Política

ELISENDA PALUZIE

DEGANA DE LA FACULTAT D'ECONOMIA I EMPRESA DE LA UB

“El cost de la independència seria menor que el d'ara”

“Si Espanya no vol reconèixer la independència i veta Catalunya per entrar a la UE hauríem de fer net i començar de nou”

“Un estat és el monopoli de la força i la recaptació dels impostos”

“Tenim una taxa d'importacions molt alta amb països d'Europa, i això la UE ho sap”

“Cal canviar la caixa de les pensions”

D'observar a concretar
Des que Elisenda Paluzie segueix de prop l'evolució econòmica catalana i la conducta social del país, l'economista ha observat que s'ha passat de justificar per què es vol la independència a concretar les qüestions econòmiques que haurà d'afrontar una Catalunya independent.

L'acadèmica i degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, (Barcelona, 1969), d'arrels olotines i fortes conviccions sobiranistes, ha publicat Podem! (R(Rosa dels Vents, 2014), que ja va per la segona edició. L'eminent economista, en paraules de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona i autor del pròleg, ha escrit un llibre de referència que pretén mostrar arguments sòlids sobre les qüestions que més preocupen; aquelles que el país haurà d'afrontar després de la independència.

Quina motivació la va portar a escriure aquest llibre?
El 2002, quan encara érem molt pocs els economistes que abordàvem la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, vaig organitzar un curs a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) sobre els costos i els beneficis de la independència a Catalunya. Des d'aleshores, he continuat fent xerrades arreu del país entorn d'aquest tema; en paral·lel al debat que es va generar entorn de l'Estatut, la celebració de les consultes populars i les manifestacions sobiranistes dels últims anys, fets i esdeveniments que han influenciat el meu discurs. I volia que tot el que havia dit quedés recollit en un llibre.
Què passaria si l'Estat no reconegués la independència i no negociés el deute amb Catalunya?
Que el deute que té l'administració estatal continuaria sent de l'Estat. Així, si no vol reconèixer la independència i veta Catalunya per entrar a la UE, hauríem de fer net i començar de nou, sense repartir els actius i els passius d'Espanya. Aleshores, ens quedaríem solament amb el deute de la Generalitat, que seria del 29% del PIB; és a dir, uns 57.000 milions d'euros.
Vostè parla del “benefici històric” en cas que hi hagi una negociació.
És una de les tesis. Això faria que Catalunya es quedés amb el deute espanyol en proporció amb el que l'Estat ha gastat a casa nostra. Així, si Espanya només hi ha gastat l'11% del total de la despesa discrecional dels pressupostos generals, ens quedaríem aquest percentatge del deute. Per tant, el deute resultant seria del 70% del PIB, com als Països Baixos.
I segons el PIB?
Ens tocaria pagar el 102%. Tot i ser un deute alt –el més alt– seria menor del que tenim ara, ja que paguem a l'Estat el 19,5% dels impostos que es generen. És a dir, en aquests moments assumim un deute del 105%. Els costos de la independència, per tant, serien menors dels que tenim actualment.
Serà forta econòmicament Catalunya amb la independència?
Un estat és el monopoli de la força i la recaptació dels impostos. Per tant, si la política és forta i recapta tots els impostos, una Catalunya independent tindrà prou ingressos per ser econòmicament viable.
A la UE, li interessa Catalunya?
Catalunya és un contribuent net a la Unió Europea. Tenim una taxa d'importacions molt alta amb països d'Europa i això la UE ho sap. A més, no hi ha cap tractat de la UE que prengui posició sobre la independència d'un territori d'un estat membre. M'estranyaria que, en l'actual moment de crisi econòmica, la UE volgués deixar de banda un territori com Catalunya.
Parlant d'Europa, vostè diu que li agradaria un model com el nòrdic per a Catalunya. A què es refereix?
Als països del nord d'Europa hi ha una clara combinació d'eficiència i equitat, fet que no dóna tractes de favor a cap empresa o estructura de poder, sinó que provoca que totes les empreses, siguin grans o petites, se'n beneficiïn econòmicament.
Els jubilats temen pel que pugui passar amb les seves pensions.
L'actual sistema espanyol de pensions és de repartiment, no de capitalització; per tant, caldria canviar la caixa on les empreses ingressen les cotitzacions socials. Amb aquests diners es pagaran les pensions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pròxim Orient

Segona onada d’explosions al Líban

Beirut
Josep Maria Vallès
Alcalde de Sant Cugat del Vallès (Junts per Catalunya)

“L’obsessió és revertir el dèficit de 22 milions el 2024”

Sant Cugat

Les finances, a l’ull de l’huracà

Sant Cugat del Vallès
política

La CUP decideix sobre aliats i lideratges orgànics i s'imposa créixer

barcelona
Xevi Guitart
Delegat del govern de la Generalitat a Girona

“Vinc d’un vaixell i m’he ficat en un gran transatlàntic”

Girona
Elena Vila
Cap de l’oposició a Sant Cugat del Vallès (PSC)

“Falta ambició i no som la ciutat de referència que havíem estat”

SANT CUGAT DEL VALLÈS
Veneçuela

El Senat espanyol insta a reconèixer González Urrutia com a president veneçolà

Barcelona
Pròxim Orient

L’Assemblea General de l’ONU exigeix a Israel la fi de l’ocupació de Palestina

Barcelona
Pròxim

Israel anuncia “una nova fase” de la guerra, amb el focus posat al nord

Barcelona