Condemna unànime per l'acte feixista a la delegació
CiU i l'Esquerra Plural volen il·legalitzar els partits d'ultradreta que van protagonitzar l'assalt
El govern català estudia si denuncia l'agressió i al Congrés es reobre el debat sobre la catalanofòbia
L'acte feixista a la delegació del govern a Madrid va provocar un fort rebombori al Congrés, entre altres coses perquè entre els afectats per l'atac del grup de militants de l'extrema dreta hi havia diputats de CiU, el PSC i el PNB. La condemna unànime de l'executiu espanyol i de tots els grups polítics –a través d'una declaració institucional que va llegir el president de la cambra, Jesús Posada– no va evitar, però, que sorgissin certes friccions, sobretot després que alguns dirigents populars –com ara Rafael Hernando i Vicente Martínez Pujalte– assenyalessin que per evitar aquest tipus d'accions els partits catalans haurien d'intentar rebaixar el to de crispació.
El PSOE, a través d'Alfredo Pérez Rubalcaba, va alertar, de fet, que no es pot actuar ni amb “tebiesa” ni situar-se en una posició “d'equidistància” davant un acte “de feixisme pur” que “s'ha de tallar de soca-rel”. Però perquè l'assalt no quedi en una mera condemna, CiU es va avançar a demanar una “acció dura” contra els partits polítics que emparen aquests actes feixistes i va proposar que s'estudiïn els instruments necessaris per il·legalitzar les formacions i plataformes polítiques com ara la Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional, que van donar cobertura a l'agressió. “No es pot acceptar que hi hagi persones que en nom d'una sigla política agredeixin directament algú.”
El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va anunciar que el grup de CiU a Madrid es posarà en contacte amb altres formacions polítiques per fer una petició conjunta que acabi amb la il·legalització dels partits feixistes. Rull també va assenyalar que els tràmits es podrien traslladar també a Brussel·les, des d'on tot just fa poques setmanes es renyava Rajoy perquè va “banalitzar el feixisme”.
Esquerra Plural al Congrés (IU-ICV-CHA) també es va referir directament a la il·legalització dels partits de la ultradreta i ahir mateix va registrar unes preguntes al govern de Mariano Rajoy per saber per què encara no s'ha il·legalitzat un partit que pregona el racisme i la xenofòbia. El PSOE, però, a diferència de CiU i també de l'Esquerra Plural, no va acabar de prendre posició sobre si cal o no exigir l'impuls de la llei de partit per il·legalitzar les formacions que representen el grup de vàndals, però sí que va insistir a sumar-se a l'exigència perquè el ministre de l'Interior comparegui de manera urgent per explicar el control que hi ha sobre aquests partits i què pensen fer a partir d'ara per evitar que es repeteixin els atacs.
També Francesc Vallès, del PSC, insistia a voler conèixer per què no hi havia un dispositiu de seguretat davant la seu de la Generalitat, si hi ha hagut errors de prevenció i la responsabilitat que pugui tenir el ministre davant una situació “de descoordinació o deixadesa”.
A més del debat de la il·legalització i la tolerància o no envers aquest tipus de grups de la ultradreta, alguns dirigents novament van alertar dels efectes de promoure la “catalanofòbia”.
El govern de la Generalitat també estudia si presentarà una denúncia per l'atac feixista a la delegació. A hores d'ara, quan ja hi ha dotze detinguts per l'agressió, es vol actuar amb prudència i precaució per evitar fer propaganda als vàndals. Als investigadors policials els ha cridat molt l'atenció que en l'assalt intervinguessin ben visibles els màxims caps d'aquestes plataformes de la ultradreta.
Fitxats i reconeguts
No ha causat gaire sorpresa conèixer el nom dels detinguts per l'atac feixista a la delegació del govern a Madrid, ja que com a mínim dos d'ells ja han estat fitxats per la policia i condemnats per la justícia. De fet, tan bon punt es van conèixer els fets vandàlics, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va avançar que se'ls detindria aviat perquè estaven fitxats.
És el cas d'un dels detinguts. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo és un històric dirigent d'Alianza Nacional i impulsor de la Plataforma Asamblea de Unidad Nacional. Va ser detingut l'any 2000 i condemnat a 14 anys de presó per possessió d'armes i material per fabricar explosius. L'objectiu eren els familiars de presos d'ETA que viatjaven a Madrid a visitar els parents als centres penitenciaris. La biografia d'aquest detingut també inclou la seva relació, com a mínim familiar, amb alts dirigents. La seva germana María està casada amb el secretari d'Estat per a la Unió Europea, Íñigo Méndez de Vigo, la germana del qual és la número dos del Centro Nacional de Inteligencia (CNI). També és parent del ministre de Defensa, Pedro Morenés.
