Tripartit sense tripartit

El govern tripartit d'esquerres trigarà molts i molts anys a repetir-se. No només perquè els tres antics socis –el PSC, ICV-EUiA i ERC– probablement no sumaran majoria el 25-N, sinó perquè cap d'ells ja no té gaire entusiasme a revalidar la fórmula. Els fils polítics s'estan movent ara en altres direccions. De moment, res és públic, però sí que hi ha moviments. L'esquerra, que perdrà probablement les eleccions, necessitarà reflexionar i repensar les seves aliances. L'ERC d'Oriol Junqueras ja ha deixat clar que no tremolarà per pactar amb CiU si aposta per la independència. ICV-EUiA, amb ganes de ser l'oposició més dura, fa mesos que amplia espais cap als moviments socials, sindicats i, fins i tot, picant l'ullet a la CUP. I, per acabar, el PSC, amb una nova direcció afeblida i sense gaires aliats a l'esquerra, ja no es planteja res més que sobreviure políticament.

Primera fotografia. Col·legi de Periodistes, 5 de novembre. Ernest Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira, Raül Romeva i el filòsof Josep Ramoneda demanen la creació d'una alternativa política que uneixi ideologia d'esquerres i suport clar al dret a decidir. Creuen que el futur depèn d'un projecte conjunt de les esquerres que no sigui una simple suma de sigles. I és clar que cap d'ells pensa que el PSC el lideri. Se'ls escoltaven des del públic el secretari general d'ICV, Joan Herrera, i la número 2 d'ERC, Marta Rovira. Pocs dies després, Maragall posava les bases per a la creació de la seva pròpia formació, Nova Esquerra Catalana, i Carod-Rovira, que admetia que no sabia qui votar, afirmava que l'esquerra a Catalunya està destinada a “la unió o la marginalitat”.

Segona fotografia. Parlament, 5 d'octubre. ERC intenta forjar una coalició independentista amb Solidaritat, Reagrupament i la CUP per al 25-N. Un cop més, la unitat independentista va ser impossible. Els reagrupats van donar suport a Mas i ERC, SI i la CUP continuen la cursa electoral separadament. Tot i així no es rendeixen. “No renunciarem a la sigla, però escoltarem propostes serioses”, afirmen els republicans. ERC va ser la primera a despenjar-se del govern d'entesa ja en les últimes eleccions, del 2010. Joan Puigcercós va enterrar el tripartit, i ara Junqueras ha anat una mica més enllà i no neguiteja a l'hora de dir que pot arribar a pactes concrets amb CiU en la pròxima legislatura. A priori no entrarien al govern, però sí que ajudarien Mas en qüestions concretes. Junqueras va arribar a dir que seria “el soci més fidel” de CDC “en el camí cap a la independència”, però era més una crítica a la Unió de Duran i Lleida que un oferiment real. Últimament, Junqueras simplement diu que serà “el soci més fidel del poble”. De tota manera, ERC s'està deixant estimar durant la campanya per CiU. I, al revés, CiU ja ha llançat alguna floreta a ERC. Si els convergents no aconsegueixen majoria absoluta, necessitaran buscar el vot d'ERC –o del PSC– per aprovar el pròxim pressupost. Si els convergents confirmen l'acceleració cap a l'estat propi no podran comptar com fins ara amb el PP.

Tercera foto. Cloenda de la Universitat Progressista d'Estiu, 8 de juliol. Joan Herrera aposta per la idea d'una Syriza catalana en un debat obert amb Pere Navarro i Oriol Junqueras. Cap dels dos li agafa el guant. ICV, però, pensa en una mena de Syriza construïda des de baix amb altres partits a l'esquerra del PSC –ERC, EUiA i la CUP, bàsicament–, els moviments socials i els sindicats. La Syriza real, que va estar a punt de guanyar les últimes eleccions gregues, és una coalició de partits a l'esquerra de la socialdemocràcia. EUiA ja s'ha reunit amb dirigents de la CUP per explorar vies de diàleg, i ICV també està movent fitxa amb discreció per trobar punts d'entesa. Justament, la CUP i ICV-EUiA van proposar a la mateixa persona, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, anar a les seves llistes per al 25-N. Tot i que Herrera no vol “renegar” del tripartit, està convençut que l'alternativa implica “una correlació de forces distinta” en què ICV-EUiA “coparticipi i colideri” el procés. En realitat vol dir no quedar supeditats al PSC i no construir el procés des dels partits, sinó “des del carrer”. El líder ecosocialista creu que cal crear “un front encara més ampli” i “amb més acompanyament social” que el govern tripartit.