Colau comença a buscar socis entre l'esquerra
BComú obre converses amb el PSC, ERC i la CUP, i també amb entitats de la societat civil
La futura alcaldessa acusa CiU de fer contractes d'última hora
La nit en què va guanyar Barcelona, el primer que es va dirigir a Ada Colau com a “futura alcaldessa” va ser Xavier Trias, que no va esperar ni que l'escrutini hagués arribat al 100% de les paperetes per fer-li la preceptiva –noblesa obliga– trucada de felicitació, segons va revelar ahir la mateixa Colau. La fórmula ja evidenciava que Trias havia tancat la porta a intentar buscar suports d'altres grups per conservar l'alcaldia. Trias podria intentar buscar el suport d'altres partits per obtenir l'alcaldia, que podria assolir, tot i la derrota, si obtingués el vot de la majoria de regidors del ple, és a dir, de 21. I, per si a algú li quedava algun dubte, ahir va descartar aquesta possibilitat en declaracions a RAC-1. “No podem pretendre tergiversar el resultat de les urnes amb acords antinatura o estranys”, va admetre. Colau, doncs, té via lliure per agafar la vara d'alcaldessa el proper 13 de juny, en el ple de constitució del nou Ajuntament, en tant que cap de la llista més votada.
Una altra cosa serà governar amb només 11 dels 41 regidors que configuren el ple, la xifra més exigua amb què mai ningú ha guanyat les eleccions a Barcelona en l'actual període democràtic. Ahir, Colau ja es va posar mans a l'obra i va iniciar els contactes –per ara només preses de contacte telefòniques, van precisar a la tarda fonts de la coalició– amb els partits per tractar de buscar acords o bé per formar un govern de coalició, una possibilitat que a hores d'ara sembla remota, o bé per governar en solitari amb suports puntuals. Colau ja va deixar clar ahir que la seva prioritat serà buscar punts de trobada amb ERC, el PSC i la CUP, perquè els seus plantejaments són als antípodes dels de CiU, Ciutadans o el PP, va insistir, tot i matisar que no es poden descartar acords puntuals per mesures concretes amb ningú. En aquest sentit, i com ja havia fet la mateixa nit electoral, l'alcaldessa in pectore va instar la resta de forces d'esquerres a posar el model de ciutat “davant de les sigles”, seguint el model que han fixat les formacions integrades en BComú, que ara es pot vendre com un model d'èxit.
Les converses, però, no es limitaran a la resta de grups municipals. Remetent-se al seu discurs de “governar d'una altra manera” i “escoltant la ciutadania”, també hi haurà una ronda de trobades amb diversos agents socials i econòmics a les quals BComú vol atorgar “el mateix nivell d'importància” que a les cites amb els partits. Colau no va precisar per quines començarà, però els exemples que va posar parlen per si sols: va parlar de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), afí a la formació; els sindicats, als quals es va referir així, en genèric; la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
La referència explícita a l'ANC no és gratuïta, i vol reforçar l'èmfasi amb què ja diumenge i també ahir Colau va insistir en el compromís de BComú amb el dret d'autodeterminació. Quan li van preguntar si li costaria pactar amb partits independentistes, la resposta va ser categòrica: “No, perquè a BComú ja hi ha molts independentistes.”
Prudència i temptejos
De moment, les forces interpel·lades s'han mostrat receptives, però prudents. Ahir, Alfred Bosch es va oferir a parlar de tot tenint com a prioritats tres eixos, dos dels quals són també capitals per a BComú: el social i el de la transparència i la netedat institucional. El tercer, el de l'independentisme, es perfila com l'escull més important. Bosch mateix ho va sintetitzar: si BComú accepta “ser un actor per empènyer el procés nacional cap a la independència, tot serà més fàcil”, va dir. ERC no és partidària d'esperar a fer una consulta ciutadana per decidir si Barcelona s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), com planteja BComú. Prefereix agafar la via ràpida, portant el tema al ple municipal. Bosch, però, es va mostrar dialogant. “N'haurem de parlar”, va cloure.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, es va mostrar també predisposat a l'entesa, però en termes igualment genèrics. “Amb tots aquells que estan cridats a fer un esforç de canvi s'hi ha de parlar”, va dir, i va advocar per fer-ho “sense prejudicis i sense límits”, tot i que es va remetre a la decisió que en aquest sentit prengui el consell de la federació de Barcelona del partit que se celebrarà dijous, i que és el marc en què es decidiran els passos que els socialistes seguiran després de l'ensorrament en els comicis de diumenge a la capital. Passos que Iceta ja orienta, també pel que respecta al candidat socialista, Jaume Collboni, a qui va mostrar el seu suport i va considerar una peça “clau en la reconstrucció del projecte socialista”.
El tercer dels convocats per Colau és la CUP, que tot i que pugui semblar el més pròxim en clau ideològica al discurs de BComú, ja va advertir diumenge que la decisió sobre qualsevol eventual pacte la prendrà l'assemblea.
Fins i tot la candidata de Ciutadans, Carina Mejías, va assegurar ahir que el seu partit parlarà amb totes les formacions polítiques “sense excloure ningú”, tot i admetre la dificultat de trobar solucions comuns entre ells. Com a exemple d'aquesta realitat, Mejías va recordar que la capital catalana és de les poques ciutats europees “que no té un parc d'habitatge públic”, en al·lusió a una de les reivindicacions de BComú, però seguidament va afegir: “Veurem què proposa cadascú i quines solucions comunes podem trobar-hi.” Respecte a la fragmentació del vot, la representant de Ciutadans va reconèixer que “l'escenari és de no-governabilitat i per tant caldrà sumar esforços i buscar consensos”, tot i que va afegir que no pactaran “ni quotes de poder ni càrrecs polítics, sinó solucions”.
Enganxada amb CiU
Pel que fa a la relació entre BComú i una CiU abocada a liderar a partir d'ara l'oposició municipal, més enllà de la cortesia de Trias, que Colau va agrair, van tornar a saltar espurnes, aquest cop perquè aquesta va dir que li constava, per treballadors de l'Ajuntament, que el govern municipal estava convocant ahir mateix empreses per tancar nous contractes a corre-cuita. Colau va admetre que no sabia ni de quines empreses ni de quins contractes es tractava, però va llançar igualment una advertència pública a l'executiu de Trias. “Em semblaria greu i una falta de respecte als resultats que això estigués passant”, va dir, i a CiU no es van prendre bé l'acusació. La rèplica la va donar el secretari general adjunt de la federació nacionalista, Lluís Maria Corominas, que va considerar “d'una baixesa important” que Colau segueixi utilitzant “aquest to” agressiu, que els convergents ja li van retreure durant la campanya. “Hem respectat la llista més votada”, li va recordar, “no sé si s'ha adonat que és alcaldessa”. Després, també li va llançar, al seu torn, un avís: “Si ha d'estar quatre anys retraient coses, ni la ciutat ni el país se'n sortiran.”
Informació elaborada per
