La tècnica de l'aspersor
Diu la llegenda que en el congrés nacional d'Esquerra celebrat el juliol de 2004 a Lleida Joan Ridao, en tornar d'anar al servei i de fumar un Ducados, va assabentar-se (a través d'un periodista que cobria el congrés) que havia estat rellevat com a portaveu del partit. I és que, parit el pacte de la bicefàlia Carod-Puigcercós, el de Cambrils havia exigit el lloc per a la jove Marina Llansana, i Puigcercós havia cedit en no valorar Ridao com “un dels seus”. Aquest capítol podria explicar com és que finalment dissabte vinent hi haurà primàries per triar candidat a encapçalar la llista d'ERC a Madrid.
“Em va estranyar que Ridao dissabte passat no tirés la tovallola i pactés anar de dos de Alfred Bosch a la llista. Potser per orgull. Potser perquè encara arrossega el trauma del 2004, que el va marcar molt. Potser mal aconsellat per Ignasi Llorente, que és del poc afí que li queda al partit.” Aquest junquerista de primera hora, interrogat sobre per què creia que finalment Ridao cediria, assegura: “Ell és de mena pactista i amb gran tendència a defugir el conflicte frontal.” I com que Llorente tampoc no respon a un perfil molt més guerrer, altres fonts d'Esquerra assenyalen el diputat Joan Tardà com una de les grans explicacions de l'enrocament de l'actual portaveu parlamentari al Congrés.
“El 90% dels avals de consellers nacionals aconseguits per la candidatura de Ridao per les primàries els ha obtingut a través de Tardà”, valora un dels homes d'Oriol Junqueras. El de Cornellà és molt apreciat a Esquerra, on la majoria el valora com un home íntegre. En ell i en la seva capacitat de convicció és on se centren els maldecaps dels junqueristes de cara a les primàries del dissabte 17 de setembre: “És força clar que Bosch s'hi imposarà, però el repte és que la votació no quedi ajustada, que no faci començar el mandat de l'Oriol amb sensació d'inestabilitat interna.” I és que l'equip de Junqueras, primer amb calma al partit, vol mirar d'eixamplar les actuals fronteres d'ERC, “sense dogmatismes”. Mitjançant la tècnica de l'aspersor que s'atribueix a l'eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts.
Alfred Bosch, l'aposta de Junqueras per Madrid, és això. Algú que havia estat a Esquerra, que se n'havia allunyat, i que ara hi torna per implicar-s'hi del tot. La foto de Junqueras amb Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV) aquesta setmana en la presentació del llibre del republicà és part de la mateixa estratègia. Mirar de fer aspersió de forma transversal en l'àmbit del sobiranisme. Aquest vol ser el segell Junqueras de primera hora: un escoltar aquells que vulguin interactuar-hi. De fet, l'aspirant a líder d'ERC ja ho està aplicant (en off) en la construcció del seu projecte.
D'un antic cap de premsa de Puigcercós a Madrid a un reagrupat de primera hora que també pionerament va quedar decebut del carreterisme. Junqueras parla amb força gent. Mira d'aplicar la tècnica de l'aspersor. Fins i tot amb Joan Carretero manté una bona relació que sorprèn algun dels seus. Evidentment també té les seves fòbies, com les que el distancien d'Elisenda Paluzie i del solidari Emili Valdero, però la idea en general és mirar de sumar. El benachista Lluís Salvadó –”els d'Ernest Benach són amb en Junqui”– s'ha encarregat de compilar els avals de Bosch. Ell serà el seu home fort al partit, qui organitzarà el moviment de tropes. I de Brussel·les al Principat, la seva ombra Jordi Bacardit seguirà tenint cura de l'agenda i de part del relat del líder, de fer aspersió als mèdia, que bona falta els farà, al nou líder i al partit.
@toniaira
[email protected] protegit
