L'hora de fer pinya

Es diu, i és cert, que els catalans de l'exterior viuen el procés sobiranista amb tanta o més intensitat que els de dins, però fins ara el govern i les entitats que interactuen a fora han fet en general la guerra pel seu compte. A més, no a tot arreu s'han implicat igual. Ja sigui pel seu històric tarannà conservador o per no perdre l'statu quo assolit als seus països, no tots els casals s'han abocat al procés, en una posició que contrasta amb la creixent irrupció d'assemblees exteriors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb un fi desacomplexadament independentista i un perfil sociològic de gent més jove i formada.

Curiosament, però, tot i que no va assolir del tot l'objectiu de ressò en la premsa internacional que buscava, la diada castellera del 8 de juny amb què Òmnium va difondre el procés a set capitals europees sí que va servir per començar a teixir complicitats i articular col·lectius que fins ara anaven a la seva. I aquella feina té ara continuïtat en el “partenariat internacional” que han format l'ANC, la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), Catalunya Diu Prou i l'activa Catalans al Món, que aplega milers de catalans a les xarxes socials. Tots ells col·laboraran en diverses accions aquest estiu, com ara la promoció de les V internacionals o, sobretot, la difusió de la consulta a través de www.vullvotar.cat, un web que dóna instruccions precises per inscriure's al cens que la Generalitat va obrir a principi de juny per registrar els catalans que viuen a fora –seguint el mandat d'una llei de 1996 que, per cert, el govern s'ha compromès a actualitzar abans de final d'any–, i que segurament serà la base censal per a la consulta del 9-N.

Una feina, per cert, on hi ha molt camp per córrer, ja que l'1 de juny hi havia 227.000 catalans al cens espanyol, dels quals 179.000 amb dret a vot. Fonts del govern eviten avançar xifres d'inscripció –“és molt prematur, i a més és un procés complex amb diversos passos”, avisen– i recorden que ja han fet campanyes, i més que en faran, per fomentar la inscripció, però han admès que aquesta web és una bona eina per informar-se.

No és l'únic símptoma que es comença a conformar el reivindicat front comú. A principi de juny, una quinzena de casals de l'Amèrica Llatina enviaven una carta al president Mas per refermar la voluntat d'implicar-se en el procés i queixar-se de la manca de coordinació amb el govern. “No hi ha cap pla de treball específic”, lamentaven. És més: “una hipotètica conselleria d'afers exteriors no hauria d'obviar les potencialitats de les entitats a l'exterior, i podria veure-les com un complement a la seva acció”, assenyalaven. I concloïen: “Seria una errada històrica no fer-ho.” Els signants es queixaven també que l'impagament dels 600.000 euros en subvencions del 2013 –també van fer crides al conseller Mas-Colell, finalment ateses fa dues setmanes–, en posava en perill la continuïtat, fet que podia deixar “totalment abandonades” regions on ara l'acció exterior de la Generalitat és gairebé nul·la, i els casals són els únics que hi poden difondre el procés.

Tot i que neguen que en sigui una resposta directa, la Secretaria d'Afers Exteriors ha reaccionat suggerint als casals que col·laborin amb la difusió del nou registre. A més, tenia pendent renovar la composició del Consell de les Comunitats Catalanes de l'Exterior –l'òrgan que les agrupa i les coordina amb govern i partits catalans– i ho acaba de fer anunciant que, per primer cop, ha acceptat candidatures de representants d'altres entitats, ja que a Amèrica Central ha triat Sergi Marzábal, creador de Catalans al Món, i a Oceania, Ramon Querol, de l'ANC a Austràlia. “S'incorporen persones de fora dels casals perquè són molt actives, i són interlocutors amb un pes rellevant a l'exterior, però el govern i l'ANC no es coordinen”, aclareixen des del govern. Sigui com sigui, els mecanismes de coordinació a la fi estan servits: arriba l'hora de fer pinya.