Un rellotge a favor de la policia

Hi ha el temps judicial, el temps periodístic i ara, també, el tempo polític. Habitualment els tempos dels periodistes, sempre amb presses per informar, no coincideixen mai amb els de la justícia, sempre tan garantista i lenta. Ara, a més, s’hi afegeix el tempo del debat polític sobre l’amnistia, que, en funció de l’abast dels seus beneficiaris que tingui la proposta i si acaba aprovant-se, pot suposar deixar en via morta els processos judicials oberts contra els policies que van carregar contra els votants de l’1 d’Octubre.

És evident que el debat sobre la llei d’amnistia, l’aprovació de la qual hauria de ser requisit previ per investir Pedro Sánchez, va a un ritme molt més ràpid que la tramitació de les causes judicials contra els policies de l’1 d’Octubre. Els agents que han acabat processats i amb possibilitats de veure’s asseguts en són 50.

D’aquest mig centenar n’hi ha cinc que es van veure implicats en els fets que van acabar amb la pèrdua d’un ull de Roger Español per l’impacte d’una pilota de goma disparada en les càrregues contra els manifestants que defensaven l’escola Ramon Llull. Els processats són l’escopeter i els agents de la cadena de comandament que han fracassat en el seu intent que l’Audiència de Barcelona anul·lés el seu processament. Aquest cas es troba en una fase en què les parts hauran de complir ara amb l’últim tràmit d’instrucció i després qualificar els fets. En el mateix procediment, s’hi troba processat Roger Español, amb la doble condició de víctima i acusat.

La gran majoria de policies que són investigats tenen el seu cas encara en fase d’investigació al jutjat d’instrucció número 17. El jutge va dictar el que es coneix com a obertura de procediment abreujat, resolució que va ser combatuda en massa i els recursos d’apel·lació dels agents, que sumen centenars de pàgines, han de ser resolts ara per la secció tercera de l’Audiència de Barcelona. No serà fins després que s’hagin resolt aquests recursos que se sabrà el nombre exacte de policies que es mantenen en la causa. Vindrà aleshores el tram final de la instrucció, el tràmit de qualificació i la decisió del jutge de portar els agents a judici.

Tot aquest itinerari judicial dilata la instrucció que, al marge del que pugui passar amb la qüestió de la llei d’amnistia, revertirà amb els agents amb el benefici de les dilacions indegudes que sempre comporten una rebaixa de la pena, en cas de condemna. El judici per aquests fets, tot i que s’hauria de fer a jutjats penals, per la gradació de la pena, s’haurà de fer a l’Audiència de Barcelona per la condició d’agents de l’ordre dels acusats. Trobar una sala adequada per a tantes persones i un calendari serà un altre problema i, segur, nou motiu de retard.

El judici s’acabarà celebrant si, finalment, la llei d’amnistia no beneficia els policies. Si fos així seria competència de la defensa dels agents de demanar a la instància judicial que toqui en aquell moment l’extinció de la responsabilitat dels seus clients d’acord amb la nova legislació.