Política

Barack Obama

President dels Estats Units d'Amèrica

La reelecció d'un «outsider»

Tot i una política exterior pragmàtica i l'eliminació de Bin Laden, li va tocar lluitar contra la campanya republicana de confrontació ideològica

El primer president afroamericà dels EUA va néixer el 1961 a Honolulu. Graduat a la Universitat de Columbia i a la Harvard Law School, va treballar com a advocat de drets civils a Chicago abans de dedicar-se a la política, on ha fet una carrera meteòrica. Va ser senador a Illinois entre 1997 i el 2004, quan per aquest estat va arribar al Senat dels Estats Units, on va treballar tres anys fins que el 2008 va decidir enfrontar-se a la carrera presidencial i va aconseguir la nominació després d'una dura lluita contra Hillary Clinton. El seu discurs brillant li va fer guanyar la confiança de la majoria d'americans, va derrotar John McCain i va aconseguir ser investit com el 44è president dels EUA. Va arribar al poder amb l'aura d'escollit pels déus però va topar amb la realitat de la crisi econòmica. Tot i això, en el seu primer any de mandat li van concedir el Premi Nobel de la Pau. Es va presentar a la reelecció, però, malgrat la bona imatge que té a Europa, en haver aconseguit abatre Ussama Bin Laden i mantenir una política exterior pragmàtica, els republicans li van complicar la reelecció amb un atac profund de caire ideològic. La seva excel·lent utilització de les xarxes socials i la bona gestió de l'huracà Sandy li van valer la reelecció, que no tenia gens clara després del primer debat amb Romney.
Després del primer debat amb Romney no hi havia eufòria entre els demòcrates
Va captar el vot dels joves, les dones i els hispans
La gestió del «Sandy» li va donar ales per a la reelecció

Barack Obama, demòcrata i primer president afroamericà dels Estats Units, neix el 1961 a Honolulu (Hawaii) de pare kenyà i mare nord-americana. Entre els sis i els deu anys viu a Jakarta (Indonèsia) i torna després a Hawaii amb els avis materns. Va estudiar ciències polítiques a la Universitat de Columbia (Nova York) i, després de passar per Chicago, on dirigí projectes de desenvolupament comunitari, es graduà a la Harvard Law School. El 1991 torna a Chicago, on inicia la seva carrera professional (professor universitari, advocat en un prestigiós bufet de drets civils) i col·labora amb diverses organitzacions socials. El 1996 fou escollit pel Senat d'Illinois i el 2004 pel Senat dels Estats Units. Quatre anys després esdevenia president.

La reelecció era molt difícil tot i els elements positius del primer mandat: suport als canvis polítics en el món àrab, excepte quan tocaven alguna línia vermella, com ara la seu de la V Flota (Bahrain), i haver gestionat el poder des de l'ombra per cedir el protagonisme a l'OTAN i la UE a Líbia, a Muhammad Mursi en la crisi de Gaza –sense malmetre, però, les relacions amb Israel– i als europeus i a Turquia, Qatar i Aràbia Saudita en la crisi de Síria. Una política exterior pragmàtica, interessada i contradictòria. El balanç, però, era considerat positiu pels socis europeus. Però, ai las!, les eleccions als Estats Units poc tenen a veure amb les anàlisis europees. Després del primer debat televisat amb Mitt Romney, en cercles demòcrates no regnava precisament l'eufòria.

Pels responsables de la campanya ni l'eliminació d'Ussama Bin Laden, ni la retirada de tropes de l'Afganistan eren suficients per encarar unes eleccions que els republicans presentaven en forma de confrontació ideològica, prenent com a punts de referència els impostos, la reforma sanitària i la crisi econòmica que havia portat l'atur a uns límits pròxims al 10%, un percentatge amb el qual cap president havia estat reelegit. Les campanyes de forta confrontació ideològica sempre havien donat resultats als republicans perquè mobilitzaven el vot de comunitats cristianes molt conservadores. D'ací també els afegits sobre el reconeixement del matrimoni homosexual i de l'avortament, que acabaven de convèncer els votants agrupats entorn del Tea Party. Aquesta mena de mobilització havia funcionat amb Ronald Reagan i amb George Bush Jr. Ningú volia repetir l'error compartit de 1992: els republicans perquè donaven per feta la reelecció de Bush pare; els principals dirigents demòcrates perquè també la donaven per feta i no es van voler arriscar a una derrota anunciada i donaren pas a un outsider que va repetir mandat. Al Gore i Kerry es van batre en campanyes de caire ideològic –però sense crisi econòmica– i van perdre, malgrat que Bush no estava a l'altura de Romney, un home amb experiència política i empresarial, però desacreditat per la localització de les seves empreses a l'estranger –és una qüestió moral, no d'eficàcia empresarial– i per pagar només un 14% d'impostos gràcies a l'enginyeria financera –torna a ser una qüestió moral i no pas legal.

Obama és també un outsider per la seva radicalitat en el discurs i pel seu origen afroamericà. I, a més, no utilitza només les armes electorals tradicionals. Així, amb un ús intel·ligent de les xarxes socials i del discurs, aconseguí mobilitzar i captar el vot de certs col·lectius: hispans, afroamericans, joves, dones. També suavitzà un discurs que, per alguns, vorejava el socialisme. Va gestionar bé els efectes de l'huracà Sandy (en contraposició al Katrina de Bush) i, en política exterior, ha trencat la dicotomia entre Soft Power (poder tou, Clinton) i Hard Power (poder dur o militar, Bush) per impulsar allò que el 2009 Hillary Clinton definí com l'Smart Power (poder intel·ligent que combina els anteriors en funció de les circumstàncies).

En definitiva, Obama començarà el 2013 amb un poder més renovat del que es preveia (65.578.426 vots i 332 delegats per 60.841.394 i 206 de Romney) però amb un país més dividit ideològicament que mai: el Pacífic i el nord-est presenten un vot demòcrata molt consolidat; mentre que el centre i el sud –amb les excepcions de Nou Mèxic, Colorado i Florida– són feus republicans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els presos polítics ingressaran a Soto del Real i les preses a Alcalá Meco durant el judici de l’1-O

Barcelona

Brussel·les avisa que cal “una majoria” a Westminster “a favor d’una alternativa” per evitar un ‘Brexit’ sense acord

Brussel·les

L’Audiència de Barcelona reobre la investigació per l’actuació de la policia espanyola el 20-S davant la seu de la CUP

Barcelona

El Suprem comunica a Interior que és “previsible” que el judici de l’1-O comenci en “dates properes” al 5 de febrer

Madrid

Pel Suprem no existeix dret a votar en una consulta “convocada al marge de la llei”

Albiach reclama uns pressupostos socials a Torra per tenir el vot dels comuns

Barcelona

El president culpa el dèficit fiscal de les condicions del sector públic i reclama la “plena sobirania” financera

Barcelona

Torra portarà a la Taula pel Diàleg de l’1 de febrer els 21 punts que li va oferir a Sánchez

Barcelona

Torra i ERC apel·len a la unitat de l’independentisme

Barcelona