Política

Política

Suport de l’independentisme a Marta Molina, en llibertat després de declarar per Tsunami

Crítiques al magistrat García Castejón per intentar boicotejar la llei d’amnistia amb aquest nou pas per acusar els investigats de terrorisme

El magistrat de l’Audiència Nacional (AN) que instrueix el cas Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, ha deixat en llibertat la dirigent d’ERC Marta Molina després de prendre-li declaració. Molina, , l’única dels investigats per Tsunami cridats a declarar que va anunciar que ho faria, ha comparegut aquest dimecres al matí davant del jutge per videoconferència des de la Ciutat de la Justícia, després de rebre el suport de companys de partit i d’altres formacions (Junts, la CUP i Comuns), simpatitzants i representats de diverses entitats independentistes (Òmnium, ANC, La Intersindical). La concentració de suport ha fet que s’hagi transmès una imatge d’unitat de l’independentisme que feia temps que no es veia.

La declaració de Marta Molina, que només ha respost a preguntes de la seva defensa, ha estat molt breu i el magistrat no li ha imposat cap mesura cautelar, segons ha explicat la seva advocada, Marina Roig, a la sortida de la Ciutat de la Justícia. Així, Molina ha sortit en llibertat, tot i els dubtes que va expressar ahir per la possibilitat d’entrar a presó, cosa que no ha demanat cap de les acusacions. En la declaració s’ha mantingut ferma en defensar el “marc pacífic” en què es van desenvolupar les protestes convocades per Tsunami després de la sentència de l’1-O el 2019. Molina ha declarat, segons l’advocada, que en cap moment Tsunami va fer cap crida a la violència, que només va tenir coneixement dels comunicats del Tsunami a través de la premsa, i que no s’hi incitava a la violència.

La resta de citats, la majoria exiliats a Suïssa, han descartat declarar i han criticat que aquesta petició de García-Castellón és un moviment per “boicotejar” la llei d’amnistia i mantenir la persecució de l’independentisme. Alguns dels citats van demanar de declarar des del seu lloc de residència actual (el periodista Jesús Rodríguez, el dirigent d’Òmnium Oleguer Serra i l’activista Josep Campmajó), possibilitat rebutjada pel magistrat, que també ha citat l’informàtic Jaume Cabaní, que també es troba exiliat. García-Castellón només ha ajornat les declaracions de Marta Rovira, l’empresari Oriol Soler i el cap de gabinet de Puigdemont, Josep Lluís Alay, perquè els seus advocats tenien assenyalaments previs. L’exdirigent d’ERC i empresari Xavier Vendrell ha demanat que se’l citi correctament perquè ell ara viu a Colòmbia, cosa que García Castellón ha denegat.

El cas Tsunami també s’instrueix al Tribunal Suprem, on hi són investigats l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, ja que són aforats. Estan citats per a finals de juny i ho podran fer per videoconferència.

Reaccions

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha denunciat que el jutge de l’Audiència Nacional actua “no amb sentit de la justícia sinó amb voluntat de venjança” i ha censurat que ho faci de forma “antidemocràtica”, a només vuit dies que s’aprovi definitivament la llei d’amnistia.

Des de Junts, Laura Borràs ha criticat “l’obsessió judicial” cap a l’independentisme, lamentant també que la “persecució” es mantinguin quan falten pocs dies per l’aprovació de la llei d’amnistia.

Des de la CUP, Laia Estrada ha denunciat “l’enèsm intent” de criminalitzar l’independentisme i que “equiparar-lo” amb terrorisme “no s’aguanta enlloc.

En nom dels comuns, Jaume Asens també ha denunciat la citació pocs dies abans de l’aprovació de la llei d’amnistia, que ha considerat és “una provocació més de la cúpula judicial espanyola, que no accepta el veredicte de les urnes”.

Amnistia rebutja el terrorisme

D’altra banda, Amnistia Internacional ha defensat en un comunicat que les mobilitzacions de Tsunami Democràtic “no són terrorisme”. Considera que “els càrrecs de terrorisme que pesen sobre les persones investigades pel cas Tsunami Democràtic restringeixen la seva llibertat d’expressió i penalitzen indegudament la desobediència civil”. Demana la retirada “immediata dels càrrecs de terrorisme” i alerta que els càrrecs interposat poden “generar un efecte dissuasiu i desmobilitzador.

També insta la fiscalia ha continuar instant que aquests fets no siguin investigats com a terrorisme i demana que el Congrés dels Diputats aprofiti la tramitació de la reforma del Codi Penal per a “garantir que només són tipificats com a delictes de terrorisme els que s’adeqüin a la definició proporcionada per Nacions Unides”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cimera a itàlia

Meloni aconsegueix eliminar el dret a l’avortament del text final del G7

barcelona
Finlàndia

Un ultradretà apunyala un nen de dotze anys amb orígens estrangers

Barcelona
Política

ERC acomoda el congrés de Barcelona a la ronda de consultes al Parlament

Barcelona
Pròxim Orient

Hezbol·là dispara desenes de coets al i drons contra el nord d’Israel

Barcelona
guerra a europa

Putin promet un alto el foc si Ucraïna es retira dels territoris annexionats i renuncia a l’OTAN

barcelona
política

La jutge de la primera causa per l’1-O demana que es pronunciï l’Audiència de Barcelona

barcelona
regne unit

Una enquesta situa el partit de Farage per davant dels conservadors

barcelona
guerra a gaza

Gantz guanyaria Netanyahu si s’avancessin les eleccions

barcelona
judicial

El xoc a la fiscalia per l’amnistia s’aguditza

barcelona