Política

JULIÀ DE JÒDAR

ESCRIPTOR

“Som en una transició històrica del vell al nou”

deures · “La capacitat d'articular la consciència alliberadora desvetllada per les consultes és el repte del moviment”

“Les institucions hauran de prendre partit”

L'escriptor Julià de Jòdar (Badalona, 1942) té un vessant activista polític important. En les properes municipals, va a les llistes de la CUP-Alternativa per Barcelona. La seva obra més coneguda és la trilogia titulada L'atzar i les ombres.

Julià de Jòdar no dubta en acceptar l'entrevista per la sèrie prèvia al 10-A de Barcelona Decideix. “Ja he votat anticipadament, al barri de Fort Pius”, em diu a la primera de canvi.

Ha votat que sí. Per què?

El meu sí és una constatació de la força del present i una inversió de futur sense reserves.

Quan es va definir vostè independentista per primer cop?

Fa més de 35 anys, a partir d'una anàlisi desapassionada del que creia que li convenia als nostres països: d'aquí la nostra oposició a la Constitució Espanyola de 1978 i a l'Estatut de 1979.

Què els hi diria als que diuen que això de les consultes no servirà de res?

Som en una transició històrica entre el vell caduc i el nou emergent; en conseqüència, coexisteixen, en un equilibri inestable i desigual, una legalitat imposada i una legitimitat alliberadora. Entremig, hi ha unes institucions que, tard o d'hora, hauran de prendre partit.

I als que diuen que la majoria de Catalunya no està a favor de la independència, què els diu?

La cosa és ben senzilla: que ens ho deixin demostrar, que a Catalunya no hi ha una majoria favorable a votar sobre la fundació d'un estat propi.

La participació en la consulta de Barcelona, que serà un dels factors clau per definir l'èxit del moviment proconsultes a tot Catalunya, és una incògnita.

No sóc pas endeví, però hi ha raons per afirmar que l'aportació de Barcelona serà important per incrementar el nombre d'abanderats, és a dir, la punta de llança de la marxa del 10-J.

Amb què es quedaria un cop s'acabi l'última tongada dos anys després des de la primera consulta d'Arenys de Munt?

El moviment es fa pas a pas, ens queda molt per fer, no cal precipitar-se. Tenim un escenari institucional dedicat a tapar els forats evidents, mentre corre el risc que una allau sorda, però detectable, el deixi inservible; al seu costat, una inquietud ciutadana, estesa com una taca d'oli, que demana solucions d'abast històric i general, ofertes per líders coratjosos, sense reserves, però amb un equilibri entre el que volem i el que tenim.

On ens ha de conduir el moviment de les consultes?

El moviment no ho és tot. La capacitat d'articular la consciència alliberadora, desvetllada per la consultes, és el repte. Sense anar més lluny, el 30 d'abril se celebrarà la Conferència Nacional per un Estat Propi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Resistència cap a la República

El nou full de ruta de l’Assemblea Nacional (ANC) planteja fer efectiu l’estat propi i afrontar la repressió

Crida a organitzar-se per defensar pacíficament la República al carrer

barcelona
 

Acusen Cs de fer demagògia amb el barri de Sant Joan de Figueres

FIGUERES
 

L’ANC afronta el delicat relleu de Sànchez i de mig secretariat

barcelona
 

El desordre mundial es trasllada a Munic, en espera d’un nou lideratge alemany

Berlín
 

Gabriel es refugia a Suïssa abans de la declaració al TS

BARCELONA
 

Barcelona es persona en la causa de l’atemptat del 17-A

barcelona
 

Trump accepta que la trama russa és real

Washington
 
opinió

La UE i les capacitats militars

Economista i politòleg
 

ERC alerta d’una causa general

barcelona