Política

La sobirania francòfona

El president francès va popularitzar la reivindicació en una visita al país el 1967 cridant: "Visca el Quebec lliure!". El Partit Quebequès va convocar dues consultes independentistes i les va perdre. El Parlament canadenc va reconèixer el 2006 el Quebec com una nació dins del Canadà

A l'escut del Quebec hi diu Je me souviens (jo recordo), una frase que es pot trobar a totes les matrícules, als edificis públics i als documents oficials i que recorda que aquesta nació encabida dins del Canadà és un dels pobles que més presents té els seus orígens nacionals.

El Quebec no oblida la seva història, fruit de dues conquestes militars, la primera dels francesos contra els pobles indígenes al segle XVI i la segona l'any 1760 per part de l'Imperi Britànic.

La província del Quebec és la més gran de tot el Canadà i té una població de 7,6 milions d'habitants. Tot i els segles de dominació anglòfona, les diferències lingüístiques del Quebec respecte a la resta del territori del Canadà són el tret més característic de la seva identitat.

Com a conseqüència dels períodes de repressió i assimilació anglesa que va patir el territori del Quebec, ara el francès està molt protegit legalment i té la consideració de llengua del país. És l'única llengua oficial i el 80% dels habitants de la província són francòfons.

A la resta del Canadà, en canvi, tot i la cooficialitat de les dues llengües, només parla francès prop d'un 25% de la població, molts dels quals són funcionaris públics. El gran popularitzador de la reivindicació va ser el general De Gaulle, que en una memorable visita el juliol del 1967 no es va estar d'entonar el crit: "Visca el Quebec lliure!". França donava suport a la sobirania quebequesa.

El Partit Quebequès (PQ) és la principal força independentista del país i la que més anys ha governat, des del 1977 fins l'any 2006. Durant els seus primers anys de mandat sobiranista (1977-1981) el PQ va aconseguir l'oficialitat del francès.

Finalment el 1980 el govern va convocar un referèndum que preguntava als ciutadans si volien que el govern del Quebec negociés la sobirania. Malgrat els esforços dels nacionalistes, el govern central del Canadà va intentar aigualir la consulta prometent més autonomia dins la Constitució al Quebec, i el oui només va obtenir un 40% dels vots contra el 60% de respostes negatives.

Però l'any 1982 el Canadà va refer la seva carta magna unilateralment i va declarar inconstitucional gran part de la legislació que havia aprovat el PQ. El Quebec mai no va voler ratificar el text, ni tan sols durant el govern del Partit Liberal, entre els anys 1986-1994. Des de llavors fins avui la crisi constitucional ha estat permanent, un fet que el Partit Quebequès va aprofitar l'any 1994 per tornar a arribar al govern amb la promesa d'una nova consulta.

El resultat de l'últim referèndum, celebrat l'any 1995, va ser només un triomf moral per als nacionalistes, ja que la participació havia estat molt alta (94%) i s'havien quedat a molt poc de la victòria, amb un 49,4% dels vots a favor. Aquest èxit va fer que el Partit Quebequès prometés convocar una tercera consulta que pogués ser la definitiva per aconseguir la independència del Canadà.

En el panorama polític actual del Quebec la convocatòria d'un nou referèndum sembla ara una fita difícil d'aconseguir. En l'actualitat i des del 2006 al país hi governa el Partit Liberal, contrari a la independència.

A més, el 27 de novembre del 2006 el Parlament del Canadà, en un intent d'afeblir els desitjos sobiranistes, va reconèixer el Quebec com a nació "dins un Canadà unit", una denominació que només fa pal·leses les diferències culturals. Aquesta no va ser, però, l'única mesura que va adoptar el govern del Canadà respecte al Quebec.

A les últimes eleccions celebrades al març del 2007, el president de Canadà, el conservador Stephen Harper, va intentar influir en els resultats prometent uns pressupostos més generosos per al Quebec, ja que la justícia fiscal és un dels arguments principals dels partits que demanen més autonomia.

Finalment, el Partit Liberal va tornar a guanyar, però va haver de formar el primer govern en minoria des de feia cent anys, perquè el vot va quedar molt fragmentat per l'aparició d'un tercer partit, Acció Democràtica del Quebec, que es va constituir com a segona força per davant del PQ, l'únic partidari de fer una nova consulta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
regne unit

El Parlament britànic aprova el pla per deportar migrants a Ruanda

barcelona
política

Zapatero: “Hauria estat tremendament negatiu veure Puigdemont a la presó”

barcelona
alemanya

Detenen l'assistent d’un eurodiputat d’AfD sospitós d’espiar per a la Xina

barcelona
Jon O. Urain
Editor de política de ‘Berria’

“EH Bildu ja és una alternativa de govern al País Basc”

Barcelona
Carles Puigdemont
Candidat de Junts + Puigdemont x Catalunya

“Si hi ha una majoria simple però sòlida hem d’intentar governar”

Perpinyà
Eugeni Pibernat i Roig
Portaveu de Tots per Begur i Esclanyà (TxBE) i cap de l’oposició local

“Sense nous permisos d’obres no hi ha marge per invertir”

Begur
estats units

Desenes de detinguts en la Universitat Yale contra la guerra a Gaza

barcelona
guerra a gaza

Detinguts dos palestins a Jerusalem per atropellament

barcelona
unió europea

Brussel·les amenaça de suspendre TikTok Lite a Espanya i França

barcelona