Arxivada una peça del cas 3% a exdirigents de CDC

Tres anys després d’obrir la causa el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha acordat l’arxivament provisional de la peça separada de l’anomenat cas 3%’ que investigava diversos càrrecs de CDC com els exconsellers Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau, Germà Gordó i també Daniel Osàcar i Andreu Viloca per donacions al partit amb la suposada finalitat de finançar il·lícitament la seva formació.

Segons Pedraz, un cop fetes totes les diligències no consta “cap indici que acrediti un mecanisme d’aflorament de diner negre”. El mateix jutge apunta que els investigats van afirmar que les donacions responien a aportacions extraordinàries que els havia demanat CDC en la seva condició de militants, una explicació que “no ha quedat desvirtuada” per cap de les actuacions.

Les actuacions de l’Audiència Nacional sobre aquesta peça separada cvan començar el 21 d’abril del 2020, quan el jutge José de la Mata va citar a declarar com a investigats diversos càrrecs de CDC acusats de cooperar en el blanqueig de comissions il·lícites pagades per empresaris.

Aleshores De la Mata considerava que hi havia indicis que les donacions d’aquests càrrecs durant els anys 2009 i 2010 responien a una “pla superior traçat pels jerarques del partit” per blanquejar diners procedents del 3%.

Durant la instrucció l’Audiència Nacional ha examinat si existia cap sistema basat en la reversió en forma de diners en efectiu de les donacions que feien els càrrecs, de manera que els diners en efectius en poder de CDC i suposadament d’origen il·lícit passessin al circuit econòmic legal.

Ara el jutge Pedraz assenyala que un cop s’han fet “totes les diligències sol·licitades”, entre les quals hi ha un informe de la Guàrdia Civil que va analitzar l’operativa d’ingressos en efectiu vinculats a donacions, aquestes no permeten concloure cap comportament il·lícit.

Durant les seves compareixences davant la justícia, els investigats van declarar que havien fet les donacions “en condició de militants” i, en particular, d’acord amb el càrrec públic o de responsabilitat institucional que ostentaven, perquè el partit els ho havia demanat fruit dels problemes de tresoreria que patia.

Pedraz admet que “no es pot afirmar” que les donacions tinguessin com a objectiu la introducció al tràfic econòmic de diners procedent de cap fet il·lícit. “No hi ha base per afirmar que l’origen dels fons procedís de la trama del cas Palau, perquè no existeix cap diligència que ho acrediti”, afirma. A més, segons Pedraz, les donacions que van fer eren “transparents” i el Tribunal de Comptes disposava de tota la informació des de feia anys .

El jutge assegura que l’últim informe de la Guàrdia Civil, datat el 28 d’abril del 2023, no aporta “cap dada” que permeti concloure que es van produir fets il·lícits.