Ayuso arrasa a Madrid i obté la majoria absoluta
La presidenta madrilenya es reforça per volar sola i mira Moreno i Feijóo de tu a tu en el futur del PP
Sánchez-Camacho reté l’escó
El PSOE no supera Més Madrid a l’oposició
Adeu a Podem
Un espetec de dits. Dos anys després d’enarborar el seu lema electoral binari de Comunisme o llibertat i de fer un salt de 30 a 65 escons gràcies a devorar Cs, la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, encara ha simplificat més el missatge aquest 28-M i l’espetec de dits i la melodia enganxifosa del nou lema Ganas –sense missatge polític més enllà del tu ganas, ganas de ganar con ganas d’una tornada ideal per ser viral i viatjar per Tik Tok– li han permès arrasar com mai i emular les velles conquestes d’Esperanza Aguirre (72 escons, el 51%, el 2011). El cim que Ayuso perseguia ara fa dos anys precipitant les eleccions anticipades del 2021 –que han donat lloc a una peculiar minilegislatura de dos anys– l’ha coronat el 2023 amb un botí de 71 escons –sis més que fa dos anys i tres per sobre de la majoria absoluta– que li asseguren un viatge plàcid fins al 2028 si abans no baixa del tren regional i fa transbordament a l’andana de La Moncloa. Si bé Feijóo va cimentar el seu ascens al PP en el congrés de Sevilla en un pacte entre gallecs i andalusos, amb Juanma Moreno com a únic baró territorial que era capaç de conquistar una majoria absoluta i no dependre de Vox, ara Ayuso mira Moreno i Feijóo de tu a tu i es reforça en el futur del PP. La catalana Alícia Sánchez-Camacho, número 50 de la llista d’Ayuso, renova l’escó. Amb Vox (10) anul·lat i Podem (0) extingit (Alejandra Jacinto no supera el 5%), a l’esquerra el PSOE –amb el tècnic d’hisenda i exalcalde de Soto del Real Juan Lobato de candidat– no desbanca la metgessa Mónica García (Más Madrid) com a primera força progressista tot i l’empat a 27 escons.
Entre els seus més d’1,3 milions de votants (més que la suma de Més Madrid i PSOE), Ayuso fins i tot hi compta per primera vegada Feijóo, que ahir ja no va votar a Galícia i va debutar votant a Madrid, la ciutat on s’ha empadronat amb la vista posada a les estatals del desembre. A causa de la població, l’assemblea madrilenya perd un escó (de 136 a 135) i per tant la majoria absoluta s’abaratia de 69 a 68, però a la lideressa no li ha calgut foto finish en una plusmarca que és la que ella es va autoimposar per oblidar Vox. “L’impressionant resultat del 2021 ha anat a més Ara comença un nou moment a Madrid i a Espanya. El que passa a Madrid ressona a tot Espanya. Estimat president, és el teu moment i aquí tens un Madrid ple de bravura i d’alegria”, va sentenciar Ayuso a dos quarts d’una de la matinada des del balcó del carrer Gènova entre un clam de crits de “¡Libertad!”. “Oa, oa, oa, Feijóo a La Moncloa!”, va escoltar el president del PP en el seu primer dia al balcó de les grans nits del PP.
Abascal fuig de Madrid
La notícia de la sobrevinguda irrellevància de Rocío Monasterio en el feu d’Ayuso era intuïda per Vox. Simptomàticament, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha fugit de Madrid durant els quinze dies de campanya i no hi ha fet ni un sol míting. La gran paradoxa és que Ayuso ha recollit tot el vot de Cs però Vox no s’extingeix i aguanta el tipus (cau de 13 a 10), la qual cosa dona una pista de la seducció transversal que exerceix Ayuso en totes les capes de la societat madrilenya.
Campanya a la basca
Amb una campanya dissenyada per Miguel Ángel Rodríguez –portaveu del govern de José María Aznar del 1995 al 1998– per buscar el cos a cos amb Pedro Sánchez i dictar el pas a Feijóo, Ayuso ha pogut sobrevolar el seu balanç de gestió gràcies a liderar la discussió pública amb el rescat d’ETA, una sigla que es va dissoldre el 2018 i que va dir adeu a les armes el 2011 però que ella sosté que “és viva”. I ho ha fet fins i tot al preu d’ofendre víctimes del terrorisme de debò com ara Consuelo Ordóñez, presidenta de Covite i germana de Gregorio Ordóñez (regidor del PP a Sant Sebastià assassinat per ETA el 1995) i de qui Ayuso ha airejat que “té problemes personals amb el PP”. Ayuso, que tancava la llista del PP a Bilbao per emular en ple 2023 la valentia de fer-ho quan ETA matava, va fer un míting a Bilbao el 20 de maig i ha defensat la il·legalització de Bildu en contra de la línia del partit. El fruit de l’estratègia és la legió de madrilenys que cada dia imiten Chema de la Cierva –que va patentar el crit en una connexió de TVE– i increpen els candidats socialistes amb el crit de “que te vote Txapote”, com li va succeir ahir a president Pedro Sánchez.
Oblit de les residències
La indiferència d’Ayuso amb el drama de l’excés de mortalitat que es va viure a les residències d’avis de Madrid durant la pandèmia va tenir un moment icònic en el debat de Telemadrid i Onda Madrid, quan va rebutjar de mala manera que Alejandra Jacinto (Podem) s’acostés al seu faristol a entregar-li Morirán de forma indigna, el llibre de l’exconseller de Polítiques Socials amb Cs, Alberto Reyero, en què relata com el protocol de la vergonya escrit i firmat per Carlos Mur –director general de Coordinació Sociosanitària– va deixar els avis sense atenció sanitària. “No me l’acosti, no envaeixi el meu espai, emporti-se’l”, va etzibar Ayuso.
Ara fa cent dies, el 12 de febrer, més de 250.000 persones van col·lapsar Madrid en una gran marea de bates blanques que es va manifestar en favor de la sanitat pública. Aquell esclat contra l’abandó sanitari, però, no s’ha traduït a les urnes. El monopoli del PP a Madrid, on hi governa des del 1995, superarà les tres dècades sense albirar el declivi per a desesperació de l’esquerra.
