“El cost de la independència seria menor que el d'ara”

El 2002, quan encara érem molt pocs els economistes que abordàvem la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, vaig organitzar un curs a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) sobre els costos i els beneficis de la independència a Catalunya. Des d'aleshores, he continuat fent xerrades arreu del país entorn d'aquest tema; en paral·lel al debat que es va generar entorn de l'Estatut, la celebració de les consultes populars i les manifestacions sobiranistes dels últims anys, fets i esdeveniments que han influenciat el meu discurs. I volia que tot el que havia dit quedés recollit en un llibre.

Que el deute que té l'administració estatal continuaria sent de l'Estat. Així, si no vol reconèixer la independència i veta Catalunya per entrar a la UE, hauríem de fer net i començar de nou, sense repartir els actius i els passius d'Espanya. Aleshores, ens quedaríem solament amb el deute de la Generalitat, que seria del 29% del PIB; és a dir, uns 57.000 milions d'euros.

És una de les tesis. Això faria que Catalunya es quedés amb el deute espanyol en proporció amb el que l'Estat ha gastat a casa nostra. Així, si Espanya només hi ha gastat l'11% del total de la despesa discrecional dels pressupostos generals, ens quedaríem aquest percentatge del deute. Per tant, el deute resultant seria del 70% del PIB, com als Països Baixos.

Ens tocaria pagar el 102%. Tot i ser un deute alt –el més alt– seria menor del que tenim ara, ja que paguem a l'Estat el 19,5% dels impostos que es generen. És a dir, en aquests moments assumim un deute del 105%. Els costos de la independència, per tant, serien menors dels que tenim actualment.

Un estat és el monopoli de la força i la recaptació dels impostos. Per tant, si la política és forta i recapta tots els impostos, una Catalunya independent tindrà prou ingressos per ser econòmicament viable.

Catalunya és un contribuent net a la Unió Europea. Tenim una taxa d'importacions molt alta amb països d'Europa i això la UE ho sap. A més, no hi ha cap tractat de la UE que prengui posició sobre la independència d'un territori d'un estat membre. M'estranyaria que, en l'actual moment de crisi econòmica, la UE volgués deixar de banda un territori com Catalunya.

Als països del nord d'Europa hi ha una clara combinació d'eficiència i equitat, fet que no dóna tractes de favor a cap empresa o estructura de poder, sinó que provoca que totes les empreses, siguin grans o petites, se'n beneficiïn econòmicament.

L'actual sistema espanyol de pensions és de repartiment, no de capitalització; per tant, caldria canviar la caixa on les empreses ingressen les cotitzacions socials. Amb aquests diners es pagaran les pensions.