L'espionatge de la NSA a França també era econòmic

Després de l'espionatge polític, l'econòmic. D'acord amb una nova tongada de documents de l'Agència Nacional de Seguretat dels EUA (NSA), filtrats per Wikileaks ahir a través del diari Libération i del digital d'investigació Mediapart, l'agència tenia com a objectiu prioritari recopilar informació econòmica i comercial sobre França, ja des del 2002. Només una setmana després de transcendir que la NSA va controlar les comunicacions dels tres darrers presidents francesos des de la seva ambaixada a París, situada a 250 metres del Palau de l'Elisi, els últims documents difosos mostren com els EUA van espiar també François Baroin i Pierre Moscovici, successius ministres d'Economia francesos entre el 2010 i el 2014. En alguns d'aquests documents, la NSA mostra un coneixement molt precís de converses dels dos exministres, titulars de la cartera econòmica amb Nicolas Sarkozy i François Hollande, respectivament, fet que porta a pensar que van ser directament espiats; en una d'aquestes converses, l'avui comissari europeu d'Afers Econòmics, Moscovici, afirma que la possible retirada d'una prestació social per als desocupats a punt de jubilar-se faria augmentar el vot per al Front National (FN); en una altra, es revelen les posicions que es prepara per prendre Baroin abans d'una trobada del G-7.

A més de divulgar el control sobre les comunicacions d'alts funcionaris, dels documents es desprèn que la NSA mirava de recollir tot tipus d'informació sobre les pràctiques comercials franceses, sobre les relacions diplomàtiques de París amb organismes econòmics internacionals com ara l'Organització Mundial del Comerç (OMC) o el Fons Monetari Internacional (FMI), o sobre contractes que implicaven empreses franceses, si superaven els 200 milions d'euros en sectors clau. En aquest darrer cas, Wikileaks manté, a més, que la NSA complementava els seus informes amb informació d'Austràlia, el Regne Unit, el Canadà i Nova Zelanda, països que, juntament amb els EUA, formen, des de la guerra freda, una aliança anglosaxona de vigilància i contraespionatge anomenada Five Eyes. Prop d'un centenar de companyies franceses, públiques i privades, encaixarien en els criteris de seguiment establerts de la NSA. La gran majoria formarien part del CAC-40 (el principal índex borsari francès) i són d'importància estratègica per al país. No només pel seu volum de negoci, sinó sobretot pels sectors d'activitat pels quals s'interessava l'agència: tecnologies de la informació, electricitat, gas, petroli, energia nuclear, transports o biotecnologia, entre d'altres. Les informacions que la NSA recollia eren a continuació compartides amb un ampli ventall de departaments de l'administració nord-americana, des de Seguretat Interior, Serveis Secrets o Energia, fins a Comerç, Tresor o les forces armades americanes a Europa.

Malgrat els indicis d'una xarxa d'espionatge econòmic massiu, la Direcció Nacional d'Investigació nord-americana va assegurar ahir que Washington no espia empreses estrangeres per profit comercial. Un argument similar al dibuixat per la NSA el 2013, després que els primers documents filtrats per l'exanalista de l'agència, Edward Snowden, demostressin que es va vigilar la petroliera brasilera Petrobras. Llavors, el director de la NSA va assegurar que el cas responia a motius de seguretat nacional. Però els nous documents publicats per Wikileaks constatarien que, ben al contrari, Washington no se n'ha estat, de mobilitzar les seves potents agències d'espionatge per aconseguir informació estratègica que li concedís un avantatge econòmic. També respecte als seus aliats.