El ‘barceloní'que veia “onanismes”
El magistrat és enxampat gràcies al sumari del cas Bárcenas i per haver-se desgravat els 37 euros anuals pagats al PP de Barcelona
Creu que a Catalunya “el bàlsam racionalitzador és el diner”
Si català és tot aquell que viu a Catalunya, hi treballa i vol ser-ne, Francisco Pérez de los Cobos (Iecla, 1962) va viure a Barcelona entre el 1996 i el 2007, hi va treballar aquests anys com a catedràtic de dret del treball a la UB i la forma de voler ser català va ser afiliar-se al PP de Barcelona, al qual pagava la quota mínima de 37,14 euros.
L'etapa barcelonina va oferir a Pérez de los Cobos vivències que ell plasmaria a l'opuscle de 54 pàgines Parva memoria, que la mateixa editorial valenciana Tirant lo Blanch confia tan poc a vendre que recentment ha aplicat al preu un 5% de descompte: ja no costa 5 euros, sinó 4,75. A Parva memoria precisa que no és antinacionalista català, sinó “en general”. “És l'única ideologia capaç de continuar produint malsons”, sosté. Però sí que hi té dedicatòries a Catalunya. “No hi ha a Catalunya un acte polític com a tal sense una o diverses manifestacions d'onanisme”, anota en els apunts al natural.
En l'examen del 6 d'octubre del 2010 al Senat, el magistrat va obviar el seu dietari català i es va centrar en la docència. “La meva trajectòria professional jo diria que ha estat la d'un modest professor universitari que ha intentat –això sí– complir les obligacions docents i les d'investigador”, va relatar.
En la radiografia catalana de Parva memoria, però, el murcià i barceloní d'adopció no s'oblida de la usura catalana. “El diner és el bàlsam racionalitzador de Catalunya”, constata. Un bàlsam racionalitzador, paradoxalment, que és el formatge de la trampa que ell mossega, perquè en les dades que Hisenda ha facilitat al jutge Pablo Ruz del cas Bárcenas hi ha només la llista de donants i militants del PP que es desgravaven la quota en la declaració de la renda. Com que a Pérez de los Cobos li va semblar car pagar l'equivalent a 515 pessetes l'any i va voler optimitzar la despesa desgravant-la en la declaració d'Hisenda, el retorn d'aquells 37,14 euros és el que l'ha acabat delatant. I potser ara els cèntims restats a Hisenda ja no siguin per a ell ni un bàlsam.
