Política

La fi de Ciutadans pel Canvi

Història d'una il·lusió

La plataforma maragallista Ciutadans pel Canvi es va autodissoldre el 13 de desembre després de dotze anys d'història

El 1999 va arribar a obtenir 15 diputats i el 2003 un conseller, però, actualment, no té pes polític

Els últims dirigents, Àlvar Roda i Carme Valls, fan un balanç positiu malgrat el trist i silenciós final

El maragallisme va tenirconsellers com Josep Maria Vallès i diputats com Ramon Espasa o Mohamed Chaib

De 15 diputats al Parlament de Catalunya a zero. D'un conseller del govern al primer govern del tripartit a cap ni un. Del somni de fer arribar al poder Pasqual Maragall a la polèmica sortida del partit del mateix expresident. Aquesta és la crònica de la il·lusió truncada de la plataforma Ciutadans pel Canvi. El grup de maragallistes, socialdemòcrates i federalistes fundat a bombo i plateret l'any 1999 es va autodissoldre en silenci la setmana passada després de dotze anys d'història política.

El fenomen CpC va irrompre en el panorama polític català el 1999 com un experiment nou de suport a un candidat electoral. I pocs mesos després, ja tenia 15 diputats al Parlament gràcies a la coalició amb el PSC del primer Maragall. Aquell instant va ser un èxit absolut. I, potser, també un trasbals. El cap creixia més que el cos i massa de pressa. En aquell moment, es va arribar a debatre fins i tot que els diputats de CpC formessin un subgrup parlamentari propi. La qual cosa no va succeir mai. Ramon Espasa, exconseller de la Generalitat provisional, exdiputat i antic dirigent d'Iniciativa, n'era la cara més visible. El 2003, el somni va culminar. Maragall va aconseguir formar el primer govern de les esquerres a Catalunya des de la Segona República i, entre els consellers, va nomenar el ciutadà Josep Maria Vallès a Justícia. Potser llavors, segons expressen alguns dirigents, “el projecte hauria d'haver acabat aquí”.

Amb l'adéu de Maragall i l'arribada de José Montilla, les relacions entre el PSC i CpC es van congelar. El 2007 encara van pactar una llista in extremis –amb només 5 diputats per la plataforma– però el 2010 Montilla ja va rebutjar tornar a anar junts. Dos membres de CpC, Toni Comín i Mohamed Chaib, van anar a les llistes, però la desfeta socialista va evitar que aconseguissin escó. L'únic mig escó que els quedaria seria el de la diputada per Tarragona Núria Segú, que era sòcia de CpC fins la dissolució i també del PSC.

El final ha estat trist, gris i discret. Sense atenció dels mitjans. Uns vuitanta irreductibles militants van donar per acabat aquest experiment amb un 96% de vots a favor en l'última assemblea. No hi va haver gaires dubtes. El darrer president, Àlvar Roda, explica que el context polític obligava: sense coalició amb el PSC, amb projectes ja acabats o sense recorregut parlamentari i després d'una dura derrota electoral dels partits d'esquerres. “El cicle s'havia acabat. Per respecte a Maragall, havia de tenir un final digne, i no morir d'inanició”, diu Roda. La majoria es va mostrar favorable a la dissolució perquè creuen que l'organització no tenia més oxigen i es poden obrir noves vies per participar políticament. Entre els que van votar l'autodissolució, hi havia Maragall i els expresidents de l'associació Josep Maria Vallès i Carme Valls. Actualment tenien 800 socis, però fonts de la plataforma admeten que només uns 300 eren actius. “No és un fracàs”, defensa l'exdiputada Carme Valls, ja que “la nostra posició tan visible políticament va ser gràcies a Maragall i ara no la tenim perquè el PSC no vol continuar l'acord”. A més, Valls, que continuarà fent activisme polític, creu que han aconseguit ressuscitar el debat sobre qüestions com l'obertura de la política o la necessitat d'una llei electoral més democràtica.

Tanmateix oponents polítics i analistes van criticar-los per ser una marca creada quasi exclusivament per donar suport a un líder. Tal com va admetre un antic president com Vallès, “segons el parer d'alguns, Ciutadans pel Canvi va néixer com un simple muntatge de màrqueting electoral”. Un muntatge, en exclusiva, directament a favor de Maragall i indirectament, del PSC. Precisament, la trencadissa amb els socialistes es va precipitar arran de la designació de Montilla com a candidat i, sobretot, durant l'elaboració de la llista a les catalanes del 2010. Aleshores, ja no hi va haver acord. El montillisme, es reconegui o no, ja no volia saber res de la plataforma maragallista.

El vell programa federal i d'obertura
Els fins polítics de Ciutadans pel Canvi han estat en aquests dotze anys la reforma de la llei electoral per fer-la més democràtica, fer més oberts i transparents els partits a la societat, garantir la inversió en cohesió social i “construir ponts d'entesa entre Catalunya i la resta d'Espanya” en un camí federalista.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona