Un forat al tercer esglaó

El cas Puig Antich és un supòsit clàssic de mort per ús d’armes de foc. Tot i aquesta evidència, en el procés judicial que es va seguir contra el jove llibertari per la mort a trets del sotsinspector Francisco Anguas no es va fer una prova balística per determinar els usos de les armes emprades en el tiroteig.

El tribunal militar del cas va ventilar la qüestió assegurant que per la seva condició castrense ja eren doctes en la matèria i, per si de cas era necessari, ja n’hi havia prou amb això i no feia falta cap peritatge. Inaudit. Com inaudit va ser el fet que l’autòpsia del cadàver es portés a terme a les dependències policials de la comissaria del carrer Enric Granados i no a l’anatòmic forense, ubicat a l’hospital Clínic, lloc on en un primer moment es va portar Anguas.

El resultat de l’autòpsia, tres trets mortals al cos del policia, discrepa del que van veure els metges, que encara van poder examinar el cadàver al Clínic, del testimoni d’un mosso que va participar en l’autòpsia i, fins i tot, de la crònica periodística que en va fer El Caso, mitjà directament connectat amb la policia, que va parlar de cinc impactes de bala.

La qüestió dels trets que es van disparar aquell dia dins de l’edifici del número 70 del carrer Girona és tan confusa que fins i tot el periodista de La Vanguardia Joaquim Hospital, que va cobrir el judici a Puig Antich, va escriure que “va quedar una mica imprecís el nombre de trets que es van intercanviar i la posició dels que hi van intervenir”.

El relat dels fets sobre el tiroteig va ser pervertit i falsejat, des del primer moment, per la policia. Ho demostra l’existència d’un impacte de bala al tercer esglaó de l’edifici que la reconstrucció dels fets atribueix a Puig Antich. Segons la policia, des del costat dret del vestíbul, el jove llibertari va disparar quatre vegades: tres bales van impactar en el policia mort i la quarta es va clavar al tercer esglaó.

El tret hi és encara, amb la clara evidència que és d’entrada frontal. Si s’hagués disparat des d’on va situar la policia en Salvador, l’impacte hauria d’haver deixat un angle en el marbre, i això no és així. És l’evidència d’un relat policial falsejat per tapar la participació dels agents en el tiroteig i la causació de la mort del company. “Va ser una operació policial nefasta; la tècnica que es va fer servir és inexplicable”, resumeix el periodista Santiago Vilanova.

La mostra que la policia mai va voler investigar el cas és que l’arma del difunt va ser buidada pocs dies després en un acte d’homenatge dels companys al camp de tir olímpic de Montjuïc, segons ha relatat un dels presents en aquell acte, i ni aquella ni cap arma es van analitzar.