Eleccions
Campanya amb internet
Els candidats, a la recerca del perfil 2.0
Els caps de llista tenen clar que han d'estar a la xarxa per força i interactuar amb els usuaris
Els partits recullen als seus programes propostes que reben per internet
La del 28-N serà la primera gran campanya electoral bidireccional
Els candidatsno tenen Twitter, perquè asseguren que els falta temps
per actualitzar-lo
De la campanya a internet a la campanya amb internet. Un simple canvi de preposició que significa una gran evolució per als estrategs electorals. La xarxa ha deixat de ser un vehicle que només distribuïa informació i s'ha convertit en un canal interactiu amb feedback, la denominada bidireccionalitat. És la filosofia de les xarxes socials i aquest és el gran filó que volen aprofitar totes les formacions. El fenomen del 2.0. Paraules com Facebook, Twitter, blog o Flickr estaran més que presents en aquests comicis en què els polítics han de tenir un contacte directe i recíproc amb els internautes. És per això que navegant pel Twitter ja ens podem acostumar a trobar expressions com #28N. Es tracta d'una manera de classificar les temàtiques perquè els usuaris que parlin d'una mateixa qüestió es puguin trobar. En aquest cas serien les eleccions. Són les etiquetes o hashtag.
Els partits ja fa temps que preparen la seva estratègia. Cap no es vol quedar enrere. Tots els candidats tenen el seu perfil a Facebook, que intenten actualitzar el màxim possible. També asseguren que es llegeixen la majoria de missatges per conèixer l'opinió de la gent. Els blogs són una altra de les seves eines, mentre que el Twitter queda arraconat. Cap no en té. El motiu? Es tracta d'un sistema que mereix una actualització constant i molta més dedicació. Per exemple, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, l'ha abandonat perquè no tenia prou temps per portar-lo al dia.
Però internet no és la panacea i també té els seus perills. Els partits no poden controlar tot el que diuen els seus militants i després es troben en embolics com el que va provocar l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, que en el seu blog i a Facebook va apuntar que “Montilla és el president que Franco somniava per a una Catalunya en democràcia”. Tremosa es referia al fet que les eleccions coincideixin amb el cap de setmana del Barça-Madrid i ho comparava amb l'època en què Franco tapava la seva política amb el futbol.
Són les virtuts i els defectes de la gran xarxa.
Montilla a la butxaca #28N
Una de les darreres novetats que ha impulsat el PSC és President Montilla a la butxaca. Es tracta d'una eina de difusió per a telèfons mòbils que fa arribar als usuaris tota la informació que hi ha sobre Montilla i també sobre la campanya.
Els socialistes, segons explica la responsable de l'acció política a la xarxa, Jordina Freixanet, tenen la “creativitat” i la “participació” com a principals virtuts en el 2.0. És en aquest context en què s'ha ideat el web www.sociates.cat, que serveix per arribar als electors més implicats en aquest fenomen i que té un disseny molt més desenfadat en comparació amb la pàgina institucional.
En aquest web progre s'hi poden trobar propostes tan curioses com una sèrie de fotografies que la gent envia des de tots els racons del món fent un gest amb la mà que emula la M de Montilla. També fan una crida als internautes perquè expliquin la seva visió sobre l'obra que ha fet el govern i posin èmfasi en “el canvi real”, un dels eslògans socialistes. “Estem davant d'un canvi de mentalitat i de concepte. Es deixa parlar a la gent i se l'escolta. Esperem que aquest 2.0 vingui per quedar-se”, destaca Freixanet. El PSC manté que, a diferència del seu opositor, CiU, no fa servir la xarxa com una “gran empresa de publicitat”, sinó com un canal més interactiu.
La teranyina de CiU #28N
La campanya de Barack Obama ha estat un dels grans referents per a CiU a l'hora de plantar batalla en el camp del ciberespai. La nineta dels ulls dels convergents és la “xarxa social vertical”, una teranyina batejada com a cativistes. Es tracta d'un punt de trobada que serveix per organitzar i concentrar en una sola aplicació les plataformes com Flickr, YouTube, Twitter o Facebook. A més, els nacionalistes han intentat que els militants s'impliquin en aquesta nova cultura i és per això que van editar un manual de ciberactivisme en què donaven consells per a un bon ús d'internet. “Volem que els nostres valors circulin a la xarxa. La campanya digital és que es parli de nosaltres”, comenta el cap d'informació de CiU, Roc Fernández, el qual afegeix: “La política té un termòmetre que fins ara no teníem. Amb els comentaris de la gent al carrer podem saber què pensen”.
A més, CDC té aplicació per a mòbils i un web –que propugna el canvi que ha de començar després dels comicis– en què també demana la participació de la gent perquè els enviï propostes. A internet, doncs, també xoquen els lemes dels dos grans partits. Quin és el canvi? L'actual, el del tripartit, o el que ha de venir, el de CiU?
Una altra fórmula de la qual es vanagloria CiU és el videoblog d'Artur Mas que es va posar en marxa l'any 2006. “Volíem potenciar el Mas no polític en un moment en què hi havia certs clixés contra ell”, rebla Fernández.
Les tres potes d'ERC #28N
Els republicans basen la seva estratègia a internet en tres vessants: escoltar l'audiència i incorporar algunes de les seves propostes; fer tests als internautes per conèixer la seva opinió sobre determinats temes i enviar informació a tots els afiliats. Aquestes potes es complementen amb una altra consigna que ERC vol que tots els militants s'apliquin: “sigues tu mateix a la xarxa”.
El portaveu dels republicans i responsable del partit en aquest sector, Ignasi Llorente, explica una anècdota relacionada amb el facebook de Joan Puigcercós: “Els usuaris molts de cops es preguntaven si era el mateix Puigcercós qui actualitzava el seu facebook fins que un diumenge va penjar una recepta d'arròs, i llavors vam rebre 50 o 60 comentaris dient que ara s'havien adonat que era ell qui escrivia”.
La campanya electoral d'ERC, com la resta de formacions, vol ser la més “interactiva” possible i aquí és on entra en joc el domini www.decideixes.cat. “Si una de les nostres filosofies és el dret a decidir, internet també ho ha de plasmar”, destaca Llorente. En aquest web, ERC recull propostes sobre el programa electoral i també té obert un concurs perquè joves creadors realitzin un espot per a les eleccions.
La credibilitat d'Herrera #28N
ICV no vol desvelar gaire les línies que seguirà la seva campanya 2.0, però sí que asseguren que una bona part es basarà en la “credibilitat” del candidat, Joan Herrera, a internet. “És una persona que fa tres anys que està a la xarxa i sempre contesta els seus missatges. Fins i tot ha aprofitat algunes recomanacions que li han fet a Facebook per formular preguntes al Congrés”, remarca la responsable de les xarxes socials d'Iniciativa, Eva Marín.
Els ecosocialistes intentaran mobilitzar el seu electorat a través d'internet i fa pocs mesos ja van començar a recollir iniciatives dels internautes per tal d'incloure-les al seu programa electoral, que ja s'ha aprovat. “En campanya volem connectar la realitat virtual i la real”, afegeix Marín.
Voluntaris populars #28N
El PP presumeix de la força que tenen els seus voluntaris al ciberespai. Un grup de persones afins als populars van aplegar-se amb la intenció de potenciar aquesta marca a internet, sobretot entre els més joves. Es tracta del grup populares en la red, que tenen un perfil a Facebook i també un web. En la seva pàgina de Facebook deixen clara la seva missió: “Es busquen persones voluntàries per a perillosa missió: defensar Catalunya i Espanya”. Per la seva part, la direcció del PP també té clar que ha de potenciar el web i les xarxes socials, tant les del partit com les de la candidata, Alícia Sánchez-Camacho. També té previst engegar un videoblog de Sánchez-Camacho i un xat en què la cap de llista contestarà als usuaris. “Internet és bàsic i fonamental. Té el gran avantatge que llances un projecte i de seguida ja saps si té acceptació”, indica el secretari general del PP a Catalunya, Jordi Cornet.
L'arma dels més petits #28N
Els partits extraparlamentaris han trobat un excel·lent aliat en la xarxa tenint en compte que, sovint, tenen un espai reduït en els mitjans de comunicació convencionals. Els serveix per difondre la informació que volen i per intentar arribar a tot arreu. L'exemple serien Reagrupament o Solidaritat Catalana per la Independència, que actualitzen constantment els seus webs amb notícies, fotografies, propostes o comentaris dels simpatitzants.
L'expresident del Barça, Joan Laporta, també va fer servir les virtuts d'internet per atraure l'atenció. En un moment en què encara ocupava la llotja del Camp Nou i s'especulava amb la possibilitat que entrés en política, va preparar un web en què va incloure un comptador per anunciar quan es posaria en marxa el seu projecte. El dia D, el web es va col·lapsar davant de la multitud de visites que va rebre, tot i que el seu missatge va ser més aviat decebedor i en aquells moments no aclaria si es presentaria als comicis, tal com al final ha acabat passant.
