Política

Estat francès

La remilitarització

Saint-Étienne reneix com ‘Armeville’

La ciutat del Loira torna a crear llocs de treball en la indústria de l’armament pels efectes de la guerra d’Ucraïna i la pujada del pressupost militar

La nova llei per a l’exèrcit augmentarà la despesa per sobre del 2% del PIB

“Hi ha empreses que treballen per a la defensa sense saber-ho, amb components de doble ús”

L’Antiga Manufactura d’Armes de Saint-Étienne és ara un complex museístic, universitari i de serveis, enmig d’aquesta ciutat en declivi econòmic des de fa 50 anys pel tancament de mines i empreses siderúrgiques. I que, anteriorment, era coneguda com Armeville, la ciutat de les armes. Perquè aquí, i a tota aquesta conca del Loira naixent, es fabricava una part important de l’equipament terrestre de l’exèrcit francès des de feia segles. Des de fa un parell d’anys, però, l’activitat armamentista hi reneix i antics o nous tallers tornen a operar i a reclutar treballadors. Evidentment, la guerra d’Ucraïna hi té molt a veure, encara que la tendència es començava a veure d’abans.

Al costat d’aquestes naus modernistes, que les autoritats locals han reciclat sota l’aparador més polit de La Ciutat del Disseny, amb una biennal com a reclam, encara hi queda Verney-Carron, l’empresa més antiga de fabricació de fusells de tota la zona i que, el 2021, es va haver de sotmetre a un pla de salvament per impedir que la seva història, començada el 1820 i amb un sisena generació familiar en actiu, no s’acabés de cop.

“Érem enmig d’una tempesta, sobretot a causa de la covid”, ens explica el director de seguretat i defensa de Verney-Carron, Pierre Cauquelin, que s’encarrega d’impulsar la firma cap a la fabricació de material militar sota la marca Lebel, tot i que el seu origen i l’activitat encara avui principal siguin els fusells de caça. “L’epidèmia ens va bloquejar molts mercats, tant en caça de luxe perquè es van deixar de fer viatges a l’estranger, a l’Àfrica bàsicament, com en l’exportació per a la caça tradicional.”

Cauquelin ens ho explica després d’haver-nos fet una detallada visita per les instal·lacions d’aquestes naus antigues on els fusells de caça es construeixen de forma artesanal per a tot el món i poden valdre fins a 150.000 euros. La cadena, de totes maneres, cada cop està més enfocada cap als fusells de precisió, d’assalt o del tipus metralleta, que han estat venuts a les forces especials d’intervenció de la policia i la gendarmeria franceses i, alhora, als governs del Marroc i Madagascar. La societat també és qui va patentar els anomenats llançadors de bales de defensa flash-balls (LBD), amb què els antidisturbis disparen pilotes de goma i que obliga a regulacions específiques per les conseqüències sobre els manifestants.

“No hem rebut comandes providencials, siguin de l’Estat francès, ucraïnès o d’un altre estat europeu”, precisa Cauquelin. “El que sí que notem és un major interès per nosaltres”, continua aquest responsable, per qui “hi ha una correlació directa entre l’escenari ucraïnès i una necessitat de rearmament, indirecta, dels països que participen en la guerra”. De fet, Verney-Carron va perdre el seu contracte clau amb l’exèrcit francès quan, el 2016, aquest va substituir els llegendaris fusells FAMAS (fusell automàtic de la manufactura d’armes) en benefici del fusell alemany HK 416. El pla de salvament va servir perquè Verney-Carron passés a formar part del grup francès Cybergun, de fusells de simulació per a amateurs, que té 350 treballadors, enfront dels 80 de la societat de Saint-Étienne, i té seu a París, amb moltes més connexions. Cauquelin es fixa com a objectiu passar de fabricar 5.000 armes l’any a 10.000 i equilibrar en la meitat la part dedicada a clients civils i clients militars, que en aquests moments és d’un 90% per als primers. Per això la companyia obrirà una nova fàbrica de 100.000 metres quadrats a Saint-Étienne mateix o als voltants.

El cas de Verney-Carron és significatiu d’aquesta evolució en aquest departament damnificat fins fa poc i que retroba una via de renaixement. La ciutat de Saint-Étienne posseïa 100.000 llocs industrials als anys setanta, i fa una quinzena d’anys aquests havien caigut a 45.000. Una tercera part d’aquests llocs perduts estaven relacionats amb la fabricació d’armament. Per aquest motiu el municipi va passar de tenir 220.000 habitants a només 170.000. I això es va encomanar a les ciutats properes de Saint-Chamond, Firminy o Roanne, que tenien una llarga tradició obrera i comunista.

Segons les xifres de la Cambra de Comerç i Indústria de Lió Metròpolis Saint-Étienne Roanne, actualment hi ha 10.000 llocs directes i indirectes relacionats amb l’armament al departament del Loira, i 5.000 al del Roine de Lió, capital regional. Al Loira, s’hi compten en franca progressió un centenar d’empreses. A tot França, la direcció general d’Armament estima en més de 2.000 les empreses del sector, amb una xifra de negocis de 30.000 milions d’euros. I, malgrat la desindustrialització, el país és el tercer exportador mundial, amb un 11%, apropant-se al 16% de Rússia, tot i estar lluny del 40% dels EUA. “Algunes d’aquestes empreses facturen entre un 80 i un 90% en defensa, i d’altres, només entre un 10 i un 20%”, ens puntualitza el director general de la Cambra de Comerç de Lió, Nicolas Bonnet. “Hi ha empreses que treballen per a la defensa sense saber-ho, amb components d’ús en tant en el sector civil com en el militar.” Les mateixes dades que se’ns proporcionen són genèriques perquè hi ha un dret de reserva sobre quests temes de defensa i, per aquesta mateixa raó, no se’ns ha possibilitat la visita a d’altres fàbriques.

“Abans fins i tot de la guerra d’Ucraïna, hi va haver a França una presa de consciència de la necessitat de tornar a consolidar l’exèrcit i la indústria de defensa”, constata Bonnet, en referència a la llei de programació militar 2019-2025 del govern i que, aquests dies, dona pas al Parlament a una altra (2024-2030). La primera ja feia pujar el pressupost durant aquest període als 295.000 milions d’euros. L’actual en discussió l’eleva als 413.000 milions per acabar el 2030 amb 69.000 milions anuals. S’estarà per sobre del 2% del PIB, tal com demana l’OTAN, i respondrà a la consigna del president Macron d’una “economia de guerra” poc després que comencés el conflicte bèl·lic a Ucraïna.

“El conflicte ucraïnès ha accelerat el procés que s’havia iniciat abans”, continua Bonnet. “I, contràriament a d’altres països, a França s’ha pogut tornar a produir massivament cert tipus d’aquests equipaments militars”.

“Som potser l’únic país d’Europa que té unes forces armades equilibrades en els tres dominis: aeri, terrestre i naval”.

I un exemple és el dels canons Caesar, que fabrica Nexter, el conglomerat privat que té els seus orígens, entre d’altres llocs, en la llavors pública Manufactura d’Armes de Saint-Étienne. Divuit d’aquests canons, que poden disparar sis vegades per minut en un radi de 40 quilòmetres, han estat enviats a l’exèrcit ucraïnès i, segons els experts, de moment Rússia només n’ha destruït un. Però les necessitats ucraïneses són majors i ja es preparen altres unitats. De fet, el ritme de fabricació s’ha accelerat tant per enviar-los a Kíiv com per refer l’estoc francès. Els responsables de Nexter es comprometen a passar d’una fabricació de dos mensuals, al principi de la guerra, a vuit el 2024.

El procés d’elaboració del tub del canó, la part que dona més feina a partir de 25 tones d’acer, es fa a la fàbrica Aubert & Duval de Firminy. Aubert & Duval, que també havia patit força retallades, ha estat comprat per un consorci francès integrat per Airbus, Safran i Tikehau Ace Capital. En els últims mesos, el procés total per acabar un Caesar ja ha baixat dels més dels dos anys a l’any i mig.

En tota aquesta cadena, però, hi falta encara una munició que França, com la majoria de països europeus, havia externalitzat a països tercers. “A l’Assemblea francesa, hi ha una comissió que ha incidit en l’estoc estratègic de les municions”, assenyala Bonnet. “Una cosa que ressona amb el que va passar amb les mascaretes durant la covid: el dia que es declara el conflicte d’Ucraïna, es comprova que aquest absorbeix una gran part de la producció mundial.”

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, reclama un milió de municions per a la resta de l’any. La Comissió Europea ha posat en marxa un dispositiu financer per afavorir les compres i augmentar-ne la producció. Aquesta és precisament una de les funcions de NBC-Sys, una empresa de Saint-Chamond que ha incrementat substancialment la producció de màscares antigàs i, ara, també es concentra en la fabricació de cartutxos. No és per casualitat que, el maig passat, obrís un nou centre de producció en un dels espais de l’Antiga Manufactura d’Armes de Saint-Étienne.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Tarifa plana, la resposta del govern de Pineda a la pujada del 25% de l’IBI

PINEDA DE MAR
política

Ajornada per falta d’acord la reunió de la comissió d’investigació del 17-A

barcelona
política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona
Reportatge

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts