La fiscalia demana al Tribunal Suprem que obri judici oral contra Ponsatí per desobediència
El ministeri públic ha presentat l’escrit a la sala penal després que Llarena dictés la conclusió del sumari fa dos mesos
L’eurodiputada va ser detinguda el 24 de juliol i posada en llibertat després d’acollir-se al dret de no declarar
La fiscalia ha demanat a la sala penal del Tribunal Suprem que obri judici oral contra l’eurodiputada de Junts i exconsellera Clara Ponsatí per un delicte de desobediència per l’1-O. La petició, que segons ha avançat OK Diario i ha confirmat l’ACN s’ha presentat aquest dijous, arriba després que al juliol el magistrat Pablo Llarena dictés una interlocutòria de conclusió de sumari després que l’exconsellera declarés davant del jutjat de guàrdia de Barcelona quan va ser detinguda el 24 de juliol. Després d’acollir-se al dret de no declarar, Ponsatí va quedar en llibertat amb la imposició de designar un domicili per rebre les notificacions judicials.
La detenció del juliol es va fer després que la mateixa Ponsatí anunciés a les seves xarxes socials que es trobava a Barcelona. Abans, però, l’eurodiputada de Junts ja havia estat detinguda. Va ser el 28 de març quan Ponsatí va tornar per primer cop després de 5 anys i cinc mesos a l’exili i va ser arrestada a l’Avinguda de la Catedral. Aleshores també va quedar en llibertat, amb l’obligació de comparèixer davant del Suprem per declarar, amb cita el 24 d’abril, una ordre que no va complir.
Per aquest motiu, el 21 de juny, Llarena va emetre una ordre de detenció a l’Estat espanyol contra Ponsatí per no haver justificat la seva incompareixença davant el jutge el passat 24 d’abril. El magistrat va considerar que no va “justificar amb una causa legítima” la seva incompareixença i que tot apuntava que la investigada havia “desatès voluntàriament i injustificada la citació judicial”.
Abans de la reforma del Codi Penal per part del govern espanyol, Ponsatí estava processada per un delicte de sedició. Un cop derogat aquest delicte, Llarena la va processar per un delicte de desobediència, que pot ser castigat amb una inhabilitació que va de 6 mesos a 2 anys i una multa. El magistrat va descartar la petició de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que reclamaven que fos processada per un delicte de desordres públics agreujats, amb penes de 3 a 5 anys de presó i de 6 a8 d’inhabilitació.
