Política

L’autodeterminació comença a Arenys de Munt

La consulta popular vol generar el debat sobre la independència i el dret a decidir a tot Catalunya. Uns 70 municipis i entitats s’interessen per dur a terme la iniciativa

Generar debat sobre la independència de Catalunya i sobre la possibilitat de celebrar referèndums i consultes populars en un futur. Aquest és el principal objectiu esgrimit pels diferents grups municipals d’Arenys de Munt a l’hora de defensar la celebració de la primera consulta popular sobre l’autodeterminació que tindrà lloc el dia 13 de setembre.

La proposta, sorgida des de l’associació local Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) s’ha convertit en el centre d’atenció d’aquest estiu. En un principi el MAPA volia recollir firmes per la iniciativa legislativa popular (ILP) que instava el Parlament a convocar un referèndum sobre l’autodeterminació, però finalment no va prosperar. La CUP d’Arenys de Munt va presentar al ple del consistori del 4 de juny passat una moció de suport a la iniciativa que va ser aprovada per la resta de grups municipals, excepte el PSC. Aquesta moció va ser el punt de partida d’una proposta local que ha tingut un gran ressò en l’àmbit nacional.

“El món català està pendent d’Arenys de Munt i de veure com evoluciona la consulta popular per intentar després aplicar-la en d’altres municipis”, explica Josep Manel Ximenis, portaveu de la comissió organitzadora de la consulta. Ximenis, tot i admetre que el fet en si és poc transcendent, remarca que és rellevant perquè “és el primer poble que fa una iniciativa similar des del 1714”.

“Oficialment té poc valor perquè la consulta no és vinculant, però sí que té importància per a aquelles persones que sempre han buscat la llibertat d’expressió i el dret que té el poble a decidir”, argumenta l’alcalde, Carles Móra, del grup Arenys de Munt 2000. De la mateixa manera s’expressa el primer tinent d’alcade i portaveu de CiU a l’Ajuntament, Alfons Molons, que considera que amb la consulta “hem aconseguit posar en la primera línia informativa tant el debat sobre les consultes, com la tramitació de la llei de consultes que s’està fent al Parlament, a més del tema de la independència i l’autodeterminació”.

El dret a decidir
Des del grup d’ERC, Joan Rabasseda considera que la consulta del dia 13 “és un pas més per generar debat tant sobre la pregunta de si s’està d’acord que Catalunya sigui un Estat independent dins de la Unió Europea com sobre el dret a decidir”. En aquest sentit el membre de la CUP d’Arenys de Munt, Jordi Bilbeny, recorda que la iniciativa sorgeix de la societat civil, ja que si l’Ajuntament hagués convocat una consulta “l’haurien prohibit, cosa que evidencia un cop més la feblesa del sistema democràtic”. “Però d’aquesta manera es reforça l’autoestima i es referma la dignitat de la consulta i la necessitat de perdre la por davant les amenaces espanyolistes”, afegeix.

El fracàs dels polítics

Per Ximenis, que la consulta sorgeixi de la societat civil és una mostra del “fracàs de la classe política”. “Fa 15 anys –assegura el portaveu de la comissió organitzadora– dir que eres independentista estava mal vist i la gent tenia por d’expressar-ho obertament. Ara ja no passa res, però sí que encara hi ha por a fer aquesta mena de consultes sobre la independència de Catalunya i és una qüestió que caldria anar superant”.

Aquestes reticències sobre la pregunta formulada s’han evidenciat amb la negativa del PSC local a donar suport a la consulta. La segona tinent d’alcalde i portaveu del partit a Arenys, Rosa Albiol, remarca que han estat coherents amb la seva línia política. “Si treballem per aconseguir un Estat federal no té sentit que donem suport a una consulta sobre la independència de Catalunya”, assegura, tot i que puntualitza que el PSC no està en contra del mecanisme escollit, que considera adequat com a sistema per recollir l’opinió dels veïns, però sí del contingut. “Estem d’acord que es pregunti a la gent del poble, però sobre qüestions que afectin el poble d’Arenys de Munt. Per parlar de Catalunya ja hi ha l’Estat o la Generalitat”, argumenta Albiol.

Ciutadans entra en acció
En aquest sentit i en l’àmbit nacional, el partit Ciutadans ha anunciat que el seu president, Albert Rivera, presentarà demà una instància davant la Delegació del govern central a Barcelona perquè impedeixi la celebració de la consulta sobre la independència de Catalunya. És la primera entitat que intenta, de forma oficial i per escrit, obstaculitzar el desenvolupament del referèndum simbòlic, més enllà de les amenaces de la Falange de las JONS, que ha organitzat un manifestació contra la iniciativa arenyenca per al mateix dia 13.

Precisament sobre aquesta concentració del partit ultra, Ximenis considera que “la conselleria d’Interior s’ha equivocat autoritzant la manifestació” perquè “la Falange el que vol és impedir que fem un acte totalment democràtic”. Per Rabasseda (ERC), “no té sentit” que el mateix dia que s’organitza un acte “de participació democràtica vingui un partit, que en d’altres països de la UE estaria il·legalitzat, a manifestar-s’hi en contra”. A més, i davant les anunciades manifestacions antifeixistes, remarca que “Arenys de Munt no es pot convertir en un camp de batalla entre independentistes antisistema i falangistes”.

En aquest sentit, els portaveus dels diferents grups polítics llancen un missatge de tranquil·litat a la població, atemorida per la presència de la Falange i per les possibles represàlies que hi pugui haver. “El dia 13 de setembre el poble d’Arenys de Munt ha de ser una festa i cal que tothom surti a celebrar-ho”, afirma l’alcalde, que assegura que la seguretat estarà “garantida” per la presència dels Mossos d’Esquadra.

Móra es va reunir dijous amb la conselleria d’Interior per demanar que canviessin de dia la manifestació de la Falange. Ara estan a l’espera de la decisió que el departament de Joan Saura prengui un cop s’hagin llegit l’informe amb els arguments presentats per l’Ajuntament per impedir la celebració de la manifestació ultra.

Legal i amb garanties
Per garantir que la consulta popular del dia 13 és totalment legal, la comissió organitzadora ha anat amb molt de compte i ha fet tots els passos jurídics exigibles en aquestes ocasions. Així, el dia de la votació hi haurà un notari “per donar fe” que tot es fa correctament, observadors, urnes, llistes del cens electoral, interventors i fins i tot diverses personalitats públiques, com l’exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, que verificaran la “fiabilitat del procés”.

A més, també hi haurà representants d’una setantena de pobles i entitats culturals que hi assistiran com a observadors per intentar després importar la iniciativa als seus municipis i comarques. Aquest és el cas, per exemple, d’Òmnium Cultural del Baix Camp. Ramon Elias, portaveu de l’entitat, explica que l’objectiu és conèixer de prop “l’operatiu a nivell legal, tècnic i organitzatiu per després impulsar la consulta als diferents pobles de la comarca”. Amb tot, també considera que no tots els ajuntaments estaran d’acord a donar suport a una consulta d’aquest tipus i per això han d’estudiar possibles alternatives a la iniciativa popular dissenyada per Arenys de Munt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont veu “positiva” la conversa amb Iglesias i diu que van coincidir “en algunes coses”

El president Torra presentarà demà el Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Constituent

ERC veu l’estat de dret “tocat de mort” i acusa la justícia de “desprestigi absolut”

Un grup de suport al raper Pablo Hasél ha entrat a la seu del PSC a Lleida i penja una pancarta al balcó

El Consell de la República es presentarà oficialment el 30 d’octubre al Palau de la Generalitat

Torrent insta la CUP a “centrar els esforços” en conservar les majories parlamentàries de l’independentisme

Andorra la Vella

En marxa la reunió de Torra i Puigdemont a Waterloo amb la presència de representants d’ERC, JxCat, PDeCAT i entitats

waterloo

El fotoperiodista Jordi Borràs i el policia que el va agredir, cridats a declarar davant el jutge dilluns que ve

barcelona

La direcció de Catalunya en Comú recorda que el partit “és sobiranista”

barcelona