Política

política

Via Laietana serà designat espai de memòria

El ministre Torres diu que s’ha d’acordar el futur us de l’edifici en el marc d’un diàleg

El govern espanyol es compromet a anul·lar els judicis a Companys i Puig Antich

El govern espanyol ha aprofitat una visita del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, a Bacelona per anunciar avui que la prefectura superior de policia espanyola, amb seu a Via Laietana, es designarà com a “lloc de memòria”.

Torres ho ha dit després d’una reunió amb l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, i també ha especificat que el futur us es decidirà en base a un “consens i diàleg compartit” entre administracions, però sense especificar res més.

La iniciativa de designar Via Laietana espai de memòria no surt del govern sinó de la societat civil. El maig de l’any passat, el ministeri de Presidéncia va comunicar que acceptava a tràmit la petició que havia fet l’Ateneu de Memòria Popular per tal que l’edifici tingués aquesta designació.

La instància es va presentar al gener davant la Direcció General de Memòria Democràtica, depenent de la Secretaria d’Estat del mateix nom, sol·licitant la incoació del corresponent procediment administratiu en base els articles de la llei de memòria democràtica aprovada el 2022 i que regulen la declaració d’espais de memòria.

La llei de memòria democràtica preveu la designació d’espais concrets, com a llocs de memòria. Es tracta d’una acció més de caràcter formal que efectiu i en el cas de Via Laietana cal veure si la designació suposarà, també, la marxa de la policia i la conversió de l’edifici en un espai integral de memòria.

L’anunci fet avui pel ministre s’ha fet l’endemà d’una nova mobilització davant la prefectura, acció que es du a terme dos dimarts de cada mes i que aquest mes de juny complirà el tercer aniversari des que es va posar en marxa.

L’acció, impulsada per la Comissió de la Dignittat i l’ANC denuncia les tortures que es van dur a terme a Via Laietana i demana que l’edifici deixi de tenir usos policials per convertir-se en un espai per a la memòria.

La petició de fer de la prefectura un espai de memòria és defensada amb claredat per partits amb representació a l’Ajuntament com ara Junts, Esquerra i els Comuns i qui més distant s’ ha mostrat, fins ara a aquesta pretensió és el partit en el govern, el PSC.

Durant l’última campanya electoral, el tema de Via Laietana va estar damunt el taulell de propostes i per part de Jaume Collboni es va arribar a plantejar, de forma ambigua, la possibilitat que es compagini els usos policials amb els de memòria democràtica. En cap cas, però, i fins a la data d’avui, des del PSC no s’ha apostat mai per alliberar l’edifici i entregar-lo a les institucions del país.

La pressió popular per aconseguir la marxa de la policia de la prefectura també s’ha concretat en la campanya que ha donat lloc a la plataforma Via Laietana 43, la implicació d’Òmnium Cultural, un documental emès recentment a TV3 amb el nom de Via Laietana 43, el cau de la bèstia, o el llibre de Gemma Pasqual, Torturades, on recull el testimoni de dones que van passar i rebre maltractaments per Via Laietana 43.

Políticament, s’ha aprovat iniciatives a tres instàncies diferents, l’Ajuntament, el Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats, totes en el mateix sentit d’alliberar la prefectura dels usos policials actuals i cap d’elles ha tingut la sort que es buscava en ser promoguda i aprovada.

Al marge de la referència a Via Laietana, el ministre Ángel Víctor Torres ha anunciat que en el proper consell de ministres, que se celebrarà coincidint amb la Diada de Sant Jördi, es posarà en marxa un mecanisme de restauració de les figures de Lluís Companys i Salvador Puig Antich. La idea, expressada pel ministre, és anul·lar els respectius processos judicials que van acabar amb el dictat i expectació de dues penes de mort el 1940 i 1974. A la trobada amb Collboni, l’alcalde li ha mostrat al ministre la necessitat d’avançar en la revisió d’aquests processos judicials.

El 2009, la neta de Lluís Companys, Maria Lluïsa Gally, va rebre un document de reparació lliurat a la néta del president, un document de 16 línies que va emetre el ministeri de Justícia, Francisco Caamaño. En el cas de Puig Antich, la justícia espanyola ha rebutjat fins a dues vegades processos de revisió del consell de guerra on va ser condemnat.

“Volem el trapàs”

El president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha fet una piulada a la xarxa X on denuncia us electoralista de la qüestió de la memòria i recorda que en relació a Via Laietana la petició de les entitats és la d’aconseguir “el traspàs de l’edifici per convertir-lo en un centre d’interpretació de la tortura i la repressió política”. Cruanyes sosté que han de ser les entitats les que marquin quin ha de ser el projecte del centre.

En relació al procés a Companys, Cruanyes recorda que el Parlament ja va anular el 2017 els consells de guerra fets a Catalunya durant el franquisme. Pel que fa al cas Puig Antich, Cruanyes insisteix que les germanes de Salvador demanen justícia i que es revisi el judici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

PACÍFIC

Arriben a Nova Caledònia els gendarmes enviats per frenar la revolta canac

BARCELONA

Surt el primer turista espanyol supervivent de l’atac a l'Afganistan

BARCELONA
CAUCAS

El govern de Geòrgia s’obre a modificar la polèmica ‘llei russa’

BARCELONA
judicial

El TSJC assumeix el cas de Vergés per la vacunació dels policies

barcelona
GUERRA A GAZA

L’esquerda interna s’eixampla dins del gabinet de guerra israelià

BARCELONA
GUERRA A GAZA

Israel anuncia la recuperació del cos d’un altre ostatge a la Franja

BARCELONA
MEDITERRANI

Desapareguts 23 migrants que havien salpat de Tunísia cap a Itàlia

BARCELONA
política

Lluís Llach, el més votat a les eleccions del secretariat de l’ANC

barcelona
CAUCAS

La presidenta de Geòrgia veta la polèmica llei sobre agents estrangers

BARCELONA