Política

A. Loewenstein

Periodista d’investigació australià

“La destrucció de Gaza no reportarà seguretat als jueus”

“Els israelians no estaran mai segurs llevat que els palestins ho estiguin; és tan senzill com això, són literalment veïns”

“Els líders de la dreta global veuen en Israel un model d’organització de les pròpies societats com a estats etnonacionalistes”

Netanyahu utilitza les empreses de programari espia per fer nous amics

Al llibre El laboratorio palestino (Capitán Swing), el periodista d’investigació australià Antony Loewenstein (Melbourne, 1974) explica com el sector de defensa israelià utilitza els territoris ocupats com a camp de proves d’armament i tecnologia de vigilància que, després, exportarà a tot el món.

Com neix el concepte d’Israel com a nació ‘start-up’?
Ja des del principi, encara que el 1948 no utilitzessin aquest concepte, hi havia la idea de ser els més innovadors, els més creatius i també que Israel havia de fer nous amics, i això últim implicava sovint vendre armes. I això que va començar als anys cinquanta, es va accelerar després de la guerra dels Sis Dies, quan Israel va començar a ocupar Cisjordània, Gaza, Jerusalem Est i el Sinaí. I encara que molts països es manifestaven en contra del que estava fent Israel dient que havia de posar fi a la colonització i tornar les terres, molts d’aquests països hi anaven a demanar consell perquè els ajudessin amb les seves pròpies minories, les seves pròpies guerres. Tant dictadures com democràcies.
Com funciona això que anomena “el laboratori palestí”?
El laboratori va existir des d’un principi, però es va accelerar el 1967, quan Israel es va plantejar com controlar els palestins, com fer que els palestins tinguessin por dels israelians. I per fer això van desenvolupar una gran quantitat d’instruments i tecnologia. Evidentment, en l’era predigital, les formes de vigilància eren diferents, però es provaven moltes armes. Ja des de finals dels anys seixanta, molts països van anar a Israel impressionats i desitjosos de saber com aconseguia dominar els palestins.
De quins països estem parlant?
De la Sud-àfrica de l’apartheid, de l’Iran del xa, del Xile de Pinochet... Molts no només volien armes israelianes, també instrucció. Parlem de fa cinquanta anys, però això continua passant ara. Evidentment, per a Israel, la principal motivació de la venda d’armes i sistemes de vigilància és econòmica, però no només aquesta. Israel també ven aquesta idea de sortir-se amb la seva, d’haver dominat durant tant de temps els palestins sense rebre cap mena de càstig o de conseqüència. I els aconsella com fer-ho. També és veritat que Israel en certa manera és un cas únic, un estat nascut de les cendres de l’Holocaust que ha obtingut un estatus protegit a escala global a causa de la història dels jueus, etc.
Continua existint aquesta admiració?
Sí, i cada vegada més en la dreta global. Admiren el que fa Israel contra els palestins, admiren que estigui lliurant una guerra contra l’islam. Parlo de molt abans del 7 d’octubre. I van a Israel perquè hi veuen un model de com organitzar les seves pròpies societats com un estat etnonacionalista. Encara que siguin països hindús, cristians... el que sigui: Israel és el model perquè se surt amb la seva. Crec que això forma part també del laboratori.
Quin rèdit en treu Israel?
La tràgica ironia és que tot això està fent que Israel sigui més insegur. Ningú amb dos dits de front pot observar el que Israel ha fet els darrers mesos –que, essencialment, és destruir Gaza– i dir que, quan això acabi –en una setmana, un mes, quan sigui–, els jueus israelians i els jueus de la resta del món –incloent-m’hi a mi mateix, que no soc gens religiós, però soc jueu– tindran una situació més segura. Al contrari, ens fa més insegurs. I tot això amb la complicitat dels EUA i, en gran mesura, occidental.
Però no canvien d’estratègia...
Insisteixo que Israel , amb el suport d’Occident, s’està enganyant a si mateix pensant que tot el que està fent li reportarà seguretat. Els israelians no estaran mai segurs llevat que els palestins ho estiguin. És tan senzill com això. Són literalment veïns.
Israel s’ha negat a cooperar en la investigació sobre l’ús de ‘Pegasus’ a l’Estat espanyol. Té obligació de fer-ho?
El que va passar a Espanya ha passat a molts altres països. És gairebé impossible quan tens un govern israelià que protegeix aquestes empreses. Sovint la cobertura mediàtica presenta el Grup NSO com una companyia solitària venent aquesta terrible tecnologia a tots aquests països. No és veritat. Que ven tecnologia, sí, però no és una empresa solitària. És un braç de l’Estat israelià. Hi ha altres companyies privades així. Netanyahu i el Mossad l’han utilitzat com una pastanaga diplomàtica per intentar fer nous amics. El Grup NSO es podria col·lapsar demà perquè la seva situació econòmica no és bona, però això no tindria impacte en el conjunt d’aquesta indústria.
Per què?
Primer, perquè hi ha moltes altres empreses israelianes, menys conegudes, que fan exactament el mateix. I, després, el fet que Espanya i altres no avancin en la investigació és perquè cap país vol regular aquestes coses. No s’arribarà enlloc perquè tots els països estan obsessionats amb aquestes eines, tots hi volen tenir accés. I tot i que Pegasus és el més conegut, és només la punta de l’iceberg del que existeix i del que està per venir.
Com es pot frenar la invasió d’aquests sistemes?
El programari espia representa una profunda amenaça a la privacitat a tot arreu. Ens correspon a nosaltres, com a ciutadans, exercir una enorme pressió sobre els governs, no només perquè es regulin aquestes coses, sinó també perquè no s’utilitzin, perquè es prohibeixin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia