El cinquè pronunciament
El Parlament ja havia aprovat quatre vindicacions del dret d'autodeterminació
CiU i ERC han donat suport a totes les propostes, Iniciativa no n'ha rebutjat cap i el PSC s'ha abstingut dos cops i tres hi ha votat en contra
“L' acatament del marc institucional vigent [...]
no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l'Estatut d'Autonomia.” La citació pertany a una proposició aprovada el 12 de desembre de 1989. Sí, ja fa 23 anys que el Parlament va vindicar per primer cop el dret a decidir. Amb la resolució d'ahir, rebatejada com a declaració per afegir-li pes simbòlic –formalment, una declaració del Parlament precisa un suport unànime–, ja són cinc vegades.
Hi ha, evidentment, diferències substancials entre aquell primer pronunciament i el d'ara. Llavors, el text es va aprovar mirant de no fer gaire soroll, tot i la polseguera que va aixecar: no es va votar en el ple, sinó en l'àmbit molt més prosaic d'una comissió parlamentària. La va presentar ERC i el redactat es va pactar amb CiU, que va assegurar que el president Jordi Pujol només en va tenir constància un cop aprovada. L'endemà, en el ple de commemoració dels 10 anys de l'Estatut, ni Pujol ni ningú en va fer esment. Regia allò de “la puta i la Ramoneta”. Aquella proposició va tenir el suport d'IC i el CDS. El PSC, com ahir, però sense els dissidents ni la pluja de crítiques d'ara, hi va votar en contra. El PP no va participar en la votació.
Nou anys després, l'1 d'octubre de 1998, el Parlament va reincidir, però aquest cop va ser el ple el que va ratificar “el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble”. Va ser amb un text que CiU va pactar amb el PI i que va tenir el suport d'ERC, EUiA i Els Verds. El PP hi va votar en contra, i el PSC i IC es van abstenir. Pujol encara advocava llavors per impulsar una relectura de la Constitució, de manera que va treure importància al pronunciament, i el cap de l'oposició, el socialista Pasqual Maragall, el va considerar “un brindis al sol".
Va haver de passar una dècada llarga perquè el Parlament hi tornés. Va ser el 3 de març del 2010, amb una moció de suport a les consultes sobiranistes. El redactat, una vegada més impulsat per ERC i pactat amb CiU, incloïa una ratificació dels dos pronunciaments anteriors a la qual es va sumar ICV. El PSC es va abstenir i el PP hi va votar en contra.
L'últim cop, fins ahir, havia estat el 27 de setembre passat, quan la cambra va demanar un referèndum en l'actual legislatura. La proposta, presentada conjuntament per convergents i republicans, la van votar també els ecosocialistes, Solidaritat, Joan Laporta i el socialista díscol Ernest Maragall. Era el preludi del que va passar ahir. Tant pel que fa a la trencadissa al PSC com pel que fa a la “declaració de sobirania”. Que per primer cop s'aprova amb intenció que tingui una funció instrumental: impulsar la ruta sobiranista dissenyada per Mas i Junqueras. El temps dirà si acaba complint aquesta funció o torna a ser un brindis al sol.
