L'àrbitre és del PP
El president del Constitucional admet la militància en el PP i rebutja dimitir perquè ho veu “legal”
Pérez de los Cobos va ocultar la filiació en l'examen del Senat
El Parlament té l'opció de recusar-lo abans del dictamen de la consulta
“A aquest pas serà punible votar el PP”, diu González Pons
Pagava la quota com a mínim del 2008 al 2011, sent ja magistrat al TC
Els magistrats del Tribunal Constitucional airegen periòdicament l'enuig pel fet de ser identificats com a progressistes o conservadors i al·leguen que el rigor no resulta entelat per ideologies. Un dels dotze magistrats del TC elegit a proposta del PP, Francisco Pérez de los Cobos, va reunir ahir el ple del tribunal per desvelar que ell no és que sigui de dretes o conservador, sinó que directament militava en el PP quan va entrar al tribunal i que va abonar les quotes disciplinadament com a mínim entre el 2008 i el 2011 al compte bancari del partit de Mariano Rajoy. Tot i que presideix l'àrbitre que haurà de dictaminar sobre els recursos del PP contra lleis i fins i tot declaracions com la del Parlament sobre el dret a decidir, Pérez de los Cobos va rebutjar dimitir perquè veu “legal” tenir el carnet de militant del PP sent ja magistrat del TC.
Després que el diari El País desvelés els seus anys de militància en el PP, que es desprenen precisament de la documentació del cas Bárcenas sobre militants i donants de la formació de Rajoy, el president del Constitucional va citar els onze membres restants del tribunal per confessar que efectivament havia pagat la quota de militant fins al 2011 –aquest any electoral inclòs–, però que ho considera totalment “legal”. Com que ell va ser nomenat magistrat –al dictat del PP dins la quota del Senat– el desembre del 2010, Pérez de los Cobos ha sumat dos exercicis (2010 i 2011) seient al ple del TC que dirimeix sobre els recursos de Rajoy i les lleis de Rajoy amb el seu carnet de militant del PP a la butxaca i amb la quota al dia. Després de la presa de possessió, l'11 de gener del 2011, Pérez de los Cobos va pagar l'última quota anual, de tal manera que quan finalment va ser elegit president del TC, el 19 de juny passat, ja hauria suspès la seva militància.
Tot i aferrar-se al càrrec invocant l'article 159 de la Constitució, que parla de no poder tenir “funcions directives en un partit o en un sindicat” –ell només era militant ras– mentre s'és magistrat, Pérez de los Cobos no va defensar aquesta legalitat al seu pas pel Senat sinó que la va ocultar en l'examen públic del 6 d'octubre del 2010. Curiosament, els estatuts del PP són rotunds amb el deure de l'afiliat: li exigeix “complir les instruccions i directrius emanades dels òrgans de govern” i també “ajustar l'activitat política als principis, finalitats i programes del PP”.
El flanc que se li obre ara a Pérez de los Cobos per ser recusat –l'article 127 de la Constitució i el 395 de la llei orgànica del poder judicial apuntalen la incompatibilitat de ser magistrat i militar en un partit– s'afegeix a la feblesa del també conservador Enrique López, que suma més d'una cinquantena de col·laboracions amb la FAES que presideix José María Aznar. Qüestionat pels seus propis companys –sis d'ells es van oposar al seu accés al TC adduint que no té ni els quinze anys de carrera mínims–, López es va erigir en assot de Rodríguez Zapatero des de la talaia de portaveu del CGPJ del 2001al 2008. En un eventual ple per resoldre recusacions, però, encara hi hauria majoria conservadora de magistrats triats al dictat del PP gràcies a la controvertida renovació del juny.
Establint lligams amb l'escàndol del cas Bárcenas, el vicesecretari d'estudis i programes del PP, Esteban González Pons, va denunciar la persecució del partit de Rajoy. “Si en l'actual TC hi pot haver exalts càrrecs de governs del PSOE, també hi deu poder haver algun magistrat que no sigui del PSOE, perquè en aquest país al ritme que anem sembla que acabarà sent punible ser o pertànyer o haver votat alguna vegada el PP”, es va lamentar González Pons. En l'àmbit acadèmic, el constitucionalista Fernando Álvarez Ossorio, de la Universitat de Sevilla, veu friccions entre la prohibició de l'article 127 de la Constitució i el 159, menys rotund. “Però en tot cas, i al marge de la interpretació jurídica, aquí hi ha un problema ètic que va molt més enllà”, rebla Álvarez Ossorio.
Pérez Tremps va ser recusat per un estudi de l'Estatut
El llistó de la recusació d'un magistrat és tènue perquè avalua la contaminació en el judici sobre una matèria. Un cas extrem va tenir lloc el febrer del 2007, quan el ple del TC va apartar el progressista Pablo Pérez Tremps de la deliberació del recurs del PP contra l'Estatut perquè el magistrat havia participat en un estudi realitzat per deu juristes sobre la constitucionalitat de l'Estatut per encàrrec de l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat en època de Jordi Pujol.
Gràcies als sis vots dels conservadors i en contra dels cinc dels progressistes, el ple del TC va apartar Pérez Tremps invocant l'article 219 de la llei orgànica del poder judicial, que permet la recusació en cas d'“haver desenvolupat ocupació o exercit professió amb ocasió de les quals hagi participat directament o indirectament en l'assumpte objecte del plet”.
