L’oficialitat del català es fa esperar malgrat cap oposició dels 27: “És més a prop”

L’oficialitat del català a la Unió Europea (UE) es manté encallada i es fa esperar, sense calendari d’aprovació previst i a l’espera d’aconseguir llimar les reticències d’alguns estats. Amb tot, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat que en la reunió d’aquest dimarts del Consell d’Afers Generals a Luxemburg s’ha aconseguit que la inclusió del català, el basc i el gallec en el règim lingüístic de la UE “estigui més a prop”.

Per aconseguir esquivar la inquietud expressada ja en la primera reunió del 19 de setembre per alguns dels 27 estats membres, el govern espanyol ha presentat una “proposta adaptada” que circumscriu la reforma del règim lingüístic “exclusivament a l’Estat espanyol”. D’aquesta manera, “s’impossibilita” que altres llengües europees “puguin utilitzar el cas espanyol” per demanar la petició d’inclusió al règim lingüístic de la UE, segons ha explicat Albares en una compareixença davant la premsa, remarcant que no es podrà forçar l’oficialitat d’una llengua si l’estat membre no ho vol. “Altres llengües no podran emparar-se en la reforma si el seu estat no ho desitja”, ha remarcat, tot subratllant l’estatus legal de les tres llengües a l’Estat, el seu ús al Congrés i Senat i els acords administratius amb algunes institucions europees.

El ministre espanyol ha remarcat que s’ha aprovat, “sense cap oposició, circular la proposta adaptada per les vies habituals” que permetin fer realitat l’oficialitat de les tres llengües i que inclou l’assumpció per part de l’Estat dels costos de producció i interpretació. Ara el Consell d’Europa haurà de fer un informe per comptabilitzar aquests costos.

“Avui hem avançat decididament perquè la proposta espanyola sigui la proposta dels 27, que la inclusió del català, el basc i el gallec estigui més a prop”, ha reblat Albares, que ha insistit en diverses ocasions que cap estat s’hi ha oposat, fet imprescindible perquè la iniciativa tiri endavant, ja que necessita la unanimitat dels 27. Al revés, ha destacat que “s’ha fet un pas més” i que ho demostra el fet que cap estat membre ha expressat la seva oposició, “no hi ha vetos”, i que fins i tots alguns estats -sense concretar- han demanat la paraula per expressar explícitament el suport a la iniciativa.

La proposta espanyola, segons Albares consagra “l’especificitat d’Espanya per la sèrie de condicionants que reuneixen el català, el gallec i basc i que els converteix en un cas únic a la UE”.