Fer l'orni
Generalitat i Estat obvien la JEC i insinuen que les forces de seguretat només actuaran contra les concentracions en cas d'aldarulls
Presència massiva a les concentracions
Il·legals des d'aquesta mitjanit passada, no es desallotjaran les protestes dels “indignats” sempre i quan siguin pacífiques. Aquesta és, inicialment, la voluntat dels governs català i espanyol que, ahir, van insinuar –amb la boca petita– que no atendran la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) que prohibeix les concentracions avui, jornada de reflexió, i demà, eleccions.
Darrera de la determinació hi ha el convenciment que el desallotjament de la plaça de Catalunya i la Puerta del Sol, així com de la resta d'acampades seria contraproduent, sobretot amb les simpaties que ha recollit el moviment. I la convicció que podria tenir repercussions sobre els manifestants i sobre els resultats del 22-M. La prohibició de la JEC va tenir un efecte crida, multiplicant la presència de concentrats a les capitals catalana i espanyola. Milers de persones es concentraven ahir a la nit tant a la plaça de Catalunya com a la Puerta del Sol.
El govern, que ha coordinat la seva actuació
amb La Moncloa, va insinuar que els mossos d'esquadra no intervindran
si la protesta és manté
pacífica. “D'acord amb
la mateixa normativa
vigent, en un estat democràtic i de dret, l'ús de la força sempre és l'última opció”, va assenyalar el portaveu, Francesc Homs. La Generalitat no interromprà la concentració si els “indignats” d'arreu de Catalunya no fan ús de
la violència al carrer.
El govern subratlla que la JEC no emplaça a dispersar les protestes, tan sols considera que són
il·legals. Homs va fer èmfasi en què la responsabilitat del govern es fer complir
la normativa “en el sentit més ampli del terme”.
Literalment, garantirà el “correcte desenvolupament” del 22-M i vetllarà per l'ordre públic. Els cossos policials actuaran “amb proporcionalitat”.
Un cop rebuda la notificació de la resolució de la JEC, el Departament d'Interior va comunicar a un dels convocants la prohibició. El de Catalunya va
ser un esquema similar
al de la Puerta del Sol. Des de Madrid, el vicepresident espanyol primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, també havia anat amb peus de plom, en un moment en què algunes veus del PP reclamen que es compleixi la llei. “On hi ha un problema no se'n crea un altre, ni dos ni tres”, apuntava, deixant entreveure que no s'actuarà.
Avalen la JEC
Tot i la contestació social al veto de la JEC, va rebre el suport dels tribunals, reunits d'urgència. El Suprem no va admetre un recurs d'IU que considerava que la prohibició “atempta” contra drets fonamentals, com el d'expressió i reunió. El problema no era, però, la petició sinó qui la formulava,
ja que el partit “està mancat” de legitimitat per
impugnar la decisió.
El Tribunal Constitucional tampoc va acceptar el recurs d'un advocat de Múrcia en el mateix sentit al·legant que hauria d'haver anat abans al Suprem. I tampoc es preveu que prosperi l'escrit fet a la fiscalia per un grup d'advocats solidaritzats amb la plaça de Catalunya perquè promogui un recurs d'empara davant del TC rebutjant la resolució. Fonts judicials el van situar en un gest simbòlic, ja que no
té recorregut legal tal
com la van presentar.
Això va passar en el tancament de campanya, amb les forces fent crides a la participació i al vot útil. I apel·lant a “indignar-se” anant a les urnes.
Els vots de la Junta Electoral Central
A les eleccions catalanes va ser pel cara a cara entre José Montilla i Artur Mas i, en aquesta, pels “indignats”. En tots dos casos pendents d'una resolució de la Junta Electoral Central, la JEC.
La junta la formen un total de 15 membres, vuit magistrats del Tribunal Suprem i cinc catedràtics elegits pel Parlament. La resolució vetant “les reunions i concentracions” dels “indignats” es va prendre amb cinc vots a favor, quatre en contra i una abstenció. Tres membres van marxar abans de votar.
Els conservadors van decantar la balança. Van dir sí a la prohibició el rector de la Universidad del Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano, la catedràtica Silvia Díaz i el magistrat del Suprem José Manuel González, conservadors, i els també magistrats, però progressistes, Rafael Fernando i Antonio Martín, president de la JEC. En contra, ho van fer el magistrat conservador José Manuel Maza, el també magistrat Luciano Varela (progressista) i els catedràtics Rosario Garcia (progressista) i José Manuel Trayter (CiU). Es va abstenir Pablo Santolaya (progressista).
