Parlem de política

Observem els temes que son objecte de conversa en el nostre àmbit, o de les informacions i articles d'opinió dels diaris i, fàcilment podem concloure que, hi ha una gran politització, entesa com centrar les critiques, o al seu els comentaris, sobre les decisions del poder, sobres les declaracions dels polítics, sobre els casos de corrupció, sobre els conflictes interns, sobre els líders... Òbviament això és política, però una part sol.

Rellegia un llibre, publicat fa poc més d' una dècada, de Norberto Bobbio, i em trobi amb unes línies que ens feren reflexionar, puix em donaven llum sobre una percepció que tenia fa temps. Permeteu-me transcriu-les: “ No sols existeix la política dels polítics. Si sols existís la política dels polítics, no hi hauria lloc pels grans debats d' idees, pel moment de l' utopia( entesa aquí en el sentit més ample, sobre els problemes de la convivència els quals no son immediatament pràctics, així sí practicables), que, també, contribueix a canviar el món(no sols a comprendre'l i interpretar-lo), encara que en temps més llargs, en terminis que escapen a qui viu en i per allò quotidià”.

La cita no te pèrdua. No es tracta de negar la rellevància de la política dels polítics, sinó de remarcar que no ens podem limitar a eixa vessant del compromís cívic. Sols, com a mostra, citaré dos casos que han estat objecte de comentaris i són tema de conversa, un seria la qüestió de les possibles primàries dels socialistes, l' altre un “colobrot” valencià: el cas Blasco.

Tertúlies informatives, tribunes d' opinió, comentaris diversos es venen succedint sobre si s' avançaran les primàries del PSOE, si hi haurà aquest o altres candidatures enfront del actual secretari general. Doncs bé, cap consideració sobre quines idees pot haver al darrera, sobre si la practica de primàries comporta o no un cert progrés en ares de la desburocratització, de la democràcia interna dels partits.

Anem al cas Blasco, igualment molta tinta, moltes paraules i comentaris repetitius o reiteratius, cap reflexió seriosa sobre com podem abordar la corrupció, sobre les mesures de comportament social, legislatives, i, tanmateix, com la ciutadania pot assumir valors nous i d'honestedat.

En aquest punt, mancarien opinions de psicòlegs, sociòlegs, juristes, i sobraria xafarderies.

Al meu parer hi ha una autèntica inflació informativa, superficial, trivial. Caldria obrir espais de més reflexió crítica i alternativa, donant cabuda a altres aportacions que incidiren més en les causes dels problemes, en les possibles mesures a practicar i demanar que es plasmaren, fins i tot, en regles escrites d' estricta obediència o exigència.

L' esmentat filòsof italià no demana gran cosa, apunta a un canvi, a la responsabilitat col·lectiva en els debats, oferint a la ciutadania referències més enllà de la política estreta i curta de la gent que ha fet d' aquesta, un ofici o el centre de la seua activitat, sense que això impliqués excloure l' àmbit de la praxis de tots els dies, o, la necessitat de governar en uns casos, en altres de ser oposició real.