No oblideu a Montesquieu

Al trajecte d' un viatge de vacances hi havia una visita a la morada de Mostesquieu, un castell propi d'un baró del segle XVII, on aquest personatge escrigué un llibre, que malgrat tot el temps passat, continua essent una de les bases de la democràcia. Així, en aquest refugi, al que tornava després dels seus viatges, com producte de la seua reflexió escriví “L'Esperit de les Lleis”, un tractat que qüestionava l'absolutisme dominant, fent una proposta revolucionaria pel seu temps, es tractava de la divisió del poder, en base a tres poders: legislatiu, judicial, i executiu.

Amb el temps i els esdeveniments posteriors, la divisió de poders ha esdevinguts un principi que ningú qüestiona obertament, almenys en el camp de les democràcies, a la practica, però, hi ha actituds, o fins i tot practiques, que afecten a l' independència dels poders o que entrebanquen aquell equilibri teòric que sustentava el nostre Baró de Montesquieu, sovint quan un poder executiu deixa de comptar amb la resta d'opcions parlamentàries, per exemple governant mitjançant decrets, con fa el govern espanyol, o quan l'executiu interfereix la tasca del poder judicial.

En moments de crisi social, també en l' àmbit de les esquerres, hem conegut experiències que, d'una u altra forma, han interferit aquest esquema dels tres poders, per exemple, el castrisme o el xavisme, buscant l'efectivitat, la via ràpida, han caigut al parany, generant uns règims que han combinat reformes socials reals amb un sistema autoritari.

Es tracta de noves formes que es justifiquen per raons que no son irreals, com seria el cercle imperialista, però que acaben limitant llibertats donant al executiu amb un poder per damunt dels altres.

Al nostre cas, d'una democràcia llastrada per la corrupció, amb un desprestigi justificat envers la política, es qüestiona el ”sistema”, hi ha un ample sector de la ciutadania que esta irritada, i és que cal fer crítica, una crítica que al meu parer deu implicar recuperar la democràcia, i en eixa recuperació no podem oblidar el llegat del nostre filòsof: l'equilibri dels poders és imprescindible.

Un executiu innovador, anticapitalista no pot ignorar l' experiència històrica, un poder d' esquerra que no respecte l'equilibri de poders acaba necessàriament convertint-se en un sistema totalitari, l'experiència soviètica i xinesa son ja una proba històrica irrefutable.

Podem i deguem qüestionar el sistema, per estar basat en una democràcia limitada i en els mercats, sense oblidar-nos de Montesquieu i la seua aportació. Tal vegada les meues preocupacions, les que he manifestat en aquest paperet, siguen una elucubració sense cap relació amb la realitat, millor!,però...no est de més anar amb cura.

Recordem, doncs, aquest precursors de la il·lustració i el segle de les llums, encara que tan sols siga per reconèixer el seu mèrits i lucidesa, en un temps de pèrdua de confiança en la política i també, envers el conjunt d'institucions que la representen, com és el cas del parlament com poder legislatiu.