Política
Mor el polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola del 1978
El govern instal·larà la capella ardent al Palau de la Generalitat amb tota probabilitat demà
El polític català Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola del 1978, ha mort aquest divendres a Barcelona, als 79 anys d'edat. Patia Alzheimer, els efectes del qual van quedar reflectits en el documental Bucarest, la memòria perduda, del seu fill, Albert Solé Bruset.
Solé Tura, que ha estat advocat, polític i professor universitari català, va néixer el 23 de maig de 1930 a la població de Mollet del Vallès. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic de dret constitucional. Va ser escollit degà el 1985. És oncle de Montserrat Tura, l'actual consellera de Justícia.
L'any 2007 la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi.
Durant la seva joventut va militar al Front d'Alliberament Popular i als anys 50 va ingressar a la cèl·lula del PSUC a la Universitat de Barcelona. Es va exiliar a França als anys 60, on va conèixer la seva primera esposa.
A finals dels 60 va ingressar a l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), de pensament maoista, fins que el 1973, amb una part important dels dirigents d'aquesta organització, va reingressar al PSUC.
A partir de la Transició democràtica espanyola va ser un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins d'aquest partit va ser un dels principals defensors de les tesis comunistes del secretari general del PCE, Santiago Carrillo, i va ser escollit diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona en les eleccions generals del 1977, escó que va repetir en les eleccions de 1979. Va ser cap de llista del PSUC per Barcelona a les eleccions municipals de 1983.
Solé Tura va ser també un dels set ponents de la Constitució espanyola del 1978. L'any 1985 va abandonar el PSUC i va ingressar al Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE), i novament va ser escollit diputat per Barcelona en les eleccions de 1989, 1993 i 1996.
L'any 1991 va ser nomenat ministre de Cultura en el govern de Felipe González, càrrec que va ocupar fins al 1993. Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i es van començar les del Teatro Real, que no van finalitzar durant el seu mandat.
A finals del 2007 es va fer públic que patia la malaltia d'Alzheimer. I mesos més tard el seu fill Albert va estrenar el documental Bucarest, la memòria perduda, fet en clau autobiogràfica però recollint la vida política del seu pare en la clandestinitat.
Capella ardent
La capella ardent de l'exponent constitucional i exministre Jordi Solé Tura s'instal·larà demà i diumenge al Palau de la Generalitat. Es col·locarà al Saló Sant Jordi, on tradicionalment s'instal·len les capelles ardents de les grans personalitats catalanes. Estarà obert al públic demà de 16 a 20h i diumenge de 9 a 12h.
Solé Tura, que ha estat advocat, polític i professor universitari català, va néixer el 23 de maig de 1930 a la població de Mollet del Vallès. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic de dret constitucional. Va ser escollit degà el 1985. És oncle de Montserrat Tura, l'actual consellera de Justícia.
L'any 2007 la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi.
Durant la seva joventut va militar al Front d'Alliberament Popular i als anys 50 va ingressar a la cèl·lula del PSUC a la Universitat de Barcelona. Es va exiliar a França als anys 60, on va conèixer la seva primera esposa.
A finals dels 60 va ingressar a l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), de pensament maoista, fins que el 1973, amb una part important dels dirigents d'aquesta organització, va reingressar al PSUC.
A partir de la Transició democràtica espanyola va ser un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins d'aquest partit va ser un dels principals defensors de les tesis comunistes del secretari general del PCE, Santiago Carrillo, i va ser escollit diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona en les eleccions generals del 1977, escó que va repetir en les eleccions de 1979. Va ser cap de llista del PSUC per Barcelona a les eleccions municipals de 1983.
Solé Tura va ser també un dels set ponents de la Constitució espanyola del 1978. L'any 1985 va abandonar el PSUC i va ingressar al Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE), i novament va ser escollit diputat per Barcelona en les eleccions de 1989, 1993 i 1996.
L'any 1991 va ser nomenat ministre de Cultura en el govern de Felipe González, càrrec que va ocupar fins al 1993. Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la Biblioteca Nacional i es van començar les del Teatro Real, que no van finalitzar durant el seu mandat.
A finals del 2007 es va fer públic que patia la malaltia d'Alzheimer. I mesos més tard el seu fill Albert va estrenar el documental Bucarest, la memòria perduda, fet en clau autobiogràfica però recollint la vida política del seu pare en la clandestinitat.
Capella ardent
La capella ardent de l'exponent constitucional i exministre Jordi Solé Tura s'instal·larà demà i diumenge al Palau de la Generalitat. Es col·locarà al Saló Sant Jordi, on tradicionalment s'instal·len les capelles ardents de les grans personalitats catalanes. Estarà obert al públic demà de 16 a 20h i diumenge de 9 a 12h.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
