acabaria la legislatura executant-la. Avui dia ho puc dir, però fa dos anys no ho teníem tan clar. És una obra molt important, ja se’n parlava fa 40 anys. Per tant, era necessari començar-la, patir-la, ja que sempre hi ha molèsties, i acabar-la en el sentit que volíem, amb un urbanisme comercial, modern i intel·ligent a segona línia de la nostra postal, el front marítim.
S’ha gestionat bé amb els comerciants? Hi ha hagut diàleg?
Hi ha hagut un procés de participació ciutadana en què s’ha fet un seguiment d’obres amb els veïns i els comerciants, que han donat la seva opinió durant l’any que ha durat l’obra, que hem alentit o accelerat segons convenia. Han passat una Setmana Santa i un estiu que hem sabut interpretar i que han estat bons. I ara afrontem una nova Setmana Santa amb l’obra gairebé acabada.
Em parlava també de l’avinguda de l’Esport, al costat de la zona esportiva i de la nova estació. És l’eix d’una nova centralitat?
Si el leitmotiv de la rambla Jaume I és el comerç, el de l’avinguda de l’Esport és la mobilitat, millorar-la pensant en aquesta nova centralitat al voltant de la nova estació de tren i d’un complex esportiu que aviat anomenarem “ciutat esportiva”, amb instal·lacions de primer nivell. Gràcies a l’avinguda, s’hi podrà accedir des de la carretera de Montbrió, a través d’una rotonda que fa mesos que funciona, sense necessitat de passar pel barri antic.
La nova estació i el nou traçat ferroviari fora del nucli urbà cohesionen Cambrils de portes endins i el posicionen millor al territori?
Sí, va ser un encert. Patíem perquè la via del tren ens partia, i sempre ha estat una obsessió dels diversos governs municipals, per la separació històrica de la vila i el port. I finalment s’ha pogut treure la via del tren i construir una nova estació, més visible i central al territori. També estem alerta pel que fa a la connexió amb la futura estació intermodal i amb l’alta velocitat per consolidar Cambrils com un punt d’atracció, també ben situat en el futur tren tramvia, el TramCamp.
Com està el projecte d’urbanització de l’antiga estació, que ha de servir per relligar barris fins ara separats per la via?
El pla d’ordenació urbanística municipal des dels anys vuitanta ja plantejava la unió nord-sud, del barri antic al port, però ens havíem de creure que marxaria l’estació. I ara hem pogut fer aquesta intervenció quirúrgica d’enderrocar-la, i tot seguit ajuntarem els passejos. Això es fa amb l’autorització d’Adif, que ha arribat, i molt properament tornarem a veure obres a Cambrils per fer realitat aquest desig de fa moltes dècades.
Hi ha previstes més actuacions per trencar aquesta barrera històrica?
Hi ha previst un pas del carrer Andalusia a la plaça de l’Ajuntament que facilitarà l’accés a molts ciutadans per fer gestions al consistori, a l’ambulatori... I els propers anys veurem que molts talussos, ponts i túnels van desapareixent, amb el pas per llevant del futur tren tramvia i a ponent amb les correccions d’Adif per fer la via verda a l’antic traçat.
Es creu Cambrils, sovint a l’ombra de Tarragona i Reus i que ha crescut molt últimament, el pes que pot tenir al territori?
Quan recordo que Cambrils té 37.000 habitants, la gent se sorprèn. I tenint en compte el consum d’aigua i la generació de brossa, realment som 45.000 o 50.000, amb la gent que hi viu molts mesos sense estar-hi empadronada. Som la tercera ciutat del Camp de Tarragona clàssic, sense comptar-hi el Vendrell, molt retroalimentat per l’àrea metropolitana de Barcelona. I, a més, centrals a la Costa Daurada. Cada cop hi ha més pobles que, per fer alguna activitat determinada –comerç, gastronomia, platja, esport...–, ja no van a Tarragona o a Reus, sinó que venen a Cambrils.
Per exercir de capital, cal atracció comercial. Està prou desenvolupat el comerç a Cambrils?
Té molt bona salut. Som forts a l’estiu i hem de ser forts sempre per als nostres ciutadans, i també per als de fora, i ho estem fent. Fa anys que s’ha revertit el fet que la tardor i l’hivern es feien llargs, i ara el comerç no és estacional. Hem de saber interpretar les necessitats del moment, com a la rambla Jaume I, on es millora la infraestructura comercial perquè els cambrilencs no hagin de sortir fora.
És un repte la fluctuació de població entre l’hivern i l’estiu?
Sí. A l’estiu quadrupliquem la població, la qual cosa complica les coses quant a dotació de serveis, però també hem de pensar que un cap de setmana de bon temps, encara que no sigui estiu, ve molta gent, i ho hem de tenir tot preparat. Venen perquè som bonics i perquè es pot passejar per les zones verdes, pels parcs, pels nou quilòmetres de costa a peu o en bicicleta, s’hi pot menjar i comprar... Som la visió d’una ciutat agradable que convida que la gent vingui, i els rebem amb els braços oberts.
Què s’ha de fer per desestacionalitzar el turisme?
Jo diria que era el gran repte de fa uns anys, però ara ja no ho és tant perquè hem aconseguit molt. A Cambrils, el que abans era setembre ara és novembre. I, cada cop més, la primavera s’avança i al febrer ja hi ha xifres importants. I ens interessa molt el Nadal, el desembre i el gener. El valor comercial, el valor de ciutat, ajuda a allargar la temporada, també en turisme, i a aconseguir que hotels, càmpings, etc. obrin més temps.
L’aposta de Cambrils pel turisme esportiu també va en aquest sentit, no?
Sí, els plusos de gent que ens arriba formen part, entre altres coses, d’aquest turisme esportiu, equips de futbol, de bàsquet, practicants de ciclisme..., que escullen Cambrils a l’hivern, quan veiem més turistes nòrdics i centreeuropeus. En bona part és gràcies a les instal·lacions esportives de primer nivell al complex esportiu, que reivindicarem més amb un nou palau d’esports i una piscina olímpica.
En quina fase es troben aquests dos projectes?
Ben aviat tindrem el disseny del nou palau d’esports, resultat d’un procés participatiu en què les entitats esportives hi han dit la seva. La piscina, de la qual tenim l’avantprojecte, serà a continuació, ja que cal prioritzar.
Tenen sobre la taula l’etern projecte del teatre auditori, que fa molts anys que està encallat?
Sí. Aconseguirem tenir abans del final del mandat la proposta per treure a concurs la gestió del futur teatre, una obra que està a mitges. Calen molts milions per acabar-la i, un cop feta, caldrà gestionar-la. Hi invertirem, hi incentivarem el finançament privat i buscarem subvencions que ens permetin mantenir el projecte de teatre auditori i palau de congressos, associat a habitacions d’hotel, que també ajudarà en la desestacionalització.
Pel que fa a la sostenibilitat, fa els deures Cambrils?
Una de les qüestions en què tenim gran confiança, perquè amb la hisenda local no ho podríem fer tot, és un pla de sostenibilitat, presentat a la Generalitat i l’Estat mitjançant els fons Next Generation i amb la sostenibilitat i les noves tecnologies com a eixos. Créixer de manera ordenada, intel·ligent i sostenible, amb preocupació per les zones verdes i el medi ambient, pel vianant per sobre del vehicle, per les zones d’esbarjo per a infants... Això està integrat en totes les obres i projectes. I en la gestió dels residus, ens n’estem sortint amb el porta a porta de les deixalles orgàniques de la restauració i fa temps que funcionen molt bé les minideixalleries descentralitzades.
Cambrils creix, vol ser capital, té turisme... Hi ha perill de perdre ànima pagesa i pescadora?
No volem perdre l’essència i apostem per la cultura popular, el patrimoni, el barri antic amb el celler modernista i el mercat com a elements centrals, i també treballem amb la Confraria de Pescadors, som promotors d’un grup local per a la pesca i podrem rebre fons europeus per defensar i modernitzar el sector pesquer. Pel que fa a l’agricultura, tenim la cooperativa, molt destacada per l’oli, i empresaris del sector molt actius.
L’equip de govern, format per a la moció de censura, té diversos colors polítics. Hi ha cohesió?
A mi m’ha tocat coordinar i repartir joc, i ho he fet a gust, de manera que ho he d’agrair als altres grups. Hem mirat per tots, governant junts i respectant el pacte promogut per les qüestions transcendentals que ens havien portat a fer la moció, deixant de banda ideologies que es poden discutir al Parlament o al Congrés dels Diputats.
S’obre un escenari electoral incert, amb vostè que només ha estat dos anys d’alcalde, amb la cap de llista d’ERC que ho va ser els sis anys anteriors, amb el seu fins ara company de partit que s’ha passat a Junts...
No conec cap altre govern de Cambrils que hagi fet tant en tan poc temps, i reivindico que n’he estat l’alcalde. Això ho pot analitzar el cambrilenc. Jo em trobo fort per repetir i, de fet, exerciré fins a l’últim dia, perquè hi ha qüestions que m’han d’ocupar. Però també farem campanya per continuar explicant aquest relat que té dos anys d’història i que pot tenir continuïtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

ERC aprova el reglament intern per conformar les llistes del 23-J

barcelona

Aragonès veu “difícil” fer una llista conjunta al Senat

barcelona

Cipriano Martos ja descansa al seu poble natal

barcelona

La CUP d’Olot diu que està treballant per un canvi de govern

Olot
política

“La Paeria té molts conflictes judicials oberts. Vull passar pàgina i que els projectes tirin endavant”

lleida
política

“Socialistes i independentistes m’han fet un préstec de confiança i s’espera molt de mi: no tinc excuses”

badalona
ESTATS UNITS

Els EUA eviten entrar en suspensió de pagaments

BARCELONA
POLÍTICA

Mutis de Borràs sobre el relleu a la presidència, que el PSC també vol

BARCELONA
TARRAGONA

El PSC nega un pacte amb Junts per fer govern a la Diputació de Tarragona

TARRAGONA