japó
Nagasaki commemora la seva tragèdia nuclear amb absències notables després de no convidar a Israel
L’ambaixador israelià sí que va ser convidat als actes celebrats dimarts a la ciutat d’Hiroshima
Nagasaki, en el sud-oest del Japó, ha commemorat aquest divendres el 79 aniversari de l’atac nuclear que va arrasar la ciutat, amb la notable absència dels ambaixadors dels Estats Units i la resta de nacions del G7, en protesta per la decisió de les autoritats locals de no convidar a Israel.
La cerimònia es va dur a terme enfront de l’Estàtua de la Pau, situada prop de l’hipocentre de l’explosió, on, com cada any, es va llegir també una Declaració per la Pau, que en aquesta ocasió va tractar d’enviar un missatge a Rússia i també a Israel.
“Des del bombardeig atòmic, els éssers humans ens hem adaptat a la norma humanitària de no tornar a utilitzar mai més una arma nuclear. No obstant això, l’armament nuclear s’està accelerant, com el demostra el progrés en el desenvolupament i desplegament d’armes nuclears en previsió del seu ús real en el camp de batalla”, detalla el text.
En el mateix es fa referència també als conflictes globals: “Enmig de la incertesa sobre quan acabarà la invasió russa d’Ucraïna i la creixent preocupació per l’expansió dels conflictes armats a Orient Mitjà, actualment ens enfrontem a una situació crítica”, destaca.
L’alcalde de la ciutat, Shiro Suzuki, ha assenyalat que l’existència d’armes nuclears en aquest context “és una amenaça a la humanitat” i ha dit que, no importa el difícil que sigui, “no hem d’optar per una expansió militar”.
En aquest sentit, el primer ministre nipó, Fumio Kishida, es va comprometre a liderar els esforços internacionals per a aconseguir l’abolició nuclear i que Hiroshima i Nagasaki siguin les dues úniques ciutats a sofrir aquesta tragèdia.
No invitació d’Israel
La cerimònia no ha comptat en aquesta ocasió amb l’assistència de l’ambaixador dels EUA a Tòquio, Rahm Emanuel, ni de l’ambaixadora britànica al país asiàtic, Julia Longbottom, ni tampoc amb els seus homòlegs de la resta de membres del G7 (excepte el mateix Japó), el Canadà, França, Alemanya i Itàlia, i de la Unió Europea (UE).
Aquest grup de països i la UE van explicar que “els seria difícil tenir participació d’alt nivell” en l’acte de Nagaski si Israel fos exclòs d’aquest, en una carta enviada pels seus ambaixadors al Japó a l’alcalde de la ciutat el passat 19 de juliol i recollida en els últims dies pels mitjans nipons.
Suzuki va insistir aquest dijous que l’exclusió d’Israel de la cerimònia en record de les víctimes del bombardeig atòmic “no és política”, sinó que està motivada per qüestions de seguretat.
En canvi, l’ambaixador d’Israel al Japó, Gilad Cohen, sí que va acudir a la cerimònia a Hiroshima aquest dimarts i va escoltar amb semblant seriós les paraules del seu alcalde, Kazumi Matsui, en una invitació que va ser criticada, ja que Hiroshima no va convidar a Rússia i Bielorússia, com fa en els últims tres anys, i tampoc a Palestina.
El 9 d’agost, la bomba ‘Fat Man’ va ser llançada sobre Nagasaki per l’exèrcit estatunidenc i va explotar a les 11.02 h a uns 470 metres d’altura, amb una detonació equivalent a 21 kilotones de TNT, deixant més del 40% de la ciutat destruïda.
Es calcula que unes 40.000 persones van morir en el moment del bombardeig atòmic contra Nagasaki i unes 70.000 en el d’Hiroshima tres dies abans, als quals els seguirien desenes de milers més fins a finals d’aquest any a conseqüència de la radiació.
Fins a l’actualitat s’estima que unes 400.000 persones van perdre la vida en totes dues ciutats per l’atac o les seves seqüeles.
