Política

Albert Castells

Alcalde de Vic (Junts)

“Vic és un model d’èxit de ciutat educativa i d’integració”

“Si no plou tindrem problemes, com tots els municipis, però l’obertura de les piscines públiques ens l’hauríem de poder permetre”

“El gran salt de la universitat ha estat el pacte federatiu amb Manresa. Això ha multiplicat la Universitat de Vic”

La delinqüència no és una qüestió de races ni de llengües, sinó de falta d’oportunitats Com a alcalde de la ciutat, em dol molt tenir una vigatana exiliada, com és el cas de Marta Rovira
Em preocupa l’equilibri comarcal. Cal que la gent pugui viure a pagès i que els pobles no es buidin
Fa nou mesos que ocupa l’alcaldia. D’aquest temps de govern, de què se sent especialment orgullós?
La veritat és que estem molt contents tot l’equip. En un consistori tan divers, amb set grups polítics, hem sabut avançar amb un govern en minoria. El fet de no tenir majoria no ha impedit aprovar el pressupost i les ordenances, per exemple. La ciutat va endavant tot i tenir un consistori molt fragmentat. Costa més feina interna arribar a tot això, però intentem que el diàleg hi sigui des del primer dia. Tots els grans projectes com el mercat municipal i les piscines del Club Patí Vic van endavant i el dia a dia de la ciutat no s’ha aturat.
I alguna cosa de la qual es penedeixi o que faria diferent?
La veritat és que ho assumeixo tot. Hi va haver un ple arran de l’equipament al Club Patí Vic en què alguns grups van aixecar-se del ple i van marxar, però per a mi va ser un fet anecdòtic. Crec que va ser més un tema de posició política de principi de mandat que una altra cosa. A cap dels grups de l’Ajuntament ens va agradar com va acabar aquell ple, però insisteixo que crec que era qüestió més de posició que una altra cosa. O que es volien posar pals a les rodes perquè no hi hagués piscines a l’estiu.
El fet d’estar en minoria no complica massa les coses?
Amb set grups ens va semblar que no havíem de fer una ciutat de blocs. La ciutadania va decidir que tinguéssim majoria simple i Junts vam tenir una àmplia victòria. Això ens obliga a pactar-ho tot, parlar molt més i consensuar més.
Substituir la presidenta del Parlament com a alcalde suposa un plus de responsabilitat?
I tant. La ciutat està en una bona situació i la comarca és un dels motors econòmics del país, malgrat que hi ha gent que ho passa malament. L’Ajuntament està sanejat, pot invertir i la ciutat està reconeguda com un municipi que ha fet bé les coses. A vegades pot ser més tranquil·litzador agafar una cosa que està molt malament i dir: l’arreglaré. Aquest no és el cas i és un privilegi agafar el pilotatge d’una ciutat amb un ajuntament amb capacitat econòmica, perquè podem intentar fer que encara vagi millor. No vull dir que tot vagi bé, perquè si parléssim amb la ciutadania hi veuríem cert desànim, per exemple, en tota la qüestió social i el civisme. I aquest és un dels grans reptes que tenim, juntament amb el canvi climàtic i la transició energètica. Hi ha qüestions que tenen receptes fàcils: inversió. D’altres, com l’educació, el civisme i la seguretat, són temes més complexos.
Fa uns dies va presentar el pla d’acció municipal del mandat. Es fa marxa enrere en la recollida porta a porta...
Sí, tothom se n’ha fet molt ressò, però per a mi no és el més destacat del pla d’acció municipal. En matèria de gestió de residus, la ciutat aprova amb molt bona nota; estem en un 60% de recollida selectiva i s’han complert els estàndards que marca Europa, però queda camí per fer. Les situacions canvien i ara s’ha d’accelerar molt més la transició energètica, adaptar tota la jardineria al canvi climàtic, s’han de fer gestions amb l’aigua per ser més eficients... Hem fet un replantejament en el tema del porta a porta justament per tenir més capacitat d’inversió i poder-nos focalitzar en aquests temes ambientals. Igualment amb els serveis.
Això vol dir que definitivament s’obliden del porta a porta?
No. La nostra proposta és iniciar-lo en tres barris de caràcter més residencial a la primavera. A la resta de la ciutat, el que es farà és tancar els contenidors i que s’hagin d’obrir amb xip. Serà un model mixt. Hi ha hagut un canvi de model respecte al consistori anterior, això és cert.
Urbanísticament, com ha de ser Vic?
Hi ha tretze plans d’actuació urbanística a tota la ciutat i un pla especial al pla dels Jueus, que és tota l’àrea verda que hi ha al nord de la ciutat, on volem construir, ara sí, un accés al seminari i a l’hospital. Fa uns anys es va descartar i creiem que ara s’ha de fer. També es preveuen diverses actuacions al barri dels Caputxins, el creixement de la universitat a Can Baumann, a l’antiga fàbrica Pavic SA hi ha un espai que s’haurà de tirar endavant, i el CAP Nord, que Salut està plantejant reubicar. També inaugurarem aquest març les dues primeres adoberies i, juntament amb les obres de pacificació del Portalet, això farà que aquests propers anys ens hàgim de focalitzar a continuar desenvolupant aquest sector abandonat des que la indústria va tancar.
Des del punt de vista cultural, es treu prou profit de les potencialitats?
Amb cultura hem estat molts anys obrint grans equipaments, com la biblioteca Pilarín Bayés, i ara el que hem de fer és convertir-nos en una ciutat referent en cultura. Tenim els equipaments, tenim creació artística i programació i s’ha d’aprofitar i potenciar.
Un dels eixos de l’anterior mandat va ser la gent gran.
La premissa és clara: Vic, ciutat cuidadora. L’alcaldessa va fer moltes polítiques per a les persones grans. El col·lectiu és gran i, a banda d’oferir-los activitats, el repte ha de ser facilitar que envelleixin a casa. El model antic de residències l’hem de superar i apostar perquè la gent gran pugui ser a casa seva. Calen pisos assistencials, per exemple, on les persones amb dificultats puguin estar en habitatges adaptats. Però també habitatges per als joves, que no hagin de marxar de Vic per la dificultat d’accés.
Parlava de la universitat. Vic és ciutat universitària i fa poc s’ha celebrat la primera dècada del pacte federatiu amb Manresa. Què hi falta, ara?
La universitat ha transformat la ciutat. La Generalitat ens la va restituir el 1997, ja que ens la va treure Felip V amb el decret de Nova Planta, i el gran salt ha estat el pacte federatiu amb Manresa. Això ha multiplicat la Universitat de Vic, que ha passat de ser un centre del territori a esdevenir la quarta universitat de Catalunya i la setena de l’Estat. Tenim més de 10.000 estudiants i el repte és consolidar aquest pacte. Va néixer només amb Manresa i ara ja hi ha també Barcelona i Granollers. S’ha d’estendre més per aquest territori i consolidar-se. El centre Beta de recerca fa deu anys tenia quatre científics. Ara en té més de cent i s’ha de convertir en centre Cerca per ser referència al país. A Vic s’ha de seguir estenent pel Campus Baumann i pel barri dels Caputxins.
Un dels grans problemes actuals és el preu disparat de l’habitatge. A Vic també?
Sí. La ciutat és en un territori tranquil per venir a viure i està creixent, però el preu s’ha convertit en un problema per l’augment de la demanda. Em preocupa l’equilibri comarcal i cal una millora de les comunicacions per tenir un territori equilibrat. Que la gent pugui viure a pagès, als pobles petits, i que no es buidin. Amb una millora de les comunicacions s’hi podria lluitar. Cal apostar molt pel tren cap al Ripollès i la Cerdanya. Crear bones connexions amb el Moianès, el Lluçanès, el Berguedà... Hauríem de poder viure al territori amb connexions de transport públic eficients per poder anar a treballar, i això repercutiria en la distribució territorial i el preu de l’habitatge.
Què es pot fer a escala local?
Els ajuntaments tenim les eines que tenim. El POUM planteja una ciutat compacta, amb un creixement sostingut i amb una reserva del 30% d’habitatge accessible. També volem desplegar el pla local d’habitatge per reconduir la situació. A banda de les accions locals, cal reclamar polítiques de l’Estat que evitin l’ofec fiscal i que hi hagi famílies i joves amb un salari mínim que a Catalunya hauria de ser més alt que en altres zones pel cost de la vida. Viure a Catalunya és molt car i hi ha moltes coses que les administracions supramunicipals poden fer.
A Vic, en els últims temps, hi ha hagut molta preocupació per la delinqüència. Vic és insegur?
No, tot i que hi pot haver persones que dirien que sí. Sempre hem de fer el doble missatge. No serveix per a res dir que estem al mateix nivell o per sota de ciutats de dimensions similars. Quan a algú li han envaït casa seva o li han robat, la percepció canvia. Hi ha un augment generalitzat al país del nombre de furts i de delictes vinculats al món de la droga. Cal estar molt alerta, perquè la societat es va complicant. S’ha de treballar molt per evitar situacions pitjors que les que es produeixen, perquè la gran preocupació de la ciutadania, i la nostra com a govern, és justament la seguretat. Per això, es dotarà la Guàrdia Urbana de més eines tant materials com humanes, els educadors de carrer han d’intensificar la seva feina... Per tant s’ha de treballar més i fer més.
Però la fórmula només inclou més agents?
No. El gran problema és la multireincidència i els canvis normatius, per exemple, en matèria d’ocupacions i d’infrahabitatge. Els ajuntaments hauríem de tenir més eines. No pot ser que hàgim volgut fer un sistema garantista i que el que hagi fet sigui desprotegir-nos. No pot ser que un ocupa delinqüencial entri a casa teva i que jo, com a alcalde, sàpiga perfectament de qui és la propietat i que no el puguem treure d’allà durant mesos. El mateix passa amb els furts. No pot ser que una sola persona que tenim identificada per la Guàrdia Urbana deixi atemorida tota la ciutat en tres nits perquè trenca un aparador, crema un contenidor i comet un furt. Sabem qui és, i fins que no acumula un nombre de delictes no se’n va fora de circulació dos anys. I quan surt, l’endemà torna a delinquir. Això és inadmissible. Estem fent molta feina en aquest camp, tant d’identificació com de vigilància i prevenció.
Què diria als que vinculen aquests fets amb immigració?
En una ciutat que ha crescut en 20.000 persones, és clar que les coses s’han complicat. Vic és un model d’èxit de ciutat educativa, d’acollida i d’integració. Han vingut persones de tot el món i han creat empreses, treballen en molts sectors... Hem d’estar-ne orgullosos: la majoria de persones que han vingut ho han fet fugint de situacions molt difícils i estan molt agraïdes de ser aquí i veure com els seus fills tenen un futur millor. I hem de ser clars: hi ha delinqüència de totes les comunitats, també de la vigatana ancestral. La delinqüència no és qüestió ni de races ni de llengües, sinó de falta d’oportunitats. Hem de fer una societat cohesionada i que tothom se senti vigatà de primera.
Aquest estiu reobriran les piscines del Club Patí Vic. És raonable en el context de sequera?
Sí. S’estan fent obres a la piscina interior i la petita exterior. La gran exterior aquest estiu no funcionarà perquè s’ha de posar a licitació l’obra. Si no plou aquesta primavera, segurament tindrem problemes, com tots els municipis, i si la Generalitat no les deixa omplir, haurem avançat feina. Però també hem de parlar de l’ús de l’aigua. Potser és millor omplir les piscines per un tema de salut i de benestar i no netejar tant els carrers. L’ACA ens haurà de dir en què hem de gastar l’aigua. Hi ha moltes fórmules d’estalvi, com sacrificar la gespa de l’espai públic. Potser les piscines públiques ens les hauríem de poder permetre.
L’Ajuntament finalment ha optat per l’enderroc del mercat. En quin punt es troba el procés?
El que hem aconseguit és desfer l’embolic administratiu que hi havia amb la concessió. Se n’ha exigit el compliment i, com que no ha pogut, s’ha extingit. Per tant, l’Ajuntament l’ha pogut recuperar i ara és quan podem fer el projecte nou. Plantegem un equipament nou amb un mercat molt més reduït. Hi ha d’haver un doble debat: què s’ha de fer amb l’edifici i què ha de ser el mercat del futur. Aquest segon l’encetem juntament amb Vic Comerç. Nosaltres pensem més en un model amb degustacions, on puguis comprar producte de proximitat i que estigui vinculat amb la pagesia. Però ho hem de saber dimensionar. I sobre el primer debat, tenim clar que s’ha d’enderrocar.
La imatge icònica de Vic és la plaça Major, un dels pocs llocs on encara hi ha les fotografies dels exiliats.
Com a alcalde, em dol tenir una vigatana exiliada, com és el cas de Marta Rovira, i el president legítim en la mateixa situació. Per a mi no ha canviat res, i entenc que la societat vigatana ho vulgui tenir en la memòria. Els avis i àvies de la plaça que fa sis anys que cada dimarts es troben al carrer Verdaguer a cantar i reivindicar els nostres drets! Tenir persones a l’exili és un fet d’extrema gravetat i d’una raresa democràtica a Europa. Em xoca que ho hàgim normalitzat i arribarà un moment en què la societat catalana haurà de tornar a fer clic, perquè si no ens ho defensem nosaltres... Hem de trobar la manera de fer justícia aviat.

El perfil

L’home que no sortia en les travesses

Vigatà de soca-rel. Albert Castells és enginyer forestal, està casat amb una noia del Lluçanès “que ja és vigatana” i tenen dos fills, de 14 i 15 anys. Va fer els estudis a Lleida, en una de les primeres promocions que hi va haver de la seva enginyeria, i ha treballat tant en el sector públic com en el privat. L’entrada en política municipal es va produir en el mandat del 2019 al 2023, amb Anna Erra, que en aquells moments era la candidata de Junts a la reelecció de l’alcaldia. Amb una còmoda majoria absoluta, Castells va assumir les regidories de Manteniment i Serveis, Medi Ambient i Món Rural. Una feina que, admet, no era de les més mediàtiques dins de l’organigrama municipal, però que li va permetre conèixer Vic “des de les entranyes”.

Quan s’acostava el final del mandat, Anna Erra va anunciar la seva intenció de no aspirar a la reelecció, després de vuit anys al capdavant de l’alcaldia. A més, combinava la seva tasca a l’Ajuntament amb la feina de diputada al Parlament. Els tribunals van acabar inhabilitant la llavors presidenta Laura Borràs i hi va haver un temps d’interinatge en el càrrec que va fer que Erra acabés presidint el Parlament. Quan es va plantejar la seva successió com a candidata de Junts a Vic, van sonar molts noms i, com admet el mateix Castells, ell no era en cap travessa. Va iniciar el contacte amb la política com a independent i a mitjan mandat anterior va decidir fer-se militant de Junts per donar suport al nou partit polític per tot el que significava amb la figura de Carles Puigdemont. Junts va ser la llista guanyadora en les passades municipals, però va perdre la majoria i va pactar un govern en minoria amb Ara Vic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

país basc

El PNB empata a escons amb EH Bildu i suma amb els socialistes per governar

BARCELONA

El PSC vol més recursos, infraestructures i reforç de seguretat als municipis costaners a l’estiu

GIRONA
Guerra a Gaza

La violència repunta a Cisjordània

barcelona
política

Albiach rebutja qualsevol pacte amb Junts i retreu a ERC possibles pactes amb Puigdemont

barcelona
guerra a europa

La UE i l’OTAN celebren l’ajuda dels EUA a Ucraïna

barcelona

Orobitg (ERC): “Tenim l’índex d’atur més baix dels últims 15 anys i més gent treballant que mai”

GIRONA
política

Aragonès retreu a Junts que ara parli de pactes per formar govern després de sortir-ne

barcelona
guerra a europa

Rússia anuncia la captura d’una localitat a l’est d’Ucraïna

barcelona
país basc

Tanquen els col·legis electorals i comença el recompte

barcelona