Una batalla frec a frec a la costa

El Baix Penedès, una de les comarques de la demarcació tarragonina més tradicionalment polèmiques en l'aspecte polític, es prepara per a un altre duel a les urnes que es preveu, un cop més, molt ajustat als grans nuclis de la costa (el Vendrell, Calafell i Cunit) i condicionat a l'interior per grans projectes com ara la plataforma logística Logis Penedès, que ja va marcar, i molt, la dinàmica electoral de l'interior de la comarca d'ara fa quatre anys i, molt especialment, els pactes postelectorals.

Les eleccions del maig del 2007 van trencar dos mandats de relativa hegemonia dels socialistes en nombre de vots, amb el retorn de CiU al capdavant del rànquing de la llista més votada. Les dues principals llistes, de fet, han viscut des de la recuperació de la democràcia un historial de relleus com a preferits dels electors, amb resultats generalment més ajustats en cas que els socialistes vencin, i amb una mica més de distància en cas que siguin els convergents els que s'emportin la victòria global.

CiU, però, sempre ha estat la força amb més regidors a la comarca des del 1979, especialment gràcies als bons resultats obtinguts als nuclis més petits de l'interior. Paradoxalment, però, l'escalada de posicions ara fa quatre anys de la federació nacionalista respecte del PSC es va produir en un moment de dispersió del vot i reducció del seu tant per cent de vots, i amb la pèrdua d'una plaça que semblava pràcticament inamovible: la presidència del Consell Comarcal. La baixada a la segona plaça del PSC va tenir més cares dolces que la presidència d'aquest òrgan supramunicipal: la recuperació de l'alcaldia de Calafell i el manteniment de la de Cunit segurament van ajudar a digerir la pèrdua de la plaça del Vendrell.

El manual d'instruccions de la política baixpenedesenca, però, té una advertència molt clara: la veritable batalla es juga a partir del dia després als despatxos. Això ho marca el fet que de les tres ciutats que trobem a la costa de la comarca (principals pols d'atracció de l'explosió demogràfica del Baix Penedès en les dues darrers dècades), dues van experimentar un empat de regidors entre les dues forces més votades (el Vendrell i Calafell), i a la tercera, Cunit, la victòria per a la candidatura socialista va dependre d'un marge tan ínfim com dos únics vots. Aquest frec a frec ja fa diversos mandats que es repeteix a les urnes, i fa preveure una altra batalla ajustada i amb diverses incògnites postelectorals.

Això sí, els resultats de les eleccions al Parlament fan que probablement CiU arribi amb més ales a les places principals de la comarca. Dels tres ajuntaments principals, tan sols governa a la capital, el Vendrell, i en una precària minoria que l'ha fet dependre sovint dels vots del PP i de la polèmica PxC, tercera força al consistori. Tot i això, la renúncia a repetir de l'exalcaldessa socialista Helena Arribas obre més incògnites. De moment, no han definit quin serà el nou alcaldable del PSC, tot i que hi ha rumors de retorn de l'exalcalde Martí Carnicer per substituir-la. Tot plegat pot prometre un duel força igualat entre el PSC i CiU, sobretot si finalment Jané opta per tornar a repetir candidatura.

Més aires de canvi bufen a Cunit, on el PSC s'haurà d'enfrontar per primer cop a una contesa electoral després del trauma de la inhabilitació per sentència de la seva històrica alcaldessa, Dolors Carreras. La seva substituta, la també senadora Judith Alberich, ha tingut un mandat complicat, amb contínues disputes amb el soci tradicional de la formació (PP) i problemes que segurament l'erosionaran, amb la crispació social sobre la revisió de l'IBI al capdavant, i la delicada situació econòmica municipal i la polèmica gestió del conflicte de la mediadora municipal i l'imam a la rereguarda. La convergent Montserrat Carreras, a qui van faltar tres vots el 2007 per guanyar les eleccions, s'entreveu com a vencedora, i més amb la bona entesa amb la resta de l'oposició de què ha fet gala en aquest mandat.

Més incògnites s'obren a Calafell, on el PSC ha aconseguit, després de diversos mandats inestables, mantenir-se a l'alcaldia durant els quatre anys. Però caldrà veure si una reedició de la candidatura de Jordi Sánchez pateix els efectes d'uns conflictes molt centralitzats a Segur (el barri més poblat, i amb batalles importants com ara el nou POUM) i, sobretot, la trajectòria erràtica dels seus socis (ADMC i ERC), tots ells reconvertits a edils no adscrits. L'exalcalde Joan Olivella (CiU) intentarà beure de tot plegat per recuperar el càrrec.

A Calafell trobem també el principal interrogant pel que fa a la presència d'independents a la comarca. La desintegració d'ADMC (amb l'ingrés del que havia de ser nou cap de llista a un psiquiàtric inclòs) ha deixat pas a, com a mínim, dues llistes independents noves (UAM i Anem), que caldrà veure si ocuparan aquest buit. L'altra gran pregunta fora de les sigles tradicionals al Baix Penedès serà descobrir si PxC ja va tocar sostre el 2007, sobretot al Vendrell, o si bombes mediàtiques com el debat del burca o el top manta encara els farà créixer més. L'agra polèmica viscuda amb els candidats a Calafell no els ho posarà pas fàcil.

Pel que fa a la resta de sigles, el PP (que ve d'una trajectòria estable) té perspectives de creixement, i ERC i ICV segurament lliuraran la batalla més important a l'interior, especialment a la zona afectada pel projecte del Logis Penedès i que ja va condicionar pactes tan inhabituals com el de Banyeres (CiU i ICV). Tant republicans com ecosocialistes, així com CiU, volen continuar bevent d'una campanya en contra del Logis que continuen encapçalant en l'àmbit local (caldrà veure si CiU la manté també en l'àmbit nacional), i que, en principi, ha de perjudicar el principal valedor del projecte, el PSC, gran perdedor el 2007 en aquest camp. No sabem, però, si la crisi afectarà una polèmica en què també es barregen les visions de la comarca contràries a la seva absorció per l'àrea metropolitana de Barcelona i la reivindicació de la vegueria del Penedès.